Homenatge a Salvador Espriu (campanya catalana al món dels blocs)

S'ha obert una campanya per homenatjar els 25 anys de la mort de Salvador Espriu (facebook, bloc), i com no m'he decidit sumar-m'hi amb la poesia que més m'agrada d'ell, i que he referenciat molts cops "Assaig de càntic en el Temple" com no recitada per l'Ovidi Montllor.

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
I em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

Tema 4: èxit de la campanya per la restitució de le senyeres del consell de cent

Fa unes setmanes vaig penjar el manifest de la campanya. Tot i que la campanya la van començar des d'Estat Català, va ser el grup d'ERC-Barcelona que va contactar amb els impulsors de la campanya via facebook, i va presentar la moció que va ser aprovada la setmana passada al ple de l'Ajuntament de Barcelona. Per tant les senyeres tornaran a ser penjades al saló del Consell de Cent.

bloc de la campanya

escrit d'avui a l'Avui de Jordi Portabella

L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat la proposta d’Esquerra per restituir els tapissos de seda amb la senyera del Saló de Cent: els domassos. Una iniciativa sorgida de la societat civil barcelonina, recollida i vehiculada per Esquerra, on Internet – la gran eina comunicativa del segle XXI – ha tingut un paper fonamental. I ho hem aconseguit, els domassos tornaran al Saló de Cent.

Calia retornar la catalanitat al Saló de Cent un espai clau de la història del país no només perquè era el lloc on es reunia el Consell de Cent, una idea que es va desenvolupar a partir de Jaume I, sinó també perquè era el lloc d’on va sortir en Rafael de Casanova, com a coronel de la coronela el 1714. La història del Saló de Cent ha anat íntimament lligada amb la història del país. I restituir els nostres símbols és un acte en favor de la capitalitat.

Aquesta és una petita victòria del catalanisme polític a la ciutat de Barcelona que ha d’obrir la porta a d’altres, com la ja aprovada restitució de les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch. Lluir els símbols històrics del país a la ciutat hauria de ser un fet de sentit comú i normalitat, com ho fan totes les ciutats del món. Malauradament, sempre hem de batallar de valent perquè hi ha formacions polítiques que volen desmerèixer la importància dels símbols perquè no existeixi un vincle entre la gent i el país, precisament perquè saben com en són d’importants. Són els mateixos que titllen les nostres reivindicacions simbòliques com a ‘provincianes’.

Però, el que realment és provincià és aquesta visió de no confiar prou en el teu país, en la teva llengua, en la cultura on vius i a la qual pertanys. Aquesta visió de buscar sempre un referent extern per dir ‘allò si que és important, allò si que és una capital’, és acomplexada. I busca debilitar les pròpies forces, com pensar que Barcelona ha de competir per assegurar-se la bicapitalitat de l’Estat espanyol denota dèficit d’autoestima. Barcelona és senzillament prou important, com per ser la capital de Catalunya i una de les ciutats capitals del món. Que no ens entabanin

Espanya és crisi [Campanya de les JERC]

Els ex-companys de les JERC (joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya) han encetat la campanya d'Espanya és crisi.