9 de novembre a Alemanya: 1938, 1989 ...

Aquests dies a Alemanya es commemoren 2 dates importants pera la seva història. Un aniversari feliç i un de trist. El feliç és el de 1989 quan per fi es va obrir el mur de Berlin, i el trist és l'aniversari de la nit dels vidres trencats, on els nazis van destruir establiments dels jueus.

Durant els segle XX Alemanya va passar dues de les pitjors dictadures possibles la nazi i la soviètica, si ve l'Alemanya occidental es va salvar de la soviètica, va patir tenir l'altra meitat de l'estat separada, i la forma més clara era el mur de Berlín.

La nit dels vidres trencats es pot considerar com el primer atac violent perpretat per les SS contra els jueus residents a Alemanya. Després d'això tots sabem el que va venir.

El mur de Berlín va ser un mur que van construir a la República "Democràtica" Alemanya (la de l'òrbita soviètica), per tal d'evitar que la gent s'escapés a la República Federal Alemanya (capitalista).

És curiós que ningú volgués entrar al part democràtica i en canvi si hi hagués gent que volgués anar a la federal. També és curiós que fos l'Alemanya comunista dels pocs llocs on funcionava el sistema degut sobretot al sentit del compromís que tenen els alemanys i no tenen a les altres parts d'Europa on el sistema estava col·lapsat ja que fins i tot l'absentisme laboral va arribar a nivells sobre el 50%.

El Nazisme i Socialisme-soviètic, han estat dues cares de la mateixa moneda, i que han aplicat sistemes similars per tal d'eliminar els dissidents uns i els que no eren prou bons els altres. Als dos l'estètica els ha governat, no hi ha tantes diferències entre les desfilades nazis a Berlin o les tropes soviètiques a Moscou.

el fet és que mentre el 9 de novembre del 1938 molts alemanys el maleixen, el de 1989 el recorden amb alegria, l'entrada del seu estat en una vertadera democràcia i no una democràcia de partit únic com ho era l'Alemanya oriental-comunista.

El suport des de Catalunya a Israel [2 articles de Jaume Renyer]

En el conflicte palestí-israelià, reconec que sempre havia tingut simpatia pel moviment palestí, però el que no entenia perquè havia de defensar posicions islamistes de Hammas, o per què com a anti-feixista que sóc, havia d'anar en contra un dels pobles més castigats i perseguits pels sistemes feixistes. Per això em trobava diguem amb un dilema, fins que vaig trobar la resposta al bloc de Jaume Renyer, on es donava una òptica catalana, independentista i d'esquerres sobre la visió del conflicte, donant suport a l'estat d'Israel.

Els articles son els següents:

• Les esquerres catalanes i l'Estat d'Israel
• Anticatalanisme i antisionisme

Son dos articles, que qualsevol independentista, d'esquerres, catalanista, democrata i sobretot laic i respectuós amb les creences religioses privades de cadascú, hauria de llegir.


Per als que no tingueu massa ganes de llegir, es podria resumir amb la següent idea (és un estracte molt simple, si voleu aprofundir, llegiu els articles si us plau).

La majoria de les esquerres, son anti-israel, perquè és una forma de declar-se anti-EUA, és a dir prefereixen unir-se a l'islamisme anti-democràtic, pel sol fet d'atacar el sistema ultraliberal dels EUA (sistema que com a persona d'esquerres també discrepo).


Grup del facebook Catalunya - Israel
Fòrum d'agermanament dels Països Catalans i Israel

L'estat espanyol, pseudo-democràcia

Acabo de llegir aquest article (procedent del diari basc Gara), on surt que els detinguts bascos, per la seua relació amb ETA, han estat torturats. Sóc el primer en pensar que la via armada per l'alliberament nacional, que porta ETA, no és el camí correcte, però el que fa l'estat espanyol i les tortures als detinguts i detingudes, és realment indignant. i no veig qui és més salvatge si la persona que pega un tir a uns "guardia (in)civils" o si els mateixos "guardia (in)civils" que apliquen tortures esgarrifoses als detinguts o detingudes.

enllaç article Gara

Los cinco detenidos en Irun y en Bizkaia denuncian "salvajes" torturas ante el juez

Los cindo ciudadanos vascos detenidos en Irun y en Bizkaia han denunciado que han sido "salvajemente" torturados por la Guardia Civil mientras han permanecido incomunicados. El juez de la Audiencia Nacional española Santiago Pedraz ha decretado hoy su ingreso en prisión. Por su parte, los detenidos en Gerde ingresaron anoche en la cárcel.

13/12/2008 10:18:00

PARÍS-. Ibai Egurrola, Amets Ladislao, Xabier Gutiérrez, Marimertxe Alcocer y Maribel Prieto han sido trasladados esta mañana a la Audiencia Nacional española, después de permanecer cinco y tres días incomunicados en manos de la Guardia Civil. Tras interrogarles, el juez Santiago Pedraz ha accedido a la petición del fiscal Juan Moral y les ha enviado a prisión.

Pedraz les acusa de colaborar con "organización terrorista". En su auto, señala que los cinco habrían colaborado con las actividades y finalidades de ETA "mediante el acogimiento y traslado a Francia" de Asier Borrero y Aitor Artetxe, según indica Europa Press. El nombre de Borrero fue difundido tras las detenciones de Gerde.

Denuncias de torturas

Los cinco han denunciado ante el juez que han sido torturados y que mientras han permanecido en manos de la Guardia Civil han tenido los ojos vendados, para que no pudieran ver nada, según ha informado el movimiento pro amnistía. Además, han negado las declaraciones realizadas ante sus captores. Cabe recordar que Pedraz autorizó que se les aplicara el "protocolo Garzón", en teoría diseñado para evitar malos tratos.

En el caso de Amets Ladislao, la joven ha denunciado que durante todo el tiempo que ha permanecido incomunicada ha estado desnuda. Ha recibido golpes en los genitales con algo similar a un listín telefónico, y le han aplicado la bolsa en más de 50 ocasiones, hasta dejarla sin respiración. La vecina de Berango llegó a perder el conocimiento.

Además de ello, recibió constantes amenazas, de contenido sexual y de muerte.

Javier Gutiérrez también ha denunciado que le aplicaron la bolsa y que fue golpeado con las palmas de las manos abiertas, además de recibir amenazas de forma continua.

Ibai Egurrola ha referido que le colocaron la bolsa y una pistola en la cabeza. Le amenazaron con que iban a matarlo y que le iban a aplicar electrodos.

En el caso de Marimertxe Alcocer, ha denunciado golpes, muchos de ellos en la cara (tiene una marca en la mejilla). Estando desnuda le arrojaron agua fría.

Maribel Prieto ha relatado que le han tirado del pelo, golpeado y de noche le han obligado a permanecer de pie, sin que pudiera dormir. Un guardia civil le amenazó con hacerle una felación.

Iriondo, Zarrabeitia y Artetxe, a prisión

Por su parte, Aitzol Iriondo, Eneko Zarrabeitia y Aitor Artetxe, los arrestados el lunes por la Policía francesa en Gerde, se encuentran ya en prisión tras pasar ayer a disposición judicial. Según informaron a GARA sus familiares, Iriondo ingresó en Bois d'Arcy.

Antes de que comparecieran ante el juez, la Fiscalía pidió su encarcelamiento bajo la acusación de "asociación de malhechores con fines terroristas", "posesión de armas" y "utilización de documentos y matrículas falsas", entre otros cargos. Sin embargo, pese a que desde el Gobierno español se había apuntado que Iriondo era una de las personas que disparó contra los dos guardias civiles que fallecieron en Capbreton, los tribunales franceses no han imputado al lasartearra por el tiroteo.

Las autoridades francesas, de hecho, no disponen de ningún elemento que permita probar su implicación ya que el cotejo de las huellas genéticas y digitales de Iriondo no coinciden con las muestras recogidas en el lugar de los hechos y en los coches utilizados en aquella acción. Tampoco ha resultado positiva la comparación de los tres casquillos recogidos en Capbreton con el arma incautada en los arrestos de Gerde.

Desde que el 1 de diciembre de 2007 ETA matara a los guardias Fernando Trapero y Raúl Centeno y el Gobierno español asegurara que arrestaría a sus responsables, han sido numerosas las versiones policiales formuladas al respecto. Ahora, como ya ocurriera hace un mes tras el arresto de Garikoitz Aspiazu, no hay indicios que sustenten la hipótesis de Iriondo.

Obama o McCain? ...

Ja fa mesos que es parla de les eleccions als EUA, sobre quin seria millor candidat si el democràta Obama o si el republicà Mccain. Des de la vella Europa, sempre hem tingut predilecció pels candidats democràctes, i sobretot a Catalunya, ja que el símbol dels democràtes és el kentuchy donkey, també anomenat catalan-kentuchy donkey, degut a que el burret demòcrata de kentuchy té l'origen amb el burro català. El burro català és actualment el símbol del catalanisme, en contraposició al toro espanyol. En canvi els republicans, utilitzen un elefant, potser per demostrar la seua contundència i força, el símbol de l'elefant com a valor republicà, va ser fins i tot utilitzat en una campanya municipal d'ERC a Barcelona, i diria que al seu temps va portar alguna que altra polèmica. La veritat és que a la pràctica la diferència entre els demòcrates i els republicans son mínimes, que traslladats a Catalunya seria com si els demòcrates fossen de CDC i els republicans del PP o UDC,per tant no crec que els valors socials de les esquerres europees estiguen defensades per cap dels dos candidats.

Continuant amb el tema, de què ens convindria més als catalans, si Obama o Mccain, com no ens afecten les seues polítiques socials, i tant un com l'altre tenen les mateixes polítiques econòmiques, hauríem de mirar quines son les seves polítiques internacionals i per això us dono aquest enllaç (enllaç), on cal destacar el següent paràgraf:


"La Xina, després de tot, no és l'únic país que tracta amb pobles inquiets i amb mentalitat d'independència. A Europa, tota mena de moviments 'subnacionals' aspiren a una major autonomia o fins i tot la independència dels seus governs 'nacionals', i amb menys justificació que el Tibet o Taiwan: els catalans a Espanya, per exemple, o els flamencs a Bèlgica, o fins i tot els escocesos al Regne Unit. Encara cap guerra no amenaça Barcelona, ningú no envia tropes a Anvers i ningú ha fet fora la premsa internacional d'Edimburg. Però aquesta és la diferència entre una mentalitat postmoderna del segle XXI i una nació que encara lluita batalles per l'imperi i el prestigi que ja formen part d'un passat distant."

Això ho diu tal com diu l'enllaç el Sr. Robert Kagan que és un dels assessors en política internacional de McCain, candidat del Partit Republicà, per tant queda clar, qui seria el millor aliat en un procés de sobirania nacional. Per tant personalment crec que seria millor que guanyés el candidat republicà. Ja que si continua sent assessorat per Robert Kagan, serà capaç de posar el seu gra de sorra al procés d'independència de Catalunya, com ho va fer a Kosova.