tema 5: Els manaments dels ateus

M'ha arribat aquest correu, el trobo prou interessant tot i que jo sóc més aviat agnòstic que no pas ateu:

Els manaments de Dawkins

Al llibre "El miratge de Déu", el biòleg Richard Dawkins presenta un llistat de principis morals laics vàlids universalment. La va elaborar a partir d'un llistat trobat al atzar per Internet, per demostrar que són uns valors comuns i que no necessiten legitimitat religiosa. Aquests són alguns d'ells:

- No facis als altres el que no vols que et facin a tu

- No passis per alt la maldat ni t'acobardis al administrar justicia però perdona sempre la mala acció si hi ha arrepentiment

- Prova totes les coses, revisa les teves idees davant els fets i prepara't per descartar inclús les teves creences més arrelades

- Respecta el dret dels altres a estar en desacord amb tu

- Forma't opinions independents basades en el teu raonament i la teva experiència: no has de permetre ser manipulat

- Questiona-ho tot

- Disfruta de la teva vida sexual (en tant en quant no facis mal a ningú) i deixa que els altres disfrutin de la seva.

- No adoctrinis als teus fills, ensenya'ls com pensar per si mateixos i com estar en desacord amb tu

Religiositat i desenvolupament social/cultural

M'agradria que es fes un estudi socilògic sobre això, sobre les societats on la religiositat és tant present, i el seu desenvolupament social i cultural. Quan veig a les televisions de les espanyes, la gent amb caputxes, que me recorden als nazis del Ku Klux Klan.

Fixem-mos sinó amb les mostres al sud de la peninsula, on sembla que el temps s'hague parat fa dos o tres segles, i el desenvolupament cultural i social que tenen, i sinó fixem-mos també dintre del catolicisme a sudamerica, on mesclen tradicions catòliques amb les indigenes. Una de les altres societats on la religiositat està molt present és la musulmana, on també podem vore que el seu desenvolupament social i cultural està molt baix.

Tot i que considero que l'expressió de la religiositat, sigue una mostra de poc desenvolupament social i cultural, no nego que tenir un coneixement sobre el sentit de la religió, i com va ser esta, la que va forçar l'aparició de la nació catalana.

La religió, hauria de passar a formar part del temari d'història de l'ensenyament, i per què no, al de filosofia. Les societats en molta religiositat no tenen el mateix desenvolupament que les societat laiques i sinó fixem-mos amb els països nòrdics, on la religió és personal i tenen un desenvolupament social i cultural molt gran.