sobre el cementeri de residus (o magatzem temporal) ...

Abans que tot, com el cementeris, són això cementeris, i no magatzems de cadàvers, parlaré de cemeneteri nuclear, i no de magatzem temporal centralitzat.

Diumenge vaig desplaçar-me a Ascó, per manifestar-me contra el cementeri nuclear, acceptant la xifra de 2000 persones, i suposant que la meitat fos la Ribera d'Ebre, ens dona que sobre un 5% de la població de la Ribera, esta en contra d'aquesta instal·lació. L'area metropolitana de Barcelona té, sobre 4 milions de persones, i el 5% serien 200 mil persones. Si aquestes persones s'haguessen manifestat a Barcelona, contra qualsevol instal·lació a Barcelona, segur que aquest projecte ja s'hagués paralitzat.

Finalment ahir el ple de l'Ajuntament va decidir acceptar aquesta instal·lació, i tenen tot el dret, però no són només ells els afectats, sinó tota la comarca, i per extensió terriotri, país ... Les economies avançades, diversifiquen els sectors econòmics, sembla ser que Ascó només vulgui viure de la l'energia nuclear.

Ara serà l'estat espanyol qui haurà de decidir si enviaran els residus a Catalunya, o se'ls quedaran a terres castellanes.

Xarxa i Llibertat

extret de somgnu.cat

Considerem imprescindible la retirada de la disposició final primera de la Llei d’Economia Sostenible pels següents motius:

1. Viola els drets constitucionals en els quals s’ha de basar un estat democràtic, especialment la presumpció d’innocència, llibertat d’expressió, privadesa, inviolabilitat domiciliària, tutela judicial efectiva, llibertat de mercat, protecció de consumidores i consumidors, entre d’altres.

2. Genera per a Internet un estat d’excepció en el qual la ciutadania serà tractada mitjançant procediments administratius sumaríssims reservats per l’Audiència Nacional a narcotraficants i terroristes.

3. Estableix un procediment punitiu “a la carta” per a casos en els quals els tribunals ja han manifestat que no constituïen delicte, implicant fins i tot la necessitat de modificar almenys 4 lleis, una d’elles orgànica. Açò comporta un canvi radical al sistema jurídic i una font d’inseguretat per al sector de les TIC (Tecnologia de la Informació i la Comunicació). Recordem, en aquest sentit, que l’intercanvi de coneixement i cultura a la xarxa és un motor econòmic important per a eixir de la crisi com s’ha demostrat àmpliament.

4. Els mecanismes preventius urgents dels quals disposa la llei i la judicatura són per a protegir a tota la ciutadania davant de riscos tan greus com els que afecten a la salut pública. El Govern de l’Estat pretén utilitzar aquests mateixos mecanismes de protecció global per a beneficiar interessos particulars enfront de la ciutadania. A més la normativa introduirà el concepte de “lucre indirecte”, és a dir: es pot tancar el bloc perquè “promocione” a un que “promociona” a un altre que vincula a un tercer que fa negocis presumptament il·lícits

5. Recordem que la propietat intel·lectual no és un dret fonamental contràriament a les declaracions del Ministre de Justícia, Francisco Caamaño. El que és un dret fonamental és el dret a la producció literària i artística.

6. D’acord amb les declaracions de la Ministra de Cultura, aquesta disposició s’utilitzarà exclusivament per a tancar 200 webs que presumptament estan atemptant contra els drets d’autor. Entenem que si aquest és l’objectiu de la disposició, no és necessària, ja que amb la legislació actual existeixen procediments que permeten actuar contra webs, fins i tot amb mesures cautelars, quan presumptament s’estiga incomplint la legalitat. Per la qual cosa no queda sinó recelar de les veritables intencions que la motiven ja que l’única cosa que afig a la legislació actual és el fet de deixar la ciutadania en una situació de greu indefensió jurídica a l’entorn digital.

7. Finalment considerem que la proposta del govern no només és un malbaratament de recursos sinó que serà absolutament ineficaç en els seus presumptes propòsits i deixa clara l’absoluta incapacitat per part de l’executiu d’entendre els temps i motors de l’Era Digital.

La disposició és una concessió més a la vella indústria de l’entreteniment en detriment dels drets fonamentals de la ciutadania en l’era digital.

La ciutadania no pot permetre de cap manera que seguisquen els intents de vulnerar drets fonamentals de les persones, sense la deguda tutela judicial efectiva, per a protegir drets de menor rang com la propietat intel·lectual. Aquesta circumstància ja va ser aclarida amb el dictat d’inconstitucionalitat de la llei Corcuera (o “llei de la puntada en la porta”). El Manifest en defensa dels drets fonamentals a Internet, signat per més de 200.000 persones, ja va avançar la reacció i demandes de la ciutadania abans la perspectiva inacceptable del govern.

Per a impulsar un definitiu canvi de rumb i coordinar una resposta conjunta, el 9 de gener s’ha constituït la “Xarxa Sostenible” una plataforma representativa de tots els sectors societat civil afectats. L’objectiu és iniciar una ofensiva per a garantir una regulació de l’entorn digital que permeta expressar tot el potencial de la Xarxa i de la creació cultural respectant les llibertats fonamentals.

En aquest sentit, reconeixem com a referència per al desenvolupament de l’era digital, la Carta per a la innovació, la creativitat i l’accés al coneixement, un document de síntesi elaborat per més de 100 experts de 20 països que arreplega els principis legals fonamentals que han d’inspirar aquest nou horitzó.

En particular, considerem que en aquests moments és especialment urgent la implementació per part de governs i institucions competents, dels següents aspectes arreplegats en la Carta:

1. Els artistes com tots els treballadors han de poder viure del seu treball (referència punt 2 “Demandes legals“, paràgraf B. “Estímul de la creativitat i la innovació”, de la Carta);

2. La societat necessita per al seu desenvolupament d’una xarxa oberta i lliure (referència punt 2 “Demandes legals“, paràgraf D, “Accés a les infraestructures tecnològiques”, de la Carta);

3. El dret a cita i el dret a compartir han de ser potenciats i no limitats com a fonament de qualsevol possibilitat d’informació i constitutiu de tot coneixement (referència punt 2 “Demandes legals“, paràgraf A, “Drets en un context digital”, de la Carta);

4. La ciutadania ha de poder gaudir lliurement dels drets exclusius dels béns públics que es paguen amb els seus diners, amb els diners publics (referència punt 2 “Demandes legals“, paràgraf C, “Coneixement comú i domini públic”, de la Carta);

5. Considerem necessària una reforma en profunditat del sistema de les entitats de gestió i l’abolició del cànon digital (referència punt 2 “Demandes legals“, paràgraf B, “Estímul de la creativitat i la innovació”, de la Carta).

Per tot això avui s’inicia la campanya INTERNET NO SERÁ OTRA TV i es duran a terme diverses accions ciutadanes durant tot el període de la presidència espanyola de la UE. Considerem particularment importants en el calendari de la presidència de torn espanyola el II Congrés d’Economia de la Cultura (29 i 30 de març a Barcelona), Reunió Informal de ministres de Cultura (30 i 31 de març a Barcelona) i la reunió de ministres de Telecomunicacions (18 a 20 d’abril a Granada).

La Xarxa té previst reunir-se amb representants nacionals i internacionals de partits polítics, representants de la cultura i delegacions diplomàtiques.

Signat Xarxa Sostenible

La Xarxa Sostenible som tots. Si vols adherir-te a aquest text, copia’l i difon-lo.

Estem colonitzats per uns inútils

Molts independentistes catalans ja feia temps que n'estàvem segurs, i molts cops ho hem dit, però des del catalans que se senten espanyols fins als espanyols que resideixen a Catalunya, sempre ho han negat i han clamat a "lo destino de lo universal" o a "la gracia de Dios".

La notícia que estem governats o millor dit col·lonitzats per uns inútils surt a tota la premsa internacional, com podeu vore en aquesta notícia de l'Avui. Llegir aquestes coses a part d'autoafirmarme com a independentista, si més no per pur pragmatisme, m'ha fet recordar la peŀlícula Trainspotting, on durant una seqüència parlen de la seva situació com a escocesos en front la seva situació d'estar colonitzats pels anglesos

Tommy: És que no t'enorgulleixes de ser escocès?
Renton: És una merda ser escocès. Som el més baix d'entre el mes sota, l'escòria de la puta terra, les escombraries mes servil, miserable, més patètica mai sortida del cul de la civilització.
Renton: Alguns odien els anglesos. Jo no, només són uns soplapollas. Estem colonitzats per uns soplapollas. Ni tan sols no trobem una cultura decent que ens colonitzi. estem governats per uns torracollons, això és una grandíssima merda Tomy, i tot l'aire pur del món no canviarà les putes coses.

La veritat, que tot i que la gent de Trainspotting consideren als anglesos una merda, no saben que és estar colonitzats pels espanyols, per sort avui dia, poc a poc, el poble escocès i el català caminem per a recuperar la nostra sobirania.

Humor (alguns hipòcrites no els agradarà)

Gonzalez-Sinde del Caudillo

Un dels defectes que té l'estat espanyol, és que tot i que en teoria hi ha un partit d'esquerres anomenat PSOE, i un de dretes anomenat PP, els dos són partits postfranquistes. Si bé el PP, d'aquella manera és la seguidora del "movimiento nacional", els suposats demòcrates del PSOE, fan 3/4 del mateix.
La misnistra González Sinde, seguint els seus amics artistes de la gauche-divine. S'ha posat a perseguir als internautes que comparteixen arxius, fet que ha provocat un allau de crítiques de tota la comunitat internauta.

Una de les últimes que ha fet aquesta dona, seguint els seus antecessors franquistes, és sabent que té un fons il·limitat gràcies a l'espoli fiscal fet entre d'altres als catalans, comprar l'arxiu Centenlles, que els seus fills han mirat més la butxaca que la pàtria. I encara per riure's més dels catalans, portarà aquest arxiu a l'Arxiu de Salamanca, que tot i que li han maquillat el nom, va ser allí on van poder fer un arxiu de "rojos-separatistas", per tal de poder fer purgues en un futur. com diu la frase ... "cornuts i pagar lo beure". a més ara parla de fer-nos unes còpies ... El ministeri i els fills de Centelles han actuat a traïció contra el conseller de cultura català i per tant representant legal dels nostres interessos.

Barça i Madrid, dos exemples del que és Catalunya i Espanya

El MundoDeportivo que 3 jugadors del Barça i 2 del Madrid són els candidats al FIFA World Player. Mirant els 2 equips i a qui representen un el barça-catalunya i l'altre madrid-espanya podem fer aquestes comparacions:

• Els jugadors de barça són formats al planter, mentre que els del madrid són fitxatges. Els catalans ens dediquem a crear la nostra riquesa, mentre que els espanyol l'adquireixen.
• Mentre que els jugadors del barça són reservats i treballadors, als jugadors del madrid els representa les característiques dels espanyol un prepotent i cregut, i després un membre d'una "secta" cristiana. com la majoria d'espanyols prepotència i ultracatolicisme.
• Mentre que els jugadors del barça aniran com a mèrits aconseguits amb el barça durant la passada temporada, els del madrid s'apropien els mèrtis aconseguits en els anteriors equips per exhibir potència, com sempre el model espanyol d'expropiar-se dels altres.

bé, per acabar este post. el gol d'Zlatan al madrid,

Manifest: “En defensa dels drets fonamentals a internet”

Manifest en defensa dels drets fonamentals a Internet

Davant la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia Sostenible de modificacions legislatives que afecten el lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors de Internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que …

1. Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.
2. La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l’establert a l’article 20.5 de la Constitució, posa a les mans d’un òrgan no judicial -un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.
3. La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i de futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint barreres a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.
4. La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.
5. Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure de la seva feina amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet això no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.
6. Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la finalitat que diuen perseguir.
7. Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.
8. Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.
9. Proposem una verdadera reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.
10. En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament totes les parts implicades. No és acceptable que es facin canvis legislatius que afecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

Aquest manifest, ha set elaborat de forma conjunta per varis autors, es de tots i de ningú. S’ha publicat en multituds de llocs web. Si estàs d’acord i vols sumar-te a ell, difon-lo per Internet.

La Dignitat de Catalunya (editorial a tota la premsa catalana)

La situació entre l'estatut ha fet que per primera vegada a l'història , tots els diaris catalans publiquessen la mateixa editorial (Avui, El Punt, La Vanguardia, El Periódico, ....).

EDITORIAL: La dignitat de Catalunya

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.

Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

69 anys de l'afusellament de companys

Com cada 15 d'octubre, retré un petit homenatge al President Companys, afusellat per l'exèrcit espanyol tal dia com avui del 1940, al castell de Montjuïc. La lluita per una Catalunya Lliure i Republicana encara continua.

humor catalunya-espanya

un dels capítols de plats bruts, que parlava sobre la relació Catalunya - Espanya

el dia de la cabra

Els nord-americans, tenen el dia de la marmota, que va sortir fa uns anys en una pel·lícula, i els espanyols tenen el dia de la cabra. Avui dia 12 d'octubre se suposa que un mariner anomenat Cristòfor Colom, va topar-se amb el continent americà, i per tan avui és el gran dia de la raça hispana. Mentre que els pobles aborigens avui parlen de dia de la resistència indígena, d'altres parlen de la grandesa de la cultura "latina" ( i jo que em pensava que la cultura llatina era lo de puella puellae), però ja és habitual amb els castellans agafar un nom que no els correspon per posar nom al seu imperi (caigut).

Si el dia de la marmota, parlava de fins quan durava l'hivern, el dia de la cabra ens recorda als que no volem ser espanyols, que tenen un excèrcit preparat per actuar en cas d'insubmissió o rebelia, i si a la pel·licula del dia de la marmota, les coses anven canviat una mica, fins al cap d'x repiticions ja sé un dia diferent amb només la marmota i l'evolució del personatge principal Bill Muray, aquí tenim que l'actor continúa sent igual, i la cabra també.

Aquest dia de la "raza" (espanyola?), va ser impulsat pel golpista Franco, i que l'atucal "democràcia" no ha gosat de suprimir o canviar. D'aquí poc per la televisió nacional espanyola, començaran a desfilar els militars, i uns portaran al cabra, aquests són coneguts també per frases com "muera la inteligencia", una mostra més de la democràcia a l'estat espanyol, encara falta que hi arribi.

la persecució dels republicans ...

notícia vilaweb


Si hi ha una cosa que els republicans i republicanes, ens agrada, és burlar-mos d'este anacronisme medieval que són els reis, les reines, prínceps i princeses. Ara ha tocat rebre al regidor del PSM (no confongueu amb el PSOE-IB, el PSM és un partit d'esquerres, nacionalista de Mallorca), per cantar una cançó sobre l'infanta Elena (recorda una mica el cas "Persones Humanes"...).


ve la notícia l'he penjat al twitter, però he preferit també posar-la com a article al bloc, ja que com a republicà ja estic cansat dels monàrquics constitucionalistes i de la seua caverna mediàtica.

aquí us deixo la cançó


Elena

Allà a ses olimpiades,
asseguda a sa tribuna
allà n'hi havia una
cristo puta! com plorava
son pare era un alcohòlic
sa mare era estrangera
i s'àvia, pobre s'àvia
ningú no sabia lo que era
(cors: violonista!)

Ella estava casada,
amb un que era de Lugo
mesquí pobre galllec
qui li hi havia de dir?
que cada dematí
la tindria as costat
amb unes lleganyotes
i es cabell despentinat

i si no fos per tu,
que seria lo que faríem?
de qui mos n'enfotríem
si no haguessis nascut?
tenim sort puta berganta
de tenir-te com a infanta
per açò te deim Elena
Elena de borbon

Cucurrucucú Elena
Cucurrucucú no bramis
Cucurrucucú fas pena
Elena fas pena
Elena fas pena
Elena no bramis
Elena fas pena
Elena fas pena
Elena no bramis
Elena de borbón..."








Myspace del grup Sonadors de Son Camaró

bloc de suport de al grup

del pragmatisme a la renúncia.

Per fer aquesta entrada al bloc havia pensat moltes frases com el "vegonya cavallers, vergonya!" que va dir el res Jaume I, als seus cavallers abans d'entrar en combat a València, o el "no era això, companys, no era això" de Lluís Llach. Avui costa sentir-se d'ERC i estar d'acord amb el model de finançament, obtingut el passat cap de setmana.

Avui mateix prenent algo després d'un ple municipal, estava amb el secretari d'ERC-Deltebre, amb la resta de regidors i es sentien orgullosos que la caverna mediàtica espanyola carregués contra el govern del PSOE per pactar amb ERC el finançament. Com no la prensa propera a convergència també feia esment a la notícia del malament que s'havia negociat. Després del repàs a la premsa, i les crítiques arribo al següent.

1. La prensa espanyola, haguéssen quines haguéssen estat les xifres haguéssin dit exacatament el mateix.
2. CiU després del pacte Mas-ZP, per rebaixar l'estatut, parlen molt però ells haguéssen tret unes xifres similars, són uns boques.
3. Que un partit com Ciutadans, s'alegre de l'actual model de finançament és més preocupant.
4. Només experts en economia com Elisenda Paulazie i la corrent Esquerra Indepentista, mostra clarament que és un finançament insuficient.
5. Els únics que no tenen problemes és la premsa socialista (El Periódico), i les rates del PSC.
   

Per tant mentre ens ho pensen mostrar com ser pragmàtics, jo crec que s'ha renunciat, s'ha renunciat a ser clar i lluitar pel que és just, que els catalans i les catalanes tinguem unes inversions, unes polítiques socials que ens mereixem.

tot i que des de les espanyes bramen ...

Des de les espanyes sempre bramaran, però segons Esquerra Independentista hi ha el següent:

L'Executiva Nacional vota dividida i ara cal que la militància d'ERC pugui rebutjar en referèndum un finançament pèssim per a Catalunya per insuficient, enganyós i antiestatutari

Des d'Esquerra Independentista constatem que fins a un 35% de l'Executiva Nacional d'ERC (14 dels seus membres) no han donat suport al model de finançament proposat pel PSOE . Volem felicitar la valentia i la coherència mostrada pels companys i les companyes que s'hi han oposat i no han volgut participar d'una escenificació preparada a consciència des de feia dies.

En la mesura que més d'un terç de la militància d'ERC no està representada a l'Executiva Nacional, és clar que el rebuig al model de finançament pot ser majoritari entre la militància. Així, i per tal de donar compliment als Estatuts del partit, és obligatori que es convoqui el referèndum que 1114 militants van demanar perquè es pugui rebutjar un model de finançament pèssim per al nostre país.

Les raons, tal i com economistes de prestigi com Elisenda Paluzie han remarcat per rebutjar el finançament són clares:



ÉS TOTALMENT INSUFICIENT

1) Els 2000-2500 milions d'euros que es preveuen per a cadascun dels tres primers anys d'aplicació del model només representen una reducció del 10% de l'espoli fiscal de 21.000 milions d'euros previst per a l'any 2009 (amb les dades de la Fundació Josep Irla i la Generalitat). L'any 2005 el dèficit fiscal fou de 18.595 milions segons la Fundació Josep Irla.

2) El dèficit de la Generalitat (Ingressos menys despeses) de l'any 2008 va ser de -4800 milions. El finançament pactat condemna la Generalitat a continuar patint importants dèficits públics i perpetua l'espoli fiscal que sofreix Catalunya.



ÉS UN ENGANY

3) Catalunya passarà l'any 2009 del rànquing 93 en finançament per habitant (per sota la mitjana espanyola de 100) a només el 94 amb el nou finançament i com a molt al 97 el 2012. En cap cas al 102 o al 105 com s'està venent. El 102 i el 105 surt de comparar el finançament total de Catalunya (que inclou les partides de Mossos i presons) amb el finançament de la resta de CCAA que no han de fer front a aquestes despeses. Si restem del finançament de Catalunya les partides per fer front a aquestes competències que les altres CCAA s'estalvien, i llavors comparem el finançament de Catalunya -homogeneïtzat- amb el de les altres Comunitats Autònomes ens adonem que tornem a quedar al 94 o 97, molt per sota de la mitjana!.

4) Tal i com ha reconegut la ministra Salgado, el model de finançament és el mateix que va proposar Solbes al mes de desembre de l'any passat i que tots els partits polítics catalans van rebutjar per insuficient.

5) La xifra anunciada de 3855 milions d'euros per al quart any d'aplicació del model el 2012 és una hipòtesi estadística que no es complirà, ja que pronostica un increment impossible d'ingressos per impostos i l'Estat sempre es reservarà el 50% de la despesa pública (com ha assegurat la ministra). La mateixa ministra Salgado no ha volgut corroborar aquesta xifra que només han donat per bona el PSC, ERC i IC.

6) Els 3855 milions d'euros en cap cas representen una reducció d'un terç del dèficit fiscal com s'ha arribat a afirmar. Primer, perquè el 2012 no s'assoliran els 3855 milions com ja hem exposat, segon, perquè l'any 2009 el dèficit fiscal serà de 21.000 milions i un terç d'aquest dèficit representa 7000 milions i no els 5000 calculats per ERC amb les dades del 2005 (dades, a més, del Ministeri d'Economia, obviant les de la pròpia Fundació Irla) i, tercer, perquè no es poden sumar als 3.855 milions 1200 milions més pressupostats per inversions en infraestructures perquè l'Estat sempre executa un nivell d'inversions molt inferior al pressupostat.

7) La ministra Salgado ja ha dit que no contradirà les hipòtesis que cada CCAA faci dels suposats increments de recursos que li reportarà el nou model de finançament. Tothom farà els càlculs que li semblin més oportuns per vendre el finançament a la seva Cominitat Autònoma.



INCOMPLEIX L'ESTATUT DE FORMA FLAGRANT

8) No recull cap de les variables que exigeix l'Estatut i que havien de corregir a l'alça el model de finançament anterior: immigració, esforç fiscal, costos diferencials (major cost de la vida a Catalunya) i població en risc d'exclusió.

9) Moltes de les partides pactades han quedat fora del model i dependran d'allò que els Pressupostos Generals de l'Estat vulguin concedir-nos cada any. Es pressuposa, per tant, que ERC aprovarà els PGE del PSOE i en qualsevol moment aquestes partides poden desaparèixer.

10) L'Estatut preveu tres anys perquè el model s'apliqui, en cap cas quatre. Esperar el 2012 que es compleixin les promeses que ara ens fan aquells que ens han mentit de forma sistemàtica és com esperar un miracle.

11) No hi ha hagut cap tipus de bilateralitat. La ministra ha reconegut més de 100 reunions per pactar el model amb totes les CCAA. Simplement ens hem acoblat al model de règim comú.

Thank You, USA!

Em salto el que havia promés, però l'ocasió s'ho val. Ahir la selecció dels "no-nacionalistes", va perdre contra la selecció d'Obama. Suposo que els progres espanyols ja no els cau tant bé el país de la llibertat, que té un líder que s'emmiralla amb ZP, ni aquells constitucionalistes que tenien els USA, com el país de l'amic d'Aznar.

El vaig anar seguint per internet, però l'alegria en veure el 1r gol, i després el 2n ... ufff... és una sensació indescriptible, és com quan el madrid perd però multiplicat 10.

Em dona igual que hi juguen jugadors del Barça o que una selecció catalana faria encara més el ridícul, simplement la selecció que va jugar ahir no és la meua, és més, per culpa d'esta i de les seves lleis, la meua no competir. El dia que Catalunya pugue jugar lliurement, em donarà igual el resultat de l'espanyola, però mentrestant, per cada plor o disgust dels espanyols, serà una alegria per a tot independentista com jo.

selecció no-nacional, selecció espanyola?

Mentre estic acabant el post sobre animals i partits polítics, (espero penjar el de CiU passat Sant Joan), m'agradaria parlar sobre els fets de Terrassa (Vallès Occidental) que van ocórrer diumenge.
la notícia sortia a l'Avui

No sóc partidari de la violència, però notícies així em fan gràcia, per què?

Perquè al meu parer demostra com són els espanyols, espanyolistes, no-nacionalistes i residents a Catalunya anti-independentistes, quan es tracta defensar la "no-nació" espanyola, perquè segons els sociates és un conjunt d'harmonia on governa ZP, que és tant intel·ligent, guapo i important ... i segons els "peperos" és un un país perfecte on per desgracia govena ZP, que està portant-lo a l'autodestrucció. Però tornenm al tema, els espanyols s'autodeclaren no-nacionalistes, però fer ostentació de la bandera nacional espanyola, de la selecció nacional espanyola, .... què és? Per a ells lo modern, lo vertàder és Espanya, i Catalunya segueix sent aquell tros de terra que els pertany per decret diví.

Actualment la nació espanyola, estar-ne a favor ni que sigue auto-anomenante federalista, és negar Catalunya, és negar-li el dret als catalans i catalnes poder ser prepresentats per la bandera del quatre barres, la bandera més antiga d'europa. Per tant tota aquella gent que quan se saluda diu bon dia, que crida Visca el Barça i Visca Catalunya, hauria de pensar perquè dona suport a una selecció que naix des de la negació de la teua existència, nega el dret a que Catalunya existeix i té el dret de tenir selecció pròpia.


___________________________________________________________________

l'apunt
També voldria posar este vídeo que he trobat en una web espanyolista i que he "piratejat", on surt la tortosina coneguda com a Karmele, que mostra clarament la seua ideologia política, en un acte de normalitzar el fet independentista català.



Perquè l'independentisme és majoritari en la gent que té estudis superiors o que consumeix alta cultura, i no ho és en la cultura "basura" o baixa cultura, i per tant

Què han fet els espanyols per nosaltres?

Primer de tot m'agradaria que mirésseu esta escena, de la vida de Brian, que suposo que molts haureu vist.



Com podeu veure, parla d'un suposat grup independentista de Judea (el nom d'Israel a l'època romana), quan diuen "¿qué nos han hecho los romanos por nostros?", els jueus parlen de tot lo bo que els aporta viure sota un imperi romà, en canvi als catalans, ens passa al contrari, degut al seu continuat espoli fiscal, els catalans cada cop tenim menys serveis socials com sanitat o educació, falta d'infraestructures, carreteres, trens o uns bons ports, i la poca defensa que fan de la nostra agricultura, en favor de l'agriculutra espanyola, per no parlar del rebuig total a la llengua catalana. Per tant que han fet els espanyols per nosaltres? RES

L'estat espanyol, pseudo-democràcia

Acabo de llegir aquest article (procedent del diari basc Gara), on surt que els detinguts bascos, per la seua relació amb ETA, han estat torturats. Sóc el primer en pensar que la via armada per l'alliberament nacional, que porta ETA, no és el camí correcte, però el que fa l'estat espanyol i les tortures als detinguts i detingudes, és realment indignant. i no veig qui és més salvatge si la persona que pega un tir a uns "guardia (in)civils" o si els mateixos "guardia (in)civils" que apliquen tortures esgarrifoses als detinguts o detingudes.

enllaç article Gara

Los cinco detenidos en Irun y en Bizkaia denuncian "salvajes" torturas ante el juez

Los cindo ciudadanos vascos detenidos en Irun y en Bizkaia han denunciado que han sido "salvajemente" torturados por la Guardia Civil mientras han permanecido incomunicados. El juez de la Audiencia Nacional española Santiago Pedraz ha decretado hoy su ingreso en prisión. Por su parte, los detenidos en Gerde ingresaron anoche en la cárcel.

13/12/2008 10:18:00

PARÍS-. Ibai Egurrola, Amets Ladislao, Xabier Gutiérrez, Marimertxe Alcocer y Maribel Prieto han sido trasladados esta mañana a la Audiencia Nacional española, después de permanecer cinco y tres días incomunicados en manos de la Guardia Civil. Tras interrogarles, el juez Santiago Pedraz ha accedido a la petición del fiscal Juan Moral y les ha enviado a prisión.

Pedraz les acusa de colaborar con "organización terrorista". En su auto, señala que los cinco habrían colaborado con las actividades y finalidades de ETA "mediante el acogimiento y traslado a Francia" de Asier Borrero y Aitor Artetxe, según indica Europa Press. El nombre de Borrero fue difundido tras las detenciones de Gerde.

Denuncias de torturas

Los cinco han denunciado ante el juez que han sido torturados y que mientras han permanecido en manos de la Guardia Civil han tenido los ojos vendados, para que no pudieran ver nada, según ha informado el movimiento pro amnistía. Además, han negado las declaraciones realizadas ante sus captores. Cabe recordar que Pedraz autorizó que se les aplicara el "protocolo Garzón", en teoría diseñado para evitar malos tratos.

En el caso de Amets Ladislao, la joven ha denunciado que durante todo el tiempo que ha permanecido incomunicada ha estado desnuda. Ha recibido golpes en los genitales con algo similar a un listín telefónico, y le han aplicado la bolsa en más de 50 ocasiones, hasta dejarla sin respiración. La vecina de Berango llegó a perder el conocimiento.

Además de ello, recibió constantes amenazas, de contenido sexual y de muerte.

Javier Gutiérrez también ha denunciado que le aplicaron la bolsa y que fue golpeado con las palmas de las manos abiertas, además de recibir amenazas de forma continua.

Ibai Egurrola ha referido que le colocaron la bolsa y una pistola en la cabeza. Le amenazaron con que iban a matarlo y que le iban a aplicar electrodos.

En el caso de Marimertxe Alcocer, ha denunciado golpes, muchos de ellos en la cara (tiene una marca en la mejilla). Estando desnuda le arrojaron agua fría.

Maribel Prieto ha relatado que le han tirado del pelo, golpeado y de noche le han obligado a permanecer de pie, sin que pudiera dormir. Un guardia civil le amenazó con hacerle una felación.

Iriondo, Zarrabeitia y Artetxe, a prisión

Por su parte, Aitzol Iriondo, Eneko Zarrabeitia y Aitor Artetxe, los arrestados el lunes por la Policía francesa en Gerde, se encuentran ya en prisión tras pasar ayer a disposición judicial. Según informaron a GARA sus familiares, Iriondo ingresó en Bois d'Arcy.

Antes de que comparecieran ante el juez, la Fiscalía pidió su encarcelamiento bajo la acusación de "asociación de malhechores con fines terroristas", "posesión de armas" y "utilización de documentos y matrículas falsas", entre otros cargos. Sin embargo, pese a que desde el Gobierno español se había apuntado que Iriondo era una de las personas que disparó contra los dos guardias civiles que fallecieron en Capbreton, los tribunales franceses no han imputado al lasartearra por el tiroteo.

Las autoridades francesas, de hecho, no disponen de ningún elemento que permita probar su implicación ya que el cotejo de las huellas genéticas y digitales de Iriondo no coinciden con las muestras recogidas en el lugar de los hechos y en los coches utilizados en aquella acción. Tampoco ha resultado positiva la comparación de los tres casquillos recogidos en Capbreton con el arma incautada en los arrestos de Gerde.

Desde que el 1 de diciembre de 2007 ETA matara a los guardias Fernando Trapero y Raúl Centeno y el Gobierno español asegurara que arrestaría a sus responsables, han sido numerosas las versiones policiales formuladas al respecto. Ahora, como ya ocurriera hace un mes tras el arresto de Garikoitz Aspiazu, no hay indicios que sustenten la hipótesis de Iriondo.

Tema 2: la constitució ....

Constitucionalistes, .... semblen una secta, amb la seua bíblia-constitució. Semblen talibans amb l'alcorà i la paraula sagrada, i tot el qui discrepa és un infidel que de morir a la foguera. Els franquistes van deixar-ho "atado y bien atado", en un text de fa 30 anys. Però gracies aquest llibret i els seus pares, defensors i seguidors, avui Catalunya és una víctima. Catalunya avui en dia està continuament expoliada i humillada, per uns que diuen en son protectors i defensors, però com dia el poeta Maragall, al final d' "Oda a Espanya", Adéu Espanya! Perquè si el poeta feia referència als morts a la guerra de Cuba, ara per estar a Espanya, que ens ha robat tant, no podem desenvolupar en llibertat les polítiques socials i econòmiques que mereixen els catalans, parlen català, castellà, àrab, hurdu, ... o dues, tres de les anteriors o més, perquè el principal objectiu de voler tenir un estat català, lliure i sobirà, és per construir un futur més just per a la nostra gent.

Tema 2: Els nazis són vostés. Ciudadanos i UPD

Vostés els espanyolistes d'UPD ha fet un vídeo acusant als catalans de nazis, esta gent no sap que van ser els nazis que van bombardejar Barcelona, que van ajudar a Franco i que van detenir al president legalment de Catalunya Lluís Companys.

Vostés un dels altres partits espanyolistes, va denunciar que el comitè de l'audiovisual català, no donés llicències a la cadena COPE, cadena espanyolista i revisionista històrica. El revisionisme històric, en el cas alemanys, de negar l'holocaust, és perseguit legalment. En canvi a l'estat espanyol passa impunement. Després de fer estes declaracions el CAC va ser apedregat, terrorisme espanyolista?

Sóc jo que si vaig a una ciutat gran, no m'entendran si dic que vull un tallat, en canvi vostés podran venir al delta, i dir que volen un cortado, i se'ls servirà. Ciutadans/Ciudadanos i UPD, els nazis són vostés, que voleu la desaparició del poble català, com també volien els nazis alemanys la desaparició del poble jueu.