Dijous passat es va morir ma iaia, tot i que des de feia casi 14 anys sortia poc de casa, els 2 últims mesos els va passar molt, molt durs ... deixant de banda el cop emocional que m'ha suposat, i com el bloc és bàsicament polític, m'agradaria recordar una anècdota seua al voltant de la política municipal
Dels últims cops que va anar a votar, va ser per a les municipals del 99, quan l'oncle Josep del Curro, portava a totes les veïnes a votar, per al PSC. Els donava el vot, però la meua iaia sempre votava a CiU. Aquell any, li vaig dir que s'animés de votar a Gervasi, i me va dir que no el votaria ningú (bé de fet pocs vam apostar per ell), ella va dir que votaria a Imma Juan,. (CiU), ja que l'avi d'Imma Juan, i el meu besavi (el pare de ma iaia), havien estat íntims amics, d'aquells que es diu "carn i ungla". Ma iaia quan anava a votar, pujava al cotxe de l'oncle curro, agafava el vot per al PSC, però feia el "canviasso" pel de CiU.
Iaia, sempre et recordaré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
7 comentaris:
T'acompanyo en el sentiment, company.
EI Adam,
Ho sento molt. Ànims i endavant!
Adam, també t'acompanyo en el sentiment.
Com estic per Riumar aquests dies, no m'entero de res del que pasa pel poble, per això que no ho sabia. Tot i no haver pogut anar a donar-vos suport el dia de l'enterrament, almenys saps que si et fes falta alguna cosa, pot comptar amb mi
Una abraçada,
Robert
Adam ho sento molt i jo si que et coprenc molt perque encara no fa dos mesos també es va morir la meua i tot just el dia de snat joan jo esta celebrent le berbena i al mati mamare me va dir que esta ja al tanatori però , nosaltres ja ens ho pensavem que li quedaria poc perque va agarrar un tumor al cap i vam pasar tota la famila dos mesos horribles i patint i ara j apobra asta descansant!!
t'acompaño en el sentiment i gràcies per llegir que m´he pogut desogar
cavero 100%
passeus gràcies!!!
moltes gràcies pels vostres suports.
No me n'havia assabentat. A l'igual que Robert, això d'estar a Riumar, fa que moltes coses em passin per alt. En tot cas, molts ànims i endavant!
t'acompanyo en el sentiment.. el meu avi també està cada cop pitjor, però si una cosa té clara és que pensa durar fins al 2014, per morir veient al seu país lliure. Així ho esperem.
ànims i endevant company.
Publica un comentari a l'entrada