El suïcidi hauria de ser un dret? (II)

Ja vaig parlar sobre el tema farà unes setmanes (enllaç), doncs ahir va sortir una estadística dient que el suïcidi era la causa de mort més alta a l'estat espanyol (La Vanguardia). Doncs torno a posar a debat si les persones que estan cansades de viure, de suportar la pressió que t'aplica la societat, és necessari el suïcidi com a forma d'escapament.

De fet una societat com la japonesa acceptava aquesta solució d'una forma més natural que els que estem educats amb la filosofia greco-llatina i judeo-crisitiana, la qual rebutja sistematicament aquesta forma d'acabar amb la vida pròpia.

L'hara-kiri o seppuku va ser prohibit, però s'ha continuat fent al Japó (enllaç wikipedia).

Veient que el suïcidi és una sortida majoritaria i que molts accident són suïcidis camuflats, s'hauria de fer el possible per a que la gent pogués decidir lliurement quant acaba amb la seva vida, d'una forma que no resulti tant traumàtica per a la familia com veure els seus familiars penjat o amb un tret al cap.

La societat hauria de ser menys hipòcrita i entendre que hi ha gent que no hi vol pertànyer o que li és impossible entrar-hi, i per tant acceptar i facilitar el suïcidi a qualsevol persona que ho vulgui, per a què el traspàs a la mort sigui menys dolorós i amb diginitat, i sobretot afectant el mínim als tercers.

El suïcidi hauria de ser un dret?

En un fòrum dels que freqüento, no s'ha parlat directament del suïcidi, però si que s'ha entrat de forma indirecta amb la participació d'un usuari, la seva intervenció la copiaré aquí.

Un dissabte a la tarda , tornava del centre de Barcelona . Vaig anar a agafar el metro a Urquinaona per anar cap a casa . Mentre esperava a que arribes , i per distreure'm , vaig fixar-me amb la gent ( típic de mi ), de com anaven vestits, quin idioma parlaven , l'expressió de les seves cares ... . Tot semblava dins de la mateixa normalitat .

Peró en vaig adonar que un home actuava diferent als demés . Se'l veia mes nerviós del normal . Crec que ningú s'hi va adonar . Tots els demés continuàvem amb lo seu , com si no estigues passant res . I quan vaig escoltar l'arribava del metro , torno a mirar aquest home .... i veig que comença a aproximar-se d'una manera molt perillosa entre la andana i les vies , on observava constantment l'arribada de la maquina . Al veure que el morro del metro entrava a l'estació , s'hi va llençar a les vies .............

El text s'acompanyava d'una foto del fet, on es veu la persona dins la via. Ja hi ha un debat sobre l'eutanàsia o mort digna, on les persones amb malalties greus i terminals demanen poder acabar amb la seva vida d'una forma digna. A nivell de l'estat espanyol he trobat Asociación Federal para Morir Dignamente.

Al meu entendre vivim en una societat que no accepta el suïcidi, quan hauria de ser una cosa que la gent lliurement pogués excercir en llibertat i dignitat.

Tota persona que està cansada d'estar en aquest món, hauria de tenir el dret, de prendre's unes pastilletes anar a dormir i no despertar-se més.

Ja que el suïcidi provoca molts inconvenients, des de familiars que han d'esperar per a que vingue el jutge i la policia a verificar el suicidi d'un cadàver, a com és el cas dels suïcides al tren o metro, persones que veuen com esta vol desfer-se de la vida.

Si la gent canvia de sexe perquè la seva psicologia és així, acceptem l'abortament com un error tècnic de la mare, també s'hauria d'acceptar el suïcidi com una forma d'acabar amb el sofriment psicològic de les persones.

En aquest fil no vull atacar a cap col·letiu, és més com a persona profundament democràtica crec que les persones tenen dret a exercir la seva llibertat, i per tant ha d'incloure el suïcidi-

no acceptaré comentaris ofensius

on estan els límits de la lliberat de premsa?

Aquesta setmana han aparegut unes notíces que fan pensar fins on arriba el dret a l'informació que tenims els ciutadans o on comença l'intimitat dels polítics. Les notícies s'han fet famoses pel seu contingut el tostón de'n Saura i la merda de partit de'n Sirera.
Tot i que considero que tenen raó, el discurs de'n Montilla feia adormir les pedres, i el Partit Popular és un partit totalment oposat als meus ideals. Aquestes persones tot i estar en el sou lloc de treball, tenen dret a l'intimitat, dret que considero bàsic en una democràcia, per molt dret a saber que tenim el poble el que pensen Joan Saura o Daniel Sirera forma part de la seva intimitat, i si aquesta intimitat no va en principi de principis democràtics com ara si Saura maltractés la dona, o en Sirera fos seguidor de Hitler, llavors si que consideraria que le seves opinions o intimitat són d'interès general, i que el poble ha de saber com actuen els representants del Parlament, ara la premsa s'ha excedit un pèl.

28/10/08 Tema 3: amb l'alcalde de Puerto Real

Com a republicà, m'alegro que el debat no sigue només d'ús exclusiu dels independentistes, sinó que també els espanyols (encara que pocs), tinguin aquest debat. L'acalde de Puerto Real, José Antonio Barroso ha estat jutjat pel famós jutge Grande-Marslaka, per dir al borbó uns adjectius que a si se li diuen a qualsevol persona, només son insults, en canvi al borbó se'l porta a judici. (notíca El Periódico)

Des del meu bloc, li dono suport. Molta Sort!