11, 12 i 13 de setembre, lliçons de democràcia, a Catalunya, Deltebre i Arenys de Munt

Tots els 11 de setembre, la nació surt al carrer i és habitual trobar-te que molta gent ha penjat estelades o senyeres, per tal de commemorar la derrota de l'exèrcit català contra les trompes franco-esapanyoles borbòniques. Un 11 de setembre on els catalans diem que volem arribar més enllà de la situació política en la que estem, i que anel·lem un espai de llibertat més gran. No volem una cadena més llarga, si no segar la cadena, i convertir-mos plenament en un estat lliure i democràtic.

El dia 12, per la nit, es va celebrar el míting-festa pels dos anys de govern municipal d'ERC, un míting que va canviar el seu format després de que l'oposició jugués brut i que ja ha fet un pacte PP-CiU-PSC, un pacte que demostra que han estat tots estos anys rascant-se la panxa i només complint unes tasques decoratives per al seus capos del partit. Un fet com demostra que en 23 anys d'Unió Europea, Deltebre ha rebut només uns 120 mil euros (20 milions de pts), i que enguany rebrà 800 mil euros ( 130 milions de pts aprox), es veu quins polítics són capaços de treballar pel poble, i quin només busquen tenir un sou i fer-se vore, i fer xerrades informatives perquè han tingut una patinada legal,i no han pogut cansar al poble en un ple.

Per últim ahir, dia 13, a la població d'Arenys de Munt, es va convocar si no un referèndum, una consulta popular sobre l'autodeterminació, va ser tant la preocupació que tota la caverna espanyola es va tirar a sobre, però només els camises blaves van donar acte de presència, sobre 50-80 persones. Els que guarden la camisa blava a l'armari, només han criticat que el govern espanyol no l'hague imepedit, però el govern espanyol tampoc volia que es produís per això va suspendre l'acord del ple, on els regidors escollits democràticament pel poble van votar-hi a favor. Una mostra més que democràcia espanyola és un oxímoron.

tema 3: Manifest ciutadà per la restitució de les senyeres del Saló de Cent

MANIFEST CIUTADÀ PER LA RESTITUCIÓ

DE LES SENYERES DEL SALÓ DE CENT

L’any 1369, ara fa més de 6 segles, fou construïda a la Casa de la Ciutat de Barcelona la sala gòtica que avui coneixem com el Saló de Cent. A instàncies del rei Pere III “el Cerimoniós” es celebrà allà el primer Consell dels Cent Jurats. Des de llavors, aquesta sala ha presenciat els alts i baixos d’una nació amb mil anys d’història. Va nàixer en època de plena esplendor del nostre poble, quan els catalans dominàvem la Mediterrània, però avui es troba en una situació similar a la que viu el país. Aquella sala honora a tots els catalans com una mostra de la nostra llibertat i esperit democràtic, ja que en plena edat mitjana i amb un tarannà molt avançat pel seu temps, permetia la intervenció del poble en les decisions que es prenien a la ciutat i capital del Principat.

Després de la nostra derrota a la guerra de Successió, el Consell de Cent fou suprimit pels decrets del rei espanyol Felip V que, volent instaurar el despotisme castellà a la nostra terra per la força de les armes, va veure en aquest consell un gran obstacle per a la seva tasca nefasta. No content amb suprimir el Consell de Cent, també tractà de esborrar la seva memòria. Així doncs, per la Reial Cèdula del 13 d’octubre de 1718, ordenà eliminar d’aquesta magnífica sala gòtica tot el seu contingut, deixant-la buida i despullada:

“… se quiten y arrimen los doseles y sillería que hay puesta en la Casa de la Ciudad de Barcelona en el aposento donde se juntan los administradores que era la Sala del Concejo de Ciento …”

Aleshores per aquesta sala arribà un període de decadència i oblit, com passà amb tot allò que testimoniés el nostre passat gloriós i l’antiga llibertat de la nostra terra. L’any 1842 la sala arribà a ésser bombardejada i patí grans desperfectes, anys abans ja havien estat venuts el mobiliari i altres elements del seu interior.

No fou fins l’arribada de la Renaixença quan l’arquitecte Lluís Domènec i Muntaner emprengué la seva reforma i dignificació, omplint la sala d’elements que reforçaren el seu alt contingut patriòtic. Així, entre 1887 i 1888 hi foren instal•lats uns magnífics domassos de seda que la decoraven en tota la seva extensió amb els colors de la nostra mil•lenària senyera. Els domassos, fabricats per l’industrial seder Benet Malvehy restaren al seu lloc fins fa poc temps, inclús la infame dictadura del general Franco els va respectar.

Però això canvià fa pocs anys, quan s’aprofità la seva restauració per tornar a deixar la sala buida adduint que estèticament era millor veure les parets de la sala nues. No sabem per quina raó es va fer això, els rumors que hem pogut escoltar al propi ajuntament ens diuen que fou per decisió expressa de l’anterior alcalde, al qual aquests domassos no li agradaven, com tampoc li agradà la sala a Felip V ordenant, com ell, que fos despullada de tota simbologia. Enlloc hem pogut trobar una explicació raonada sobre aquest fet malgrat que han passat ja uns quants anys des de que foren eliminats del seu emplaçament. Ningú, ni des del partit del govern, ni des de l’oposició, ha dit res d’ells fins ara.

Amb aquesta campanya pretenem pressionar a l’Ajuntament de Barcelona i no defallir en el nostre objectiu fins que els domassos del Saló de Cent siguin restituïts al seu lloc. Per totes aquestes raons us animem a adherir-vos a la campanya que hem endegat i afegir la vostra força al moviment ciutadà que pretén la seva restitució.

Barcelona, a 28 d’Octubre de l’any 2008.

El Saló de Cent ara, el 19 d’octubre del 2008:

El Saló de Cent l'any 2001:

si voleu contactar senyeres.consell.de.cent@gmail.com o al següent bloc