Per què tanta mania al Pare Noel?
Per tant, per aquestes festes Pare Noël, Tió, Aubades, Reis, Cap d'Any, ....
Adam Deosdad "Roquet"
"Es dramática e inquietante–y casi dolorosa- la correlación negativa entre hablar catalán y votar PSC"(informació confidencial del PSC)
directe!cat ara fa uns dies publicava un polèmic document semi-confidencial d'anàlisi dels resultats electorals dels socialistes a les municipals del 2007. La troballa i la divulgació d’aquell text va fer que a més d'un al PSC li caigués una bona bronca. Ara us demostrarem el per què.
Recordem que segons Arturo Moreno, l'analista del PSC, destacava que "en los municipios y distritos con altos porcentajes de población española inmigrada (NRE) se vota poco a los partidos nacionalistas; y menos aún a CiU que a ERC" i també destaquen que "Es dramática e inquietante–y casi dolorosa- la correlación negativa entre hablar catalán y votar PSC".
Arrel d’això, passats uns quants dies, per no cridar l’atenció, molt sigil·losament, el PSC ha retirat el document. Ara, si hi vols accedir, et demana una clau. És a dir, que ja no tothom pot visualitzar i consultar el contingut d'aquell text. Per ordres del PSC (imaginem que de molt amunt) només aquelles persones acreditades pel partit dels socialistes podran llegir-lo. Caram, que curiós oi?
A directe.cat, però, no se’ns escapa ni una! Creiem que els nostres lectors mereixen saber la veritat i estar informats de tot el què els partits pensen i opinen. Per tant, aquí us podeu descarregar el PDF que ara els socialistes han vetat. El mateix document, sense censures i sense faltar-li cap coma!
_________________________________________________________________
Potser és per això que en Corbacho (no l'actor), sinó el ministre considerava que això d'integrar als immigrants en català potser no era del tot correcte.
Ara amb el nou pacte per nacional per la immigració, se'ns obre l'oportunitat de que gent no vinculada emocionalment amb l'estat espanyol es sume al projecte social, per una Catalunya Lliure.
[humor] lliçó d'economia
- ECONOMIA TRADICIONAL
Tens dues vaques. En vens una i amb els diners compres un brau. Es multipliquen i l'economia creix. Els vens i et jubiles amb els beneficis.
- ECONOMIA ALS ESTATS UNITS
Tens dues vaques. En vens una i amb els diners reparteixes dividends per fer pujar artificialment el valor de l'acció. Obligues a l'altra vaca a produir la llet de quatre vaques. Et sorprens quan la pobre mor extenuada. Robes les vaques d'algú més pobre i feble i repeteixes la jugada.
- ECONOMIA A LA XINESA
Tens dues vaques. Poses tres-centes persones a munyir-les. Et sents orgullós de no tenir cap aturat, alta producció i arrestes al periodista que mira de publicar les xifres.
- ECONOMIA A LA JAPONESA
Tens dues vaques. Les redissenyes per tal de que tinguin la desena part de la seva mida natural i per fer que produeixin vint vegades més de llet. Llavors crees una sèrie de dibuixos animats que es diu "Vakemon" i vens a tothom les dues coses.
- ECONOMIA A LA HINDÚ
Tens dues vaques. Les adores. I tu, passant gana.
- ECONOMIA A LA RUSSA
Tens dues vaques. Les comptes i arribes a la conclusió de que tens cinc vaques. Les tornes a comptar i creus que en tens quaranta-dues. Les tornes a comptar i te'n surten dotze. Deixes de comptar vaques i obres una altra ampolla de vodka.
- ECONOMIA A LA SUÏSSA
Tens cinc mil vaques, però cap d'elles és teva. Cobres a l'altra gent per guardar les vaques i per no dir a ningú qui n’és el propietari.
- ECONOMIA A L'ALEMANYA
Tens dues vaques. Fas una re-enginyeria de les vaques per tal de que visquin cent anys, formin un cop al mes i es munyin elles soles.
- ECONOMIA A LA FRANCESA
Tens dues vaques. Fas una vaga perquè en vols tres.
- ECONOMIA A L'ANGLESA
Tens dues vaques. Les dues estàn boges.
- ECONOMIA A LA ITALIANA
Tens dues vaques. La de l'esquerra està boníssima.
- ECONOMIA A L'ESPANYOLA
Tens dues vaques, però no saps on collons són, i a més, t'importa una merda. Vas a prendre unes copes de vi i menjar-te unes tapes.
- ECONOMIA A LA CATALANA
Tens dues vaques. Les cries, les pentines, les rentes... en tens gran cura, vaja. Espanya te les fot, les dóna al veí que només en té una, et diu insolidari i no et deixa comprar-ne més. I a més, et cobra la llet que tu mateix produeixes!
Què han fet els espanyols per nosaltres?
Com podeu veure, parla d'un suposat grup independentista de Judea (el nom d'Israel a l'època romana), quan diuen "¿qué nos han hecho los romanos por nostros?", els jueus parlen de tot lo bo que els aporta viure sota un imperi romà, en canvi als catalans, ens passa al contrari, degut al seu continuat espoli fiscal, els catalans cada cop tenim menys serveis socials com sanitat o educació, falta d'infraestructures, carreteres, trens o uns bons ports, i la poca defensa que fan de la nostra agricultura, en favor de l'agriculutra espanyola, per no parlar del rebuig total a la llengua catalana. Per tant que han fet els espanyols per nosaltres? RES
victòria blaugrana (perdoneu el retard)
L'estat espanyol, pseudo-democràcia
enllaç article Gara
Los cinco detenidos en Irun y en Bizkaia denuncian "salvajes" torturas ante el juez
Los cindo ciudadanos vascos detenidos en Irun y en Bizkaia han denunciado que han sido "salvajemente" torturados por la Guardia Civil mientras han permanecido incomunicados. El juez de la Audiencia Nacional española Santiago Pedraz ha decretado hoy su ingreso en prisión. Por su parte, los detenidos en Gerde ingresaron anoche en la cárcel.
13/12/2008 10:18:00
PARÍS-. Ibai Egurrola, Amets Ladislao, Xabier Gutiérrez, Marimertxe Alcocer y Maribel Prieto han sido trasladados esta mañana a la Audiencia Nacional española, después de permanecer cinco y tres días incomunicados en manos de la Guardia Civil. Tras interrogarles, el juez Santiago Pedraz ha accedido a la petición del fiscal Juan Moral y les ha enviado a prisión.
Pedraz les acusa de colaborar con "organización terrorista". En su auto, señala que los cinco habrían colaborado con las actividades y finalidades de ETA "mediante el acogimiento y traslado a Francia" de Asier Borrero y Aitor Artetxe, según indica Europa Press. El nombre de Borrero fue difundido tras las detenciones de Gerde.
Denuncias de torturas
Los cinco han denunciado ante el juez que han sido torturados y que mientras han permanecido en manos de la Guardia Civil han tenido los ojos vendados, para que no pudieran ver nada, según ha informado el movimiento pro amnistía. Además, han negado las declaraciones realizadas ante sus captores. Cabe recordar que Pedraz autorizó que se les aplicara el "protocolo Garzón", en teoría diseñado para evitar malos tratos.
En el caso de Amets Ladislao, la joven ha denunciado que durante todo el tiempo que ha permanecido incomunicada ha estado desnuda. Ha recibido golpes en los genitales con algo similar a un listín telefónico, y le han aplicado la bolsa en más de 50 ocasiones, hasta dejarla sin respiración. La vecina de Berango llegó a perder el conocimiento.
Además de ello, recibió constantes amenazas, de contenido sexual y de muerte.
Javier Gutiérrez también ha denunciado que le aplicaron la bolsa y que fue golpeado con las palmas de las manos abiertas, además de recibir amenazas de forma continua.
Ibai Egurrola ha referido que le colocaron la bolsa y una pistola en la cabeza. Le amenazaron con que iban a matarlo y que le iban a aplicar electrodos.
En el caso de Marimertxe Alcocer, ha denunciado golpes, muchos de ellos en la cara (tiene una marca en la mejilla). Estando desnuda le arrojaron agua fría.
Maribel Prieto ha relatado que le han tirado del pelo, golpeado y de noche le han obligado a permanecer de pie, sin que pudiera dormir. Un guardia civil le amenazó con hacerle una felación.
Iriondo, Zarrabeitia y Artetxe, a prisión
Por su parte, Aitzol Iriondo, Eneko Zarrabeitia y Aitor Artetxe, los arrestados el lunes por la Policía francesa en Gerde, se encuentran ya en prisión tras pasar ayer a disposición judicial. Según informaron a GARA sus familiares, Iriondo ingresó en Bois d'Arcy.
Antes de que comparecieran ante el juez, la Fiscalía pidió su encarcelamiento bajo la acusación de "asociación de malhechores con fines terroristas", "posesión de armas" y "utilización de documentos y matrículas falsas", entre otros cargos. Sin embargo, pese a que desde el Gobierno español se había apuntado que Iriondo era una de las personas que disparó contra los dos guardias civiles que fallecieron en Capbreton, los tribunales franceses no han imputado al lasartearra por el tiroteo.
Las autoridades francesas, de hecho, no disponen de ningún elemento que permita probar su implicación ya que el cotejo de las huellas genéticas y digitales de Iriondo no coinciden con las muestras recogidas en el lugar de los hechos y en los coches utilizados en aquella acción. Tampoco ha resultado positiva la comparación de los tres casquillos recogidos en Capbreton con el arma incautada en los arrestos de Gerde.
Desde que el 1 de diciembre de 2007 ETA matara a los guardias Fernando Trapero y Raúl Centeno y el Gobierno español asegurara que arrestaría a sus responsables, han sido numerosas las versiones policiales formuladas al respecto. Ahora, como ya ocurriera hace un mes tras el arresto de Garikoitz Aspiazu, no hay indicios que sustenten la hipótesis de Iriondo.
La Marató de TV3- Sempre reps més del que dones
És la marató de tv3, la que recapta més diners de totes les que es fan a l'estat espanyol, curiós quan els espanyols ens diuen als catalans que som agarrats i insolidaris. Enguany els catalans continuarem sent solidaris, perquè com a poble sofert, sabem l'important que és col·laborar i ajudar als altres.
web de la marató
activitats al baix ebre
A Deltebre es faran diversos actes a la residència l'Onada, i un partit de futbol sala entre treballadors de l'Ajuntament i el Parc Natural.
Que se demostre que els deltebrencs i deltebrenques, com a catalans, som solidaris!
Visca la república! Mori el borbó
Endavant Joan, tots junts: Visca la República! Mori el borbó!
(grup de suport al facebook)
article Vicent Partal
Tema 4: Ernest Benach ....
tema 6: un mac per uns 700 euros?
enllaç com fer-se un hackintosh
video triple boot on a pc
tema 5: segueix el barça de Play Station
bé, com fins ahir dissabte, la persona que penja els vídeos del barça que poso al bloc, no va posar el de la setmana passada, el posaré avui, esperant a vore si penja durant la setmana el d'ahir, i amb ganes que vinguen, l'equip merenga.
vídeo del sevilla-barça
Tema 2: la constitució ....
Tema1: salutació i uns quants enllaços interessants.
Els enllaços següents sobre llengua,
- Diccionaris online, primer el diccionari de l'Inistitut d'Estudis Catalans, el diccionari de referència de la llengua catalana (dlc) sempre va bé consultar-lo, i el següent és el famós alcover-moll, o també diccionari català-valencià-balear que tot i no ser normatiu podrem trobar infinitat de dialectalismes, i fins i tot com cada paraula es pronuncia segons el seu dialecte, molt recomanable (dcvb)
- Un altre de llengua catalana, si no recordes massa alguna conjugació verbal, (sobretot a nivell ortogràfic), deixo aquest enllaç (conjugació verbs)
- El traductor de la generalitat, pots traduir del català, al castellà, francès, anglès, alemany, occità i occità en versió del dialecte aranès, traductor
- El traductor de google, aquest ja perd una mica perquè tant la traducció català/castellà, les passa a l'anglès i d'aquí a idiomes com l'àrab, hebreu, rus, letó, polonès .... (traductor google).
- Tot i que és una pàgina en construcció, i encara li falta molt, es tracta de forvo un lloc on la gent ha penjat com es pronuncien certes paraules i noms de persona.
tema 5: Els manaments dels ateus
Els manaments de Dawkins
Al llibre "El miratge de Déu", el biòleg Richard Dawkins presenta un llistat de principis morals laics vàlids universalment. La va elaborar a partir d'un llistat trobat al atzar per Internet, per demostrar que són uns valors comuns i que no necessiten legitimitat religiosa. Aquests són alguns d'ells:
- No facis als altres el que no vols que et facin a tu
- No passis per alt la maldat ni t'acobardis al administrar justicia però perdona sempre la mala acció si hi ha arrepentiment
- Prova totes les coses, revisa les teves idees davant els fets i prepara't per descartar inclús les teves creences més arrelades
- Respecta el dret dels altres a estar en desacord amb tu
- Forma't opinions independents basades en el teu raonament i la teva experiència: no has de permetre ser manipulat
- Questiona-ho tot
- Disfruta de la teva vida sexual (en tant en quant no facis mal a ningú) i deixa que els altres disfrutin de la seva.
- No adoctrinis als teus fills, ensenya'ls com pensar per si mateixos i com estar en desacord amb tu
Tema 4: èxit de la campanya per la restitució de le senyeres del consell de cent
bloc de la campanya
escrit d'avui a l'Avui de Jordi Portabella
L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat la proposta d’Esquerra per restituir els tapissos de seda amb la senyera del Saló de Cent: els domassos. Una iniciativa sorgida de la societat civil barcelonina, recollida i vehiculada per Esquerra, on Internet – la gran eina comunicativa del segle XXI – ha tingut un paper fonamental. I ho hem aconseguit, els domassos tornaran al Saló de Cent.
Calia retornar la catalanitat al Saló de Cent un espai clau de la història del país no només perquè era el lloc on es reunia el Consell de Cent, una idea que es va desenvolupar a partir de Jaume I, sinó també perquè era el lloc d’on va sortir en Rafael de Casanova, com a coronel de la coronela el 1714. La història del Saló de Cent ha anat íntimament lligada amb la història del país. I restituir els nostres símbols és un acte en favor de la capitalitat.
Aquesta és una petita victòria del catalanisme polític a la ciutat de Barcelona que ha d’obrir la porta a d’altres, com la ja aprovada restitució de les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch. Lluir els símbols històrics del país a la ciutat hauria de ser un fet de sentit comú i normalitat, com ho fan totes les ciutats del món. Malauradament, sempre hem de batallar de valent perquè hi ha formacions polítiques que volen desmerèixer la importància dels símbols perquè no existeixi un vincle entre la gent i el país, precisament perquè saben com en són d’importants. Són els mateixos que titllen les nostres reivindicacions simbòliques com a ‘provincianes’.
Però, el que realment és provincià és aquesta visió de no confiar prou en el teu país, en la teva llengua, en la cultura on vius i a la qual pertanys. Aquesta visió de buscar sempre un referent extern per dir ‘allò si que és important, allò si que és una capital’, és acomplexada. I busca debilitar les pròpies forces, com pensar que Barcelona ha de competir per assegurar-se la bicapitalitat de l’Estat espanyol denota dèficit d’autoestima. Barcelona és senzillament prou important, com per ser la capital de Catalunya i una de les ciutats capitals del món. Que no ens entabanin
Tema 3: empat blaugrana.
L'any passat va fer bon paper perquè els altres estaven fatal, i enguany amb un Eto'o impresionant no se li ha pogut donar prou miunts per que agafi confiança. Tot i així en Víctor Muñoz entrenador que sempre ha fet la guitza al Barça, enguany ho ha tornat a fer. Eh que no estamos tan mal! (laporta dixit) encara anem liders i ara començarà la lliga de debó. Endavant Barça!
Tema 2: Els nazis són vostés. Ciudadanos i UPD
Vostés un dels altres partits espanyolistes, va denunciar que el comitè de l'audiovisual català, no donés llicències a la cadena COPE, cadena espanyolista i revisionista històrica. El revisionisme històric, en el cas alemanys, de negar l'holocaust, és perseguit legalment. En canvi a l'estat espanyol passa impunement. Després de fer estes declaracions el CAC va ser apedregat, terrorisme espanyolista?
Sóc jo que si vaig a una ciutat gran, no m'entendran si dic que vull un tallat, en canvi vostés podran venir al delta, i dir que volen un cortado, i se'ls servirà. Ciutadans/Ciudadanos i UPD, els nazis són vostés, que voleu la desaparició del poble català, com també volien els nazis alemanys la desaparició del poble jueu.
Tema 1: Dia internacional contra la violència masclista
La violència masclista, només es solucionarà amb educació i persecució policial dels agressors, com també del reduït grup de persones que fan denúncies falses.
tema 3: Losantos comdemnat a pagar 60.000 euros a ERC com a indemnització
notícia
Tema 2: detingut el cap d'ETA
notícia
Tema 1: continuem amb la magia del pep-team
Espanya és crisi [Campanya de les JERC]
Què passa si ets pobre a Catalunya?
Tema 4: a la catalunya nord
video sobre el correllengua 2008, a Perpinyà
tema 3: Serrallonga, entre el mite i la realitat
Trailer
Cançó dedicada al bandoler (versió per Mesclat i tot i que l'original era de "Els Esquirols")
article wikipedia (enllaç)
tema 2: 70 anys de la nit del vidres trencats
podeu llegir l'article a la wikipèdia (article)
comunitat jueva de Catalunya
tema 1: baba baba barça
tema 3: Manifest ciutadà per la restitució de les senyeres del Saló de Cent
MANIFEST CIUTADÀ PER LA RESTITUCIÓ
DE LES SENYERES DEL SALÓ DE CENT
L’any 1369, ara fa més de 6 segles, fou construïda a la Casa de la Ciutat de Barcelona la sala gòtica que avui coneixem com el Saló de Cent. A instàncies del rei Pere III “el Cerimoniós” es celebrà allà el primer Consell dels Cent Jurats. Des de llavors, aquesta sala ha presenciat els alts i baixos d’una nació amb mil anys d’història. Va nàixer en època de plena esplendor del nostre poble, quan els catalans dominàvem la Mediterrània, però avui es troba en una situació similar a la que viu el país. Aquella sala honora a tots els catalans com una mostra de la nostra llibertat i esperit democràtic, ja que en plena edat mitjana i amb un tarannà molt avançat pel seu temps, permetia la intervenció del poble en les decisions que es prenien a la ciutat i capital del Principat.
Després de la nostra derrota a la guerra de Successió, el Consell de Cent fou suprimit pels decrets del rei espanyol Felip V que, volent instaurar el despotisme castellà a la nostra terra per la força de les armes, va veure en aquest consell un gran obstacle per a la seva tasca nefasta. No content amb suprimir el Consell de Cent, també tractà de esborrar la seva memòria. Així doncs, per la Reial Cèdula del 13 d’octubre de 1718, ordenà eliminar d’aquesta magnífica sala gòtica tot el seu contingut, deixant-la buida i despullada:
“… se quiten y arrimen los doseles y sillería que hay puesta en la Casa de la Ciudad de Barcelona en el aposento donde se juntan los administradores que era la Sala del Concejo de Ciento …”
Aleshores per aquesta sala arribà un període de decadència i oblit, com passà amb tot allò que testimoniés el nostre passat gloriós i l’antiga llibertat de la nostra terra. L’any 1842 la sala arribà a ésser bombardejada i patí grans desperfectes, anys abans ja havien estat venuts el mobiliari i altres elements del seu interior.
No fou fins l’arribada de la Renaixença quan l’arquitecte Lluís Domènec i Muntaner emprengué la seva reforma i dignificació, omplint la sala d’elements que reforçaren el seu alt contingut patriòtic. Així, entre 1887 i 1888 hi foren instal•lats uns magnífics domassos de seda que la decoraven en tota la seva extensió amb els colors de la nostra mil•lenària senyera. Els domassos, fabricats per l’industrial seder Benet Malvehy restaren al seu lloc fins fa poc temps, inclús la infame dictadura del general Franco els va respectar.
Però això canvià fa pocs anys, quan s’aprofità la seva restauració per tornar a deixar la sala buida adduint que estèticament era millor veure les parets de la sala nues. No sabem per quina raó es va fer això, els rumors que hem pogut escoltar al propi ajuntament ens diuen que fou per decisió expressa de l’anterior alcalde, al qual aquests domassos no li agradaven, com tampoc li agradà la sala a Felip V ordenant, com ell, que fos despullada de tota simbologia. Enlloc hem pogut trobar una explicació raonada sobre aquest fet malgrat que han passat ja uns quants anys des de que foren eliminats del seu emplaçament. Ningú, ni des del partit del govern, ni des de l’oposició, ha dit res d’ells fins ara.
Amb aquesta campanya pretenem pressionar a l’Ajuntament de Barcelona i no defallir en el nostre objectiu fins que els domassos del Saló de Cent siguin restituïts al seu lloc. Per totes aquestes raons us animem a adherir-vos a la campanya que hem endegat i afegir la vostra força al moviment ciutadà que pretén la seva restitució.
Barcelona, a 28 d’Octubre de l’any 2008.
El Saló de Cent ara, el 19 d’octubre del 2008:
El Saló de Cent l'any 2001:
si voleu contactar senyeres.consell.de.cent@gmail.com o al següent bloc
Tema 2 Oboma president, ...
tema 1: cura d'humilitat blaugrana.
D'aquí unes hores, ja estarà disponible el nou Ubuntu. Ibex Intrepid
28/10/08 Tema 3: amb l'alcalde de Puerto Real
Des del meu bloc, li dono suport. Molta Sort!
28/10/08 tema 2: barça espectacular
avui 3 posts. tema 1: el cotxe de benach
en defensa del president del Paralament de Catalunya. [article Saül Gordillo]
El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, que és la segona institució del país, està sent objecte d'un assetjament mediàtic i de vilipendi polític des que dijous passat el diari espanyol ABC publiqués una informació sobre el seu cotxe oficial que contenia alguna errada. El Parlament ha renovat, perquè tocava després de quatre anys i 250.000 quilòmetres recorreguts, la flota de vehicles oficials en règim de renting a què tenen dret els membres de la mesa de la cambra catalana i els presidents dels grups parlamentaris, és a dir, de tots els colors polítics. La renovació de la flota ha suposat un estalvi de 72.000 euros, tot i que s'han substituït alguns dels Volkswagen Passat per uns Audi A6. Això els que han tingut cotxe d'empresa ho saben. Sovint les empreses ofereixen vehicles suposadament més cars a preus més barats en funció de les unitats que tingui l'empresa en qüestió. Si l'empresa té una flota important, els preus per unitat baixen i això permet d'accedir a algun model bo a un preu econòmic. Els que han tingut cotxe d'empresa també saben que sovint un company d'un mateix nivell o categoria salarial o laboral disposa d'uns complements en el seu vehicle que un altre company no té, per una simple qüestió d'estoc de la companyia de renting. Pagant l'empresa un mateix preu, aquest o aquell assalariat poden conduir models diferents o models amb acabats diferents. Però això només ho saben els que han tingut cotxe d'empresa, que no és res més que una millora de sou en espècie, una pràctica cada cop més habitual entre directius i executius de societats de tamany mitjà o alt. Se'n farien creus, estimats lectors, dels vehicles que acaben conduint determinats càrrecs no pas massa importants d'empreses tampoc no massa importants. Però això succeeix en l'àmbit de la privada.
El motiu de persecucció mediàtica, però, no és cap altre que les millores per valor 9.276 euros que el President del Parlament va fer introduir en el vehicle oficial. Un vehicle, per cert, que és de la mateixa gamma que el de l'anterior President, el desaparegut Joan Reventós. Les millores, com és sabut per tothom, són una taula de treball, un reposapeus, una pantalla de televisió i connexió per a mp3. El vehicle oficial del President de la Generalitat, José Montilla, també disposa d'un d'aquests complements, concretament del que teòricament deu ser més car: la pantalla de televisió. Els famosos 9.276 euros són el principal argument per a la demagògia més interessada, per a l'escàndol forassenyat. És lògic, en la mesura que la tecnologia i la societat evolucionen, que Benach i Montilla diposin en els vehicles oficials dels càrrecs que democràticament ostenten d'una sèrie de prestacions que ni Reventós ni Pujol tenien ni, segurament, necessitaven.
Els famosos 9.276 euros, que són desproporcionats amb els 90.000 euros que en termes de tarifa publicitària deu costar l'espai informatiu que se li ha destinat a la informació, no s'han destinat a la instal·lació de, posem per cas, un moble bar o una nevera. Estem parlant d'una taula de treball i d'una pantalla. Eines per a treballar, en definitiva. ¿Quantes hores de feina farà el President del Parlament en aquella tauleta, lògicament feta a mida, i adaptada a l'ordinador portàtil que Benach utilitza intensivament a diari? ¿Quants diners de l'erari públic costarien aquestes hores si Benach no les pogués aprofitar en els seus habituals desplaçaments en el cotxe? ¿I si tot el que Benach podrà fer aprofitant els 250.000 quilòmetres en quatre anys al davant de la polèmica tauleta a mida ho hagués d'encarregar a personal del Parlament? Quant costaria això? Nou mil euros? O més?
¿Costaria més diners una habitació d'hotel a càrrec del Parlament durant quatre anys si Benach hagués decidit no seguir vivint a Reus? Segurament sí. I si hagués decidit abandonar Reus entre setmana li haurien dit de tot i més. Però, és clar, Benach té el vici de compatibilitzar el càrrec amb la residència. I té el vici de carregar-se l'agenda oficial d'actes i més actes que, per desgràcia, suposen un munt de quilòmetres i no s'organitzen tots a Barcelona i l'àmbit metropolità. Té la mania de voltar arreu del país. I té la mania de tornar a casa, encara que sigui a altes hores de la matinada. Té la pervesa obsessió de dormir a Reus, al mateix domicili de la seva família. ¿Qui donava lliçons de la conciliació de la vida familiar i la laboral? O és que per ser membre de la mesa del Parlament o president hauria de ser obligatori l'empadronament al barri del Born, a tocar del parc de la Ciutadella per poder-hi anar a peu o en bicicleta. O potser es pot exigir a Benach vagi de Reus a Barcelona en bicicleta?
La demagògia està servida. O és que volem un President del Parlament que faci el numeret com el president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla. Si Catalunya és com Cantàbria, anem per aquesta via. Però llavors que ho facin també els alcaldes i regidors d'un munt d'ajuntaments (els que envaeixen espais de vianants inclosos), els presidents i diputats de les diputacions provincials i així fins a l'últim càrrec públic d'aquest país. Que es critiqui un alcalde perquè ha hagut de menester vehicle oficial (alguns es fan portar per un agent i cotxe de la policia local) és habitual en la política menuda, en la proximitat més crua. Però convertir el cotxe del President del Parlament en motiu de debat públic com si fos el vehicle de l'alcalde d'un ajuntament de tamany mitjà, ja passa de taca d'oli.
Aquest culebrot m'ha recordat els meus temps de periodista de política municipal, quan els alcaldes que gosaven fer-se dur en cotxe oficial eren vilipendiats per l'oposició. Política de vol gallinaci també per a la segona institució del país? És per això que sobta la reacció que ha tingut el conseller Joan Saura, que ha fet el joc a la premsa més sensible a la realitat catalana i més respectuosa amb les institucions d'autogovern i sobirania [Enric Canela: Conseller contra President del Parlament]. Que ho digui Saura és sorprenent, i només es pot interpretar en clau de rivalitat a l'esquerra del PSC. Un episodi més d'allò de "dos es barallen i un tercer se'n beneficia" [Montilla i Companys], i que té el precedent més recent en la picabaralla pel cas de Lluís Companys.
Obligarà Saura el seu company de federació i membre de la mesa del Parlament, el comunista Jordi Miralles, a prescindir del cotxe oficial i anar en bicicleta pel Principat? O al president del grup parlamentari d'ICV-EUiA? O demanarà als Mossos d'Esquadra que comprin cotxes més barats i menys equipats? Què tal un Smart en lloc dels Volkswagen Passat Avant que condueixen els de Trànsit? Són més econòmics, estèticament quedarien bé en temps de crisi i, a més, contaminen molt menys, oi? Per cert, és Saura el responsable dels Mossos, és a dir, de l'escorta que diàriament treballa amb Benach. Això tampoc no és un capritx personal, sinó una obligació, un peatge del càrrec institucional. Com ho és haver d'anar en un cotxe blindat i amb mesures de seguretat per evitar atemptats. Això el ciutadà del carrer tampoc no ho deu saber, però Saura sí que ho sap.
Espero que l'interès periodístic per aquests detalls en el vehicle del President del Parlament, tractant-se d'un diari d'àmbit estatal, s'estenguin properament a altres responsables institucionals. Què tal saber el mateix del president del Congrés espanyol, José Bono? O dels presidents dels parlaments autonòmics? Per no parlar dels presidents de diputacions o alcaldes de grans ciutats. Grans ciutats on el transport públic sí que està garantit, no com a la Catalunya que viu fora de l'àmbit metropolità.
(Algú pensarà que escric aquest apunt per això, però s'equivoca. És la necessitat de reclamar una mica de dignitat política, ciutadana i periodística i de reivindicar la necessària confiança en les nostres institucions. Siguin del color que siguin.)
jo no tinc virus informàtics, i tu?
15 d'octubre, 68 anys de l'afussellament de Lluís Companys
Com cada 15 d'octubre, els catalans, commemorem l'assassinat del president Companys, per part de l'exèrcit espanyol
Actes d'ERC a nivell nacional
A Deltebre, projectarem la pel·lícula "Lluís Companys, procés a Catalunya", el proper dissabte 18 d'octubre a les 19:00, a la seu local.
Un grup de juristes intenten despenalitzar les injúries a la corona
notícia de vilaweb
"Més de cinquanta juristes han fet seu el manifest per la despenalització de les injúries a la corona (pdf), que es presenta avui als Col·legis d'Advocats de Barcelona, València, Palma i Alzira. Promogut pels advocats Jordi Busquets i Joana Martí, s'hi recull la preocupació pels judicis continus a persones relacionades amb la crema de fotografies de la monarquia espanyola. Una 'sobreprotecció de la família reial que trenca la igualtat constitucional'.
Entre les entitats que s'hi han adherit hi ha la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d'Advocats de Barcelona i l'Associació Catalana de Juristes Demòcrates de Lleida.
Pels signants del manifest, la penalització de la crema de fotografies del rei espanyol també és 'una limitació directa de l'exercici del dret d'expressió'.
El propòsit dels impulsors del manifest és de fomentar el debat. Per això demanen a la degana del Col·legi de Barcelona que distribueixi el manifest a tots els col·legiats a través dels òrgans corresponents."
Com a republicà, m'alegro d'aquesta iniciativa, per demostrar que no és democràtic, que la família borbònica tinguin més drets.
Obama o McCain? ...
Continuant amb el tema, de què ens convindria més als catalans, si Obama o Mccain, com no ens afecten les seues polítiques socials, i tant un com l'altre tenen les mateixes polítiques econòmiques, hauríem de mirar quines son les seves polítiques internacionals i per això us dono aquest enllaç (enllaç), on cal destacar el següent paràgraf:
"La Xina, després de tot, no és l'únic país que tracta amb pobles inquiets i amb mentalitat d'independència. A Europa, tota mena de moviments 'subnacionals' aspiren a una major autonomia o fins i tot la independència dels seus governs 'nacionals', i amb menys justificació que el Tibet o Taiwan: els catalans a Espanya, per exemple, o els flamencs a Bèlgica, o fins i tot els escocesos al Regne Unit. Encara cap guerra no amenaça Barcelona, ningú no envia tropes a Anvers i ningú ha fet fora la premsa internacional d'Edimburg. Però aquesta és la diferència entre una mentalitat postmoderna del segle XXI i una nació que encara lluita batalles per l'imperi i el prestigi que ja formen part d'un passat distant."
Això ho diu tal com diu l'enllaç el Sr. Robert Kagan que és un dels assessors en política internacional de McCain, candidat del Partit Republicà, per tant queda clar, qui seria el millor aliat en un procés de sobirania nacional. Per tant personalment crec que seria millor que guanyés el candidat republicà. Ja que si continua sent assessorat per Robert Kagan, serà capaç de posar el seu gra de sorra al procés d'independència de Catalunya, com ho va fer a Kosova.
La dreta sempre atacant amb les mateixes armes
Una de les moltes lluites que va portar a terme, va ser entre d'altres, la de la bandera i denominació del País Valencià, (on finalment va claudicar l'esquerra acceptant Comunitat Valenciana, i la blavera com bandera). Durant aquesta batalla i encara ara, la dreta neo-franquista valenciana, ha utilitzat el que popularment se'n diu "ties maries".
Les ties maries, eren dones que durant la transició tenien sobre els 45 anys o més, dones que si tenien un coneixement mínim, com ara sabien llegir i escriure, i aprofitaven cert alliberament social que tenien per boicotejar els actes de les esquerres. (actualment les ties maries ja son bastant grans, i es corrent veure-les durant la mani del 25 d'abril, acompanyades d'una senyera de la ciutat de València (blavera) i la bandera constitucional (estanquera), i els crits que els oferim els manifestants de "Ties maries, vos queden quatre dies".
Ara la dreta de Deltebre,ha utilitzat els mateixos recursos. La dreta, encara no ha paït els resultats de les municipals passades, i està utilitzant aquest sector de la societat municipal per atacar l'actual equip de govern, és tanta la clara connexió que una de les ties maries locals, va escriure un "llibre", i la dreta local, vulguen-li tornar els favors a la causa, li va voler donar una subvenció mitjançant el consell comarcal, que per sort se li va revocar.
Ara amb el tema del Parc del Riu, les ties maries, s'han organitzat amb un clar suport per part de CiU, han fet una recollida de firmes, on fins i tot han firmat gent no empadronada al munipi, criatures o gent morta, (notícia el punt), aquesta tarde hi ha ple municipal, on segur que aquest sector es mourà, perquè la dreta, ataca constantment. Al més pur estil de la demagògia neofeixista, com fa la COPE, i emparant-se a una llibertat d'expressió que ells si poguessin, la traurien, acusaran al govern legítimament constituït de dictadors, però ja se sap, la dreta i la demagògia, van agafades de la mà, perquè tota la vida, la dreta s'ha dedicat a això, a destruir per tots els mitjans els qui l'han derrotat justament.
Què passaria si un diari alemany publiqués una biografia nazi?
Però clar al diari el presenten a Queipo de Llanocom un demòcrata enfrontat a Franco, però alguna de les seves perles són aquestes
"Mañana vamos a tomar Peñaflor. Vayan las mujeres de los "rojos" preparando sus mantones de luto."
"Estamos decididos a aplicar la ley con firmeza inexorable: ¡Morón, Utrera, Puente Genil, Castro del Río, id preparando sepulturas! Yo os autorizo a matar como a un perro a cualquiera que se atreva a ejercer coacción ante vosotros; que si lo hiciereis así, quedaréis exentos de toda responsabilidad."
“Estando yo en Barcelona, he visto una mujer bonita, que también las hay y me ha desilusionado mucho al oir que hablaban haciendo ti-ti-ti-ti y he pensado que si ellas supieran el efecto que hacen no hablarían sinó castellano.
”La Vanguardia” recalca que los castellanos en Cataluña tendrán los mismos derechos que los catalanes. ¡Gracias, sr. Elefante! Pero ellos vienen obligados a respetar los deberes que se les imponga. ¡Suerte que entre los castellanos hay de tan poco respetuosos! Sobre todas estas pequeñeces y comicidades tendremos que recordar la frase de los falangistas de que España tiene que ser Una, Grande y Libre. Y los falangistas acabarán con la peste de estos nacionalistas que no son otros que unos bandoleros, asesinos y antipatriotas, que no pararemos hasta verlos arrastrados por un caballo o pudriéndose en la cárcel”.
Però clar, vivim en un estat postfranquista, i la premsa se li permet publicar aquestse biografies, mentre es tracta de criminals els que volem trencar en l'estat espanyol.
Homenatge a Gerard Vergés
PARLO D'UN RIU MÍTIC I REMORÓS
Tot sovint penso que la meva infància
té una dolça i secreta remor d'aigua.
Parlo de la verdor d'un delta immens;
parlo dels vols dels ibis (milers d'ibis
com volves vives de la neu més blanca)
i del flamenc rosat (de l'íntim rosa
d'un pit de noia gairebé entrevist).
I parlo del coll-verd brunzint per l'aire
com la pedra llançada per la fona,
de l'anguila subtil com la serpent,
la tenca platejada de les basses.
Parlo del llarg silenci on es fonien
l'aigua dolça del riu, la mar amarga.
Parlo d'un riu entre canyars, domèstic;
parlo -Virgili amic- de l'horta ufana,
dels tarongers florits i l'api tendre,
de l'aixada i la falç, del gos a l'era.
(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.)
Parlo d'un riu antic, solcat encara
pels vells llaguts: els últims, llegendaris
llaguts, tan afuats com una espasa,
i carregats de vi, de llana, d'ordi,
i amb mariners cantant sobre la popa.
Parlo d'un lent crepuscle que posava
or tremolós a l'aigua amorosida,
punts de llum a les ales dels insectes,
solars reflectiments als ponts llunyans.
Dolça remor de l'aigua en el record.
la ministra "xunga"
Cada vegada que veig espectacles similars, de esta colla d'ignorants i incivilitzats, ens han de governar, i que molta gent encara se sent espanyola, continuo pensant i dient com la cançó de Ramon, "nosaltres no som d'eixe món". Perquè ja està bé d'aguantar-los, el parlament, sorgeix del vot democràtic, i parlar-se com si es tractés d'una baralla de discoteca, no és democràtic.
sort que encara hi ha gent que s'ho empren en clau d'humor i és capaç de fer caricatura que ja corre per internet de la ministra xunga
Comença la caça espanyola contra els ajuntaments rebels
enllaç
Des d'aquí dono suport a en David Alquézar, alcalde de Sant Pere de Tous, i espero que no li passe res.
salut i independència!
resum 11 de setembre
Tot va començar la nit del 10 a l'11, on a la plaça de l'ajuntament van actuar Cràtor, i després vam tenir un gran discurs per part de l'Alcalde. Després els quintos van desplegar l'estelada que gustosament vam cedir l'Assemblea d'ERC-Deltebre als regidors que van organitzar els diferents actes (cultura, festes, joventut). Des de la regidoria de Festes, es va organitzar la festa moguda que va portar l'actuació dels Dj's gironins Mak&Sak, que aposten per la llengua catalana en les seves pròpies produccions, acompanyats de la seva cantant Xana.
Pel matí, a matinar, i apart de penjar el fil amb les fotos, els i les militants/es i simpatitzants/es d'ERC ens vam sumar al dina de germanor organitzat al Parc del Riu. On ens van acompanyar la gent de moguda, que son encantadors.
Per la tarda, al veure que l'estelada ja no penjava a l'Ajuntament, i comprovar que el vent la feia pujar, em va tocar improvisar uns pesos, per a que pogués lluir als actes de la tarda, on actuaven l'Espiga d'Or, el Sol del Delta i els abanderats de les Festes del renaixement de Tortosa.
Festa dance i en català a Deltebre
Penja l'estelada al teu bloc. campanya de http://marroca.blogspot.com
El divendres després de les actuacions de C'S vam començar una petita campanya perquè aquest 11 de setembre les nostres cases virtuals ( blogs) també celebrin els 100 anys de l'Estelada. Aquí la teniu per si us hi voleu adherir.
Amb Pep Andreu denunciat per no parlar castellà.
Feia dies que no em passava pel bloc de'n Jaume Renyer, i llegeixo que a Pep Andreu, alcalde de Montblanc, i ex-diputat al congrés espanyol, se l'ha denunciat i portat a judici per no voler utilitzar la llengua castellana amb la "Guardia (in)Civil", (enllaç), des d'aquí dono el meu suport a Pep Andreu, i animo a tots els lectors que pengen un post denunciant este fet.
Sort que els catalans som respectats a l'Estat Espanyol, i que a pagar impostos a Espanya, servim per a que no se'ns sigue permès parlar en la nostra llengua.
11 de setembre penja la teva senyera!
a casa no la podrem penjar pel dol que encara portem per que va morir l'àvia. però animo a tota la gent que creu que els catalans encara tenim dignitat a penjar-la
Al final protestar serveix
... un bloc interessant
ser solidaris, o aguantar un sistema paràsit?
el diccionari de la llengua catalana defineix com a paràsit com adjectiu al ésser que viu a costa d’un altre, i solidari com a unit a d’altres per una comunitat d’interessos i responsabilitats. M'agradaria saber en quins interessos tenim els catalans amb Extremadura, les castelles o Andalusia, quan aquestes disposen del doble de funcionariat o més per habitant que Catalunya. Una solidaritat que no ha servit per a que aquestes societats es desenvolupessen sino per a que augmentessen el nombre de funcionaris, com se diu popularment, de gent que xucla de la gran mamella que es diu Estado de las Autnomías....
Un dels problemes que va tenir el comunisme, va ser el d'aguantar fàbriques, mines, camps, perquè sí, sense mirar el rendiment o si els treballadors s'esforçaven per obtenir un rendiment màxim, com que ja tenien assegurat el salari, els treballadors van esdevenir paràsits, i poc a poc, el sistema comunista va anar desmuntant-se. En el sistema "democràtic" espanyol no ha estat capaç de desenvolupar les zones d'Extremadura, Andalusia, Castella, ... només ha estat capaç de crear un sistema que viuen de subvencions europees, i de la llet mamella que els ofereix els Països Catalans, si pel sol fet de que no respecten la nostra llengua i cultura, eren motius per sumar-se al projecte independentista, ara la gent que no té per llengua la catalana, s'hauria de sumar a aquest projecte, perquè de nació en podem tenir una, dos, les que siguen o cap, però de butxaca i de benestar en tenim tots el mateix.
Eto'o Sí!
Una de les polèmiques de l'entrada de Guardiola com entrenador, va ser que no comptava entre d'altres amb Eto'o. La veritat em vaig emprenyar bastant al saber que un jugador amb el seu caràcter dins al camp, com a lluitador incansable, fos comparada amb l'amic dels gin-tonics (ronaldinho). Sammuel és un jugador que potser el seu caràcter clar i poc amic de callar-se les coses, ha fet que fora al camp tingués polèmiques, per dir paraules contra les ex-vaques sagrades. Però per sort cap club ha arribat a un acord econòmic amb el barça ni amb Eto'o, i ara per ara podrem vore al camerunès portant la samarreta blaugrana, i l'afició culé podrà celebrar els seus gols
ETO'O CRACK! VISCA EL BARÇA! VISCA CATALUNYA!
dijous passat es va morir ma iaia.
Dels últims cops que va anar a votar, va ser per a les municipals del 99, quan l'oncle Josep del Curro, portava a totes les veïnes a votar, per al PSC. Els donava el vot, però la meua iaia sempre votava a CiU. Aquell any, li vaig dir que s'animés de votar a Gervasi, i me va dir que no el votaria ningú (bé de fet pocs vam apostar per ell), ella va dir que votaria a Imma Juan,. (CiU), ja que l'avi d'Imma Juan, i el meu besavi (el pare de ma iaia), havien estat íntims amics, d'aquells que es diu "carn i ungla". Ma iaia quan anava a votar, pujava al cotxe de l'oncle curro, agafava el vot per al PSC, però feia el "canviasso" pel de CiU.
Iaia, sempre et recordaré.
Renovant una mica ...
El Gran bloc del Sobiranisme
Fa poc em vaig registrar al Facebook, i entre les opcions que té em vaig unir al grup de lectors de "El gran bloc del sobiranisme" és de gent vinculada a cdc, com a ERC, perquè en un país normal, lliure i independent, ha d'haver les dues vies els liberals i els socialdemòcrates.
Apadrina un xiquet extremeny!
Aquesta és la imatge per la qual el regidor dICV (tot i que pel llegeixo al seu bloc és independentista) Lluís Sunyé, ha estat denunciat per part del govern extremeny. article el punt article Avui
Si la democràcia europea, va clamar pels atemptats contra Dinamarca per les caricatures sobre mahoma, i mentre els catalans en totes les qüestions d'humor per part dels espanyols hem de ser els agarrats. Els extremenys/espanyols son incapaços d'entendre el sarcasme, per denunciar l'espoli fiscal al quan ens trobem sotmesos, tot en nom d'una suposada solidaritat. Mentre els extremenys tenen gairebé un 25% de funcionaris, els catalans tenim uns serveis públics saturats.
Atac feixista a Jaume Renyer
...los bous i processons, ... polèmica?
salut!