ser solidaris, o aguantar un sistema paràsit?

el diccionari de la llengua catalana defineix com a paràsit com adjectiu al ésser que viu a costa d’un altre, i solidari com a unit a d’altres per una comunitat d’interessos i responsabilitats. M'agradaria saber en quins interessos tenim els catalans amb Extremadura, les castelles o Andalusia, quan aquestes disposen del doble de funcionariat o més per habitant que Catalunya. Una solidaritat que no ha servit per a que aquestes societats es desenvolupessen sino per a que augmentessen el nombre de funcionaris, com se diu popularment, de gent que xucla de la gran mamella que es diu Estado de las Autnomías....

Un dels problemes que va tenir el comunisme, va ser el d'aguantar fàbriques, mines, camps, perquè sí, sense mirar el rendiment o si els treballadors s'esforçaven per obtenir un rendiment màxim, com que ja tenien assegurat el salari, els treballadors van esdevenir paràsits, i poc a poc, el sistema comunista va anar desmuntant-se. En el sistema "democràtic" espanyol no ha estat capaç de desenvolupar les zones d'Extremadura, Andalusia, Castella, ... només ha estat capaç de crear un sistema que viuen de subvencions europees, i de la llet mamella que els ofereix els Països Catalans, si pel sol fet de que no respecten la nostra llengua i cultura, eren motius per sumar-se al projecte independentista, ara la gent que no té per llengua la catalana, s'hauria de sumar a aquest projecte, perquè de nació en podem tenir una, dos, les que siguen o cap, però de butxaca i de benestar en tenim tots el mateix.

SOLIDARITAT NO ÉS PARASITISME.