Fi de la treva?

Com ja sabreu, ETA ha tornat atemptar contra la T4, a l'areport de Madrid.
deixo l'enllaç a la notícia de vilaweb

i la cançó no hay tregua de barricada

Los deosdadets més independentistes

Ja que som per festes nadalanques, el passat 26 van passar per casa, els meus cosinets Oriol i Laia, que apart de ser bessons, van nèixer el mateix dia que jo. Aquí poso la seua foto en una estelada, esperem que quan tinguen la meua edat puguen dir que ja vivim en un país lliure i més just socialment. Oriol i Laia Gombau Deosdad, los meus cosinets xocotets i independentistes!

Euskal Herria un altre cop sense veu

Un altre cop el jutge Garzón, que es dedica a perseguir intepentistes a l'estat espanyol, i feixistes fora (com si no quedessen feixistes i franquistes a l'estat espanyol). Ha prohibit la manifestació convocada pels col·lectius aberzales a manifestar-se avui, sota el lema "Per l'autdeterminació i unes condicions democràtiques a euskal herria). La notícia continúa amb les notícies aparegudes de les reunions del govern espanyol amb E.T.A. i que la treva podria acavar proximanent si l'estat espanyol, no mostra voluntat d'avançar. Aquest atac de Garazón de cara a la PAU, demostra que els espanyols necessiten tenir el conflicte basc viu, ja que és la seva mostra de superioritat de cara als altres pobles oprimits de la península ibèrica, ja que veuen que un cop independitzat euskadi (i en una mica de sort euskal herria) podria donar un impuls a Catalunya (no tant als Països Catalans).
Per tant des d'aquest blog, fet per una persona d'una altra nació, dona suport a la manifestació d'avui a Euskal Herria.


Poso una bonica cançó Ikuzi Mendizaleak

La independència de Flandes

Notícia a vilaweb.cat

El fals informatiu sobre la independència de Flandes, al YouTube

L'eurodiputat eivissenc, Bernat Joan, hi va participar

Segons els polítics flamencs, el fals reportatge emès per la ràdio televisió pública de Valònia (RTBF) sobre la independència de Flandes permet difondre i potenciar el debat sobre aquesta qüestió, però els polítics valons l'han rebut amb crítiques. En aquest vídeo podeu veure imatges del polèmic informatiu. El programa es va emetre com si fos una notícia d'última hora, segons la qual el Parlament de Flandes havia votat la independència.

Segons el fals informatiu, això havia suposat la paralització de l'anell viari de Brussel·les, trens aturats a la frontera entre Valònia i Flandes i membres del govern de Brussel·les que s'havien tancat a l'Atomium. S'hi podien veure manifestacions d'alegria i també reaccions des del Parlament europeu.

Bernat Joan hi participà

Entre més reaccions, l'informatiu va emetre l'opinió de l'eurodiputat eivissenc, Bernat Joan (ERC), que va dir en català, que la independència de Flandes era un exemple per Catalunya i una esperança per les nacions sense estats, segons que informa el Diariode Ibiza.

Després de llegir aquesta pregunta, i de les reaccions de la caverna mediatica espanyola, sobre els comentaris de Bernat Joan. Este fet me remet a la pel·lícula "el complot dels anells" que parlava sobre la possibilitat que havia l'any 1984, que hagués unc conflicte bèlic entre Catalunya-Espanya. Una pel·lícula que està disponible a l'emule, ja que deu ser impossible trobar-la en VHS.

Tornant al tema del fals reportatge sobre l'independència de Flandes encara que sigue ficció, la societat europea haurà de veure, que els actuals estat-"nació" invent dels segles XVIII i XIX i principis del XX, que a finals dels segle XX van començar a desintegrar-se (Balcans, URSS, ...). Altres pobles d'Europa com Escòcia, Flandes o els Països Catalans, voldrem obtenir el nostre propi estat, en una Europa justa socialment.

Humor

Extret de la revista "Esquerra Nacional" num. 75

S'ha mort un fill de puta

S'ha mort un dels grans assessins del segle XX. Pinochet dictador feixista xilè que va venir a l'enterament de Franco. Espero i desitjo que els processos oberts acaben en la comdemna almenys símbolica d'aquest engendre de la humanitat.

Suposo que algun que altre militant del PP plorarà la seua mort, entre altres atrocitats va torturar al cantautor Victor Jara. Els seus soldats, li van trencar els dits un a un per a que no pogués tocar mai més les seves cançons. Per això m'alegro per la mort de pinochet, perquè va torturar i assesinar a molta gent. En record d'aquesta gent posaré un video de víctor jara, en una de les seves cançons més famoses "te recuerdo Amanda".

Seguint recomant música

Com últimament me sento una mica melancòlic, i no estic inspirat en escriure algun post sobre cultura o política al Delta, més que res perquè estic satisfet com s'estan portant a terme les coses, el delegat serà Lluís Salvadó (podreu trobar referències a altres blogs i diaris).

Després d'aquesta festa forçada de la "constitución", les JERC, han organitzat diversos actes al llarg dels Països Catalans, jo vaig decidir anar al de Tarragona (ho tinc a 20 minuts a peu del pis), un molt bon concert del cantautor valencià Pau Alabajos.

Aquí vos deixo un video que hi ha youtube d'ell.

Notícia de ebredigital.com

El projecte Lo Passador guanya el concurs d'idees del pont entre Sant Jaume d'Enveja i Deltebre

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha impulsat la construcció d’un pont sobre el riu Ebre que uneixi els municipis de Sant Jaume d’Enveja i Deltebre, actualment connectats per un pas de barca. Aquesta actuació esdevindrà una alternativa a aquest pas i permetrà evitar l’actual recorregut per carretera de més de 20 quilòmetres passant per Amposta. Així, aquest projecte té com a principal objectiu afavorir la mobilitat en la zona del Delta, que ha experimentat en els últims anys un notable creixement a causa sobretot del seu desenvolupament urbà i de les visites turístiques que rep.

El nou pont s’emmarca en el projecte de l’Anell del Delta de l’Ebre, que pretén equilibrar la vialitat dels dos hemideltes, dotant-los d’una bona infraestructura
de comunicació entre tots els seus nuclis urbans, proporcionant, així mateix, un recorregut que permeta el recorregut en bicicleta i aproximant la natura als habitants de la zona i als visitants. En aquest sentit, el pont es convertirà en un nexe d’unió entre dos municipis, Sant Jaume d’Enveja i Deltebre, molt propers físicament però distanciats pel riu. Igualment, esdevindrà un motor per al desenvolupament econòmic de les dues poblacions, ja que facilitarà els desplaçaments regulars.

Lo Passador
El projecte guanyador, sota el nom de Lo Passador, ret homenatge a la figura del patró de barcassa. El projecte ha tingut en compte els valors paisatgístics i
culturals de l’Ebre i realitza en aquest sentit un important esforç d’integració al riu i al seu entorn. És per això que el pont no s’interpreta només com una via de
pas sinó com un ample passeig sobre les aigües de l’Ebre.

Lo Passador és un pont penjant, suspès per quatre cables amb traçat parabòlic que s’ancoren en el tauler. La seva estructura és mixta, formada per un calaix
metàl·lic i una llosa superior de formigó armat. El pont projectat té una longitud total de 242 metres i una amplada de 18,9 metres. Salva el riu formant tres trams, dos laterals de 68 metres de longitud i un de central de 112. Les dues piles intermèdies, de dimensions reduïdes, s’orienten en la direcció del flux del riu. L’alçada màxima de l’estructura en les piles no sobrepassa els 20 metres i la part inferior del tauler tindrà una cota en el seu punt més alt de 12,3 metres, deixant un gàlib lliure mínim de 12 metres per al pas d’embarcacions en una amplada de 56 metres.

La plataforma del pont està dividida en dues parts diferenciades: una destinada a la circulació de vehicles –amb dos carrils de 3,5 metres d’amplada cadascun i
vorals de 0,5 metres– i una altra destinada a vianants i ciclistes. La proposta inclou la formació dels vials de connexió al pont. En el costat de Sant Jaume d’Enveja, els vials connectaran amb l’avinguda de l’Ebre i a l’encreuament s’hi formarà una rotonda. Al costat Deltebre, es connectarà amb el carrer Girona i també s’hi construirà una rotonda al punt de connexió.

En el disseny del pont, s’ha tingut en compte el procediment constructiu. En aquest sentit, la secció del tauler està concebuda per a ser muntada per fases: primer, el calaix metàl·lic central, nucli estructural del tauler i després, les costelles laterals, voladius que permeten aconseguir l’amplada requerida del pont. La voluntat que el pont convidi al passeig es plasma en la seva amplitud i en el seu tractament superficial, que es desenvolupa de manera suau i harmoniosa. Pel que fa a la il·luminació del pont, tant de la plataforma com de les piles, serà suau i discreta.

Un passeig i mirador
El projecte guanyador dóna especial importància a l’ús cívic i ciutadà que es puga fer d’aquesta nova estructura. És per això que concentra l’àrea de vianants i ciclistes en un del costats del pont sumant una amplada total de 8,6 metres. Aquesta plataforma adoptarà unes ondulacions que, tractades amb paviment continu, recorden l’estela de la barcassa sobre la superfície del riu en travessar-lo. Les ondulacions formaran, a la vegada, una diferenciació entre les zones reservades a ambdós tipus de circulació, i permetran que els usuaris hi puguen seure.

Així mateix, es preveu una àmplia superfície en la barana que permeta al vianant recolzar-se còmodament per contemplar el riu i el seu entorn. També s’incorporaran sobre la fusta de la barana una sèrie de panells explicatius sobre la figura del passador i els diversos sistemes emprats històricament per creuar el riu. D’aquesta manera, el pont esdevé també punt de difusió del patrimoni històric i cultural.

Concurs d’idees
L’abril passat, el DPTOP va obrir el concurs d’idees per tal de desenvolupar les possibles solucions estructurals i de disseny del pont, a partir dels criteris tècnics establerts en l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental sotmesos a informació pública. Dijous 16 de novembre, el jurat ha escollit el projecte guanyador: Lo Passador, obra dels enginyers Diego Cobo i Jiri Strasky per a Tec-4. Cobo i Strasky són especialistes en ponts suspensos i han realitzat projectes com el pont sobre el llac Vranov a Txèquia, pont tensat sobre el riu Mississipí a Saint Francisville, pont atirantat sobre l’Elba a Podebrady o el pont sobre el Besòs al carrer Maristany.

Aquest equip serà l’encarregat de redactar el projecte constructiu per a la construcció del pont i el responsable de la direcció de les obres. Es preveu que
les obres es puguen licitar l’estiu de 2007 i comencen la tardor del mateix any. El termini d’execució del treballs és de 18 mesos i suposaran una inversió de 9,8
milions d'euros.

El jurat l’han format el conseller de PTOP, el director general de Carreteres, el director general de GISA, representants de les Secretaries per a la Mobilitat i de Planificació Territorial i professionals proposats pel Col·legi d’Arquitectes, el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, els concursants i els ajuntaments de Deltebre i Sant Jaume d’Enveja. Ha escollit el projecte guanyador a partir de la valoració d’aspectes com l’adequació de la proposta als condicionants tècnics, els aspectes paisatgístics i d’integració de l’estructura en l’entorn, la connectivitat amb la trama urbana i la qualitat estètica, originalitat i viabilitat de la construcció.

Recomanació musical

Ultimament no me sento inspirat per fer comentaris polítics o socials. Però estic escoltant una xocoteta joia musical, se tracta de l'últim disc de Feliu Ventura .

Un disc que millora molt en la producció a l'anterior disc, on colaboren gent de la carrau, i d'obrint nas, com altres amics seus com ara Lluís Llach i Miquel Gil. La majoria de cançons segueixen la linea de l'anterior treball, però clar amb una millor producció i ple de detalls musicals. Jo destaco la "d'acord, d'acord" on ens recorda al gran ovidi montollor

Govern d'entesa.

Al final ERC, ha triat el mal menor, ha apostat per reeditar el tripartit, que a partir d'ara és dirà Govern d'entesa nacional de pogrés. I com fa tres anys, els convergents, disfressats de votants republicans, han tornat a l'atac, ja cansen.

A tota aquesta gent, que volia a Artur Mas de president, que l'hagués votat, jo volia que el president fos Carod-Rovira, i en el seu defecte, que escollís el millor govern possible.

Espero que aquesta vegada surte bé, espero que els catalans i catalanes, puguem avançar socialment, ja que per desgràcia encara no hi ha una majoria independentista al Parlament.

Ara més que mai. Força Esquerra! Per la justícia social, caminant cap a l'independència!

Deltebre és republicà

Si xiquets i xiqutes, a Deltebre ha tornat a guanyar ERC a les eleccions al Parlament de Catalunya,
qui ho hauria de dir, encara recordo les meves primeres eleccions al parlament, al 1999, i vam treure uns 200 vots i un 6%. El transvasament donava esparances al 2003, i finalment, vam arribar al 28%. Esta vegada, jo personalment no ho veia clar, però la gran feina feta per Esquerra des de l'ajuntament i al Govern de Catalunya, podien ajudar-nos. Efectivament Esquerra Republicana de Catalunya, es consolidava com a 1a força arribant al 35% de vots.

Per diginitat les terres de l'Ebre hem de votar Esquerra.

Molta gent de les Terres de l'Ebre, dubta de votar Esquerra, ja que té por d'un possible pacte amb CiU, i escull en molta part a Inicitiva. Aquesta gent no sap que des del Departament de Medi Ambient, van voler promocionar la famosa interconexió de xarxes, que feia un transvasvasament encobert a Barcelona o com van desenvolupar el projecte de Xarxa-Natura 2000, que degut al desconeixement de la realitat comarca i rural de Catalunya, algun poble del segrià quedava envoltat i sense possibilitat de pogrés, o sense la protecció de la costa del Delta. Gràcies a Esquerra, i del departament de governació es va aturar la interconexió de xarxes i protegir el litoral deltaic.

Ha estat Esquerra la primera que ha posat a una consellera ebrenca, al capdavant del departament d'eduació. Ha estat Esquerra, amb Lluís Salvador qui ha pogut crear un consens entre ramaders, vetiranaris i associacions per regular les tradicions dels bous a l'Ebre, que tot i que personalment no m'agraden, unes festes a les nostres terres sense ells son impossibles d'imaginar.

I sobretot com a deltebrenc que sóc, ha estat Esquerra qui ha fet possible la realitat del pont entre Sant Jaume i Deltebre, un pont que el senyor Nadal del PSOE-catalunya, volia emportar-se'l a Tortosa al seu amic Sabaté. I gràcies al departament de governació portat per Esquerra serà possible a partir del 2007.

A més Carod-Rovira, és l'únic de tots els candidats que visita l'Ebre sovint, ja sigue per motius polítics, però sovint per personals. Va ser al delta on va passar la revetlla de fi d'any passat, va ser al delta on va venir a recuperar-se de la seua angina de pit.


Per les Terres de l'Ebre i el Delta, una Esquerra més forta, farà un Ebre més fort.

La mort del PSC per Perot

Un dels grans dissenyadors que corre per internet és Perot lo Lladre, raconaire i indepentista, i ha fet el següent disseny sobre la mort del PSC, realment genial.

CiU retira l'esmena als pressupostos (més sociovergència)

Segons aquest article, CiU ha retirat l'esmena als pressupostos que s'han d'aprovar al parlament espanyol. Per què? diria la Mònica Terribas. A quin acort han arribat el PSOE i CiU? ... el temps ho dirà. des d'aquest humil blog, apostem per la sociovergència. ningú vol pactar amb ERC, si fins i tot els eco-pijos, tremolen. i deixaré amb la primera estrofa dels segadors de l'ebre, ja que sembla ser que continuarem igual.

Catalunya triomfant!
qui t'ha vist tant rica i plena,
poc a poc t'estant deixant
sense camisa a l'esquena.

ai com fan rals
ai com fan rals aquest de convergència (i psoe)
ai com fan rals.

triparatit, ciu-erc o sociovergència

La veritat, fa dies que no penjava res, però navegant per tribuna catalana, m'he trobat aquest acudit gràfic i el paper complicat que tindrà esquerra si vol entrar en un govern, però jo crec que serà més fàcil i és farà una sociovergència pels següents motius:

• Un tripartit seria la mort de ZP, el PP utilitzaria com a arma el procés de reconstrucció nacional i social de Catalunya, sobretot social, i això a la dreta catalana i l'esquerra espanyola no ho pot permetre.
• L'odi de ciu envers esquerra, sobretot de militants cibernètics que recorren el racó català o e-notícies, fregant l'odi, que si la gent d'esquerra fossim negres se'ls podia acusar de racisme.
• ZP necessita un govern tranquil a les espanyes, i CiU té molta fam de poder, per tant des del punt de vista, el més segur és que tindrem un govern en minoria ciu, amb suports segons li convingui. Mentrestant ciu recolzaria a ZP per a que tingui un final de legislatura tranquil amb un ministeri per al Duran.
  

catalunya-euskadi

deixant de banda si trobo o no interressant aquest partit, perferiria un catalunya-escòcia o un catalunya-holanda. posaré el video de la polèmica. en suport a a la selecció catalana.

Més sobre la sociovergència

Segons apareix a vilaweb article sona possible la sociovergència, i per tant que les coses continuen igual, amb els poder fàctics de la dreta "catalana" i el poder de les espanyes.

Diada Nacional de Catalunya (jo també vull un estat propi)

Per commemorar la Diada posaré Els Segadors en la seva nova versió, més simfònica.

Jo també vull un estat propi ... un dia per a la diada nacional de catalunya

faré una prèvia a la diada de demà i penjarem l'himne del país valencià, la muixeranga

Jo també vull un estat propi ... el psc desapareixent

Tal com mostra avui l'humurista gràfic de l'avui, el PSC va desapareixent poc a poc (o no)

Los socialistes també son uns transvasistes (i jo vull un estat propi)

Segons apareix al diari expansión article el psoe demana o corren veus de retorn de fer un transvasament (li diuen mini) a Castelló, i clar un cop allí és molt fàcil anar enganxant canonades.

Al igual que l'altre gran partit espanyol PP, el PSOE va canviant de jaqueta i d'opinió sobre el transavament de l'ebre, a diferència del partit "català" CiU, que canvia rapidament, el PSOE, s'ha assegurat la mort del PSC i en part dels maragallistes, clarament anti-transvasistes, pel sector espanyol PSOE, que li fot una merda lo delta i el riu. Haurem des tornar a treure el domàs i tornar a mobilitzar-nos. si tinguessem un estat propi, del riu Ebre ni en parlarien.

JO VULL UN ESTAT PROPI, per SALVAR LO DELTA i ATURAR EL TRANSVASAMENT.

Jo també vull un estat propi

Jo roquet, com a indepentista i ebrenc me sumo a la campanya "JO TAMBÉ VULL UN ESTAT PROPI", que va començar el blocaire Xavier Mir

Francesc Macià a La Cava

Francesc Macià va visitar La Cava (un dels dos pobles, que forma lo municipi de Deltebre). El podem veure arribant a les 4 carreteres (creuament goles de l'ebre/estació/trinquet) a l'altura més o menys de l'actual Caixa Tarragona, una foto històrica que demostra que amb els pocs anys de la presidència de Macià va arribar al nostre poble, a diferència d'un altre president, que no hi va arribar.

La mort del PSC continúa

Després de l'anunci que DianaGarrigosa, la dona de'n Margall abandona la militància del partit, es domostra que continúa la mort del PSC, per deixar a nèixer el PSOE-Catalunya. Animaria a tots aquells militants del PSC, que els quede una mica de dignitat a seguir l'exemple de la "1a dama", i que obriguen els ulls i veiguen que l'espanya plural, el "talante" de ZP, només han estat les mentides que continuen tenint-mos lligats als catalans a l'estat espanyol, un estat que no ens defensa quan cal i ens utilitza com gallina dels ous d'or.

Sobre el no nacionalisme

Un post interessant de guereau de cabrera

El no-nacionalisme és una farsa.

El suposat no-nacionalisme té al principat de Catalunya els seus dos màxims exponents en Ciutadans de Catalunya/Partit de la Ciutadania d'Albert Boadella, Arcadi espada i companyia i en Convivència Cívica Catalana de Paco Caja. Dic suposat no-nacionalisme perquè son bastant clares les connexions o , si més no, les simpaties amb l'extrema-dreta racista i nacionalista espanyola.

Paco Caja va ser present en l'acte que es va fer al CCCB per a la creació d'un partit polític "no-nacionalista" que va acabar amb la creació de Ciutadans de Catalunya que posteriorment s'ha convertit en un partit polític sota el nom de Partit de la Ciutadania. Sé que va ser present a aquell acte perquè el vaig veure jo mateix amb els meus propis ulls i és ben sabuda la relació entre Convivència Cívica i Ciutadans.

Parlem de Paco Caja doncs. Per no ser nacionalista té unes amistats bastant estranyes. En primer lloc és molt ben considerat per els mitjans de comunicació nacionalistes espanyols d'extrema dreta ja que el tracten molt bé a les entrevistes amb la COPE. El mateix passa amb Albert Boadella, constantment entrevistat per diaris com El Mundo.

Convivència Cívica Catalana, sota el nom de la plataforma "en castellano también" va organitzar una vaga de fam d'un dia (sí, sí d'un dia) d'un pare que reclamava ensenyament en castellà per a la seva filla. Unitat Nacional Catalana va organitzar un pícnic al mateix lloc en suport a l'ensenyament en català i vam poder veure com a la convocatòria hi havia Yolanda Couceiro Morín, una basca renegada i coordinadora general d'España i Libertad(www.e-libertad.es) , una plataforma ultra nacionalista espanyola.

La senyora (per dir alguna cosa) Morín va participar també a l'escola d'estiu de Democracia Nacional a València per fer una conferència sobre el “futuro de los movimientos cívicos”. Morín compartia cartell amb representants de diferents partits ultradretans europeus com el NPD alemany, el FN francès i el BNP britànic. Alhora Democracia Nacional és un partit ultradretà espanyol el president del qual és Manuel Canduela que va formar part de la banda musical racista División 250 amb lletres tant "poètiques" com ara "eh, negro vuelve a la selva". Així podem veure com en son de "no-nacionalistes" els amics de Paco Caja.

Però això encara no s'acaba aquí. Caja ha organitzat actes conjunts amb Coalició Valenciana, un partit blaver extremadament anticatalanista. Concretament van fer un acte contra una suposada "Euroregió dels Països Catalans" (podeu trobar tota la informació a http://www.elpalleter.com/actualitat/politica/noticies/29102004.html) amb altres organitzacions anticatalanistes. Juan García Sentandreu, un conegut ex-falangista valencià, és el president de Coalición Valenciana, i son ben conegudes les seves bones relacions amb España 2000, un partit ultradretà i xenòfob amb implantació al País Valencià fins al punt que han arribat a fer manifestacions conjuntes(http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/27/espana/1101568955.html) contra una suposada intromissó de Catalunya als afers valencians.

També va participar a l'acte conjunt de Paco Caja i Coalición Valenciana l'anomenada Academi de sa Llengo Balea , una organització amb la intenció de crear una nova llengua balear diferenciada de la catalana. Aquest moviment seccessionista lingüístic rep el nom de "gonelles" que seria l'equivalent balear dels anomenats "blavers" del País Valencià. Els anomenats "gonelles" van tenir una forta presència a la manifestació de les Nuevas Generaciones del PP a favor de la piscina de Pedro J. Ramírez, enmig d'estanqueres i proclames contra els Països Catalans. Com podem veure, uns altres amics "no-nacionalistes" de Paco Caja.

Ciutadans de Catalunya, a part de tenir bona relació am Convivència Cívica Catalana que ja és una prova suficient del seu espanyolisme, ha tingut a les seves files a Jaume Farrerons, un funcionari de presons que ara se n'ha desvinculat sota el pretext de que ell no espereva que en realitat fossin nacionalistes espanyols. Si analitzem la seva trajectòria veurem que no és gaire creïble aquesta hipòtesi, ja que anteriorment havia estat militant a Plataforma per Catalunya, un partit xenòfob liderat per Josep Anglada, ex-militanbt de Fuerza Nueva. Farrerons, per tant, s'ha convertit en un tastaolletes de l'espanyolisme radical de Catalunya i quan les diferents organitzacions no li han donat el poder que han volgut les ha abandonat sota argumentacions absurdes.

Havent exposat tot això veurem com podriem anar fent una cadena amb diferents anelles que ens anirian portant cap al nacionalisme espanyol extrem i racista. Podem sortir de Ciutadans de Catalunya, passar per Plataforma per Catalunya, Fuerza Nueva, Convivència Cívica Catalana, Democracia Nacional, España 2000, Falange , Coalición Valenciana, Academi de Sa Llengo Baleá, España y Libertad... i acabar a les Nuevas Generaciones del PP.

Guerau de Cabrera.

Fidel Castro Malalt.

Després de no tenir cap inspiració, per postejar. Ja fa gairebé 40 dies de l'últim.



Què dir del mític i carismàtic líder, cap de l'estat cubà, dictador ferotge per a uns, salvador del país caribeny per a altres, i mestre intelectual. Com per a tot, ni tot és blanc ni tot és negre, si bé és cert que no deixa opció, a l'existència d'una oposició, normal en una dictadura, el país cubà garanateix principis bàsics del socialisme com l'educació i la sanitat a diferència del seus veïns caribenys Haití i Rep Dominicana.

Personalment crec, que un dels seus errors ha estat no jubilar-se, ara deixarà el càrreg igual que Franco, morirà al llit, i mentre l'assamblea del partit comunista cubà, farà un referèndum o el·leccions internes per escollir el següent líder, a l'estat espanyol ens va tocar acceptar una monarquia, i més tard una constitució. Jo de Fidel Castro i els seus assessors, hagués creat un líder jove, que fos vist internacionalment, una espècie de Evo Morales o Lula da Silva. Espero que Cuba no sigue assetjada pels USA i siguent una espècie de Puerto Rico o com he comentat abans com els seus veïns caribenys Haití i Rep Dominicana

La llengua catalana més important a Alemanya que no pas a l'estat espanyol

Fa dies que no escric res, i avui tampoc ho faré només penjaré una notícia extreta de vilaweb sobre el premi Ramon Llull que li han donat a Tilbert D. Stegmann catalanòfil alemany.

DIVENDRES, 30/06/2006 - 06:00h

'S'estudia més català a Alemanya que no a Espanya per la "descultura" espanyola'

Entrevista amb Tilbert Stegmann, Premi Internacional Ramon Llull

El catalanòfil alemany Tilbert D. Stegmann va rebre ahir el XVI Premi Internacional Ramon Llull. En aquesta entrevista ens explica que a la fira de Frankfurt únicament els escriptors en català haurien de representar la literatura catalana, ens confessa què hauria votat ell al referèndum de l'estatut i comenta, finalment, que a l'estat espanyol no s'estudia més català per la 'descultura' espanyola, que tardarà decennis a acabar-se.

Fundador de la Biblioteca Catalana de Frankfurt, que avui compta més de 30.000 volums, Stegmann ha contribuït a la difusió de la cultura catalana traduint a l'alemany moltes obres d'autors catalans. Durant vint-i-vuit anys, aquest reconegut catalanista ha publicat més de dos-cents estudis i ha escrit o editat una trentena de llibres. Del que ha tingut més èxit, 'Catalunya vista per un alemany', ja se n'han fet catorze edicions.
Stegmann també és el principal impulsor del mètode d'aprenentatge de llengües EuroCom, que té per finalitat l'aprenentatge simultani d'unes quantes llengües d'una mateixa família. De pares alemanys, Stegmann va néixer a Barcelona l'any 1941, encara que ha passat la major part de la vida a Alemanya, que és on s'està. L'any 1994 va organitzar el X Congrés Internacional de Catalanística a Frankfurt. Però abans, el 1985, havia estat el primer alemany a obtenir la Creu de Sant Jordi.

Analitzant aquesta situació qui vol continuar estar lligat a un estat que no respecta la teva llengua?

Montilla candidat ....

Sabent que Montilla, no és el candidat preferit pels maragallistes, un es pregunta, no fos cas que Montilla fos presentat pel sector espanyolista, i que igual com arrenca uns quants votants al PP, fa que els maragallistes desapareguen del mapa, i per tant una convergència més forta, és a dir amb més diputats, per a que sigui possible la tant esperada per les classes burgeses, adinerades, "acomodades" d'este tros dels països catalans, anomenat Principat de Catalunya.
Total no crec que als votants del cinturo roig (o millor dit rojo-y-gualda), massa l'economia, la sanitat, l'educació... només els deu importar la "seleczión" i "la feria de abril". Esperem que algun dia aquesta gent desperti.

Adéu al PSC

Ahir es va confirmar la mort del PSC, el partit del socialistes de Catalunya, la descissió de Maragall de no presentar-se a la re-elecció, demostra que els sector catalanista del PSC-PSOE, ja serà només un residu, a partir d'ara tindrem un PSOE-catalunya al igual que al País Valencià, van aconseguir destruir la part valencianista, tot i que han tingut la cara dir-se PSPV, ara a catalunya mantindran les sigles del PSC, però només serà una sucursal de Madrid. ZP, el PP i Artur Mas han aconseguit la desaparició d'un dels partits més importants, a la transició. L'única part que clarament era federalista, se l'han carregat, i els més perjudicats serem els catalans, perquè amb la mort del psc, serà més possible la sociovergència.

Contiunaran riguent-se dels catalans

Els catalans ens hem empassat un estafatut, l'esquerra espanyola se'n riu i la dreta espanyola, en el fons també està contenta però per portar la contraria al PSOE, es queixen. La dreta burgesa catalana feliç perquè mantidrà els seus privelegis, i els ecopijos potser des de la seva caseta a l'empordà o la cerdanya pensaran que han fet molt per Catalunya.

Què ens passarà després de l'aprovació de l'estatut?

Ja ho va dir Ovidi Montllor ....

Sí Senyor
Sí senyor!
Que sí senyor!
Sí senyor!
Te la raó, senyor!
Sí senyor!
Diguim, senyor!
Ben cert, senyor!
Tot un senyor!
Sí senyor!
Vostè és senyor!
Molt bé, senyor!
Quin senyor!
Mane'm, senyor!
Ja ho sap, senyor!
A disposar, senyor!
Sí senyor!
Re-sí senyor!
Recontra-sí senyor!
No es preocupe, senyor!
Vostè és un senyor!
No em fa mal el senyor!
Endavant, senyor!
Visca el senyor!
Vostè és l'amo, senyor!
A les ordres, senyor!
Sí senyor!
Està content, senyor?
Puc marxar, ja, senyor?
Gràcies, senyor!
Gràcies, senyor!
Gràcies, senyor!

Espanyols per obligació

L'estat espanyol és un dels pocs que obliga als seus ciutadants a participar en seleccions esportives nacionals, amb perill de sanció federativa com li ha passat al jugador del barça d'hoquei patins Miquel Masoliver, que havia rebutjat anar a la convocació de la selecció espanyola, que ell només aniria amb Catalunya. La possible sanció de dos a cinc anys, i la posició del club que li han recomanat que hi vagi. Es trist comprovar com ets obligat a dur una bandera i defensar els colors del país que t'oprimeix, per això actituts com la d'oleguer que va anar a parlar amb el seleccionador espanyol de futbol. Com sempre als catalans ens tocarà claudicar i acceptar la condició d'esclaus en la que estem sotmesa i més acceptant aquest estatut, que l'unic que ens donarà son 2 cm més de cadena, i els partidaris del SÍ, encara diran que ja som lliures.
Entra a la web de la plataforma pro-seleccions catalanes i dona el teu suport

Benvingut Mr Maragall

Benvingut Mr Maragall, inspirat amb el títol d'aquesta gran pel·lícula de Berlanga, perquè berlanguiana va ser la situació en que es van trobar els veïns de Deltebre, el passat dilluns 5 de juny.

Aquell dia centenars de deltebrencs i deltebrenques esperaven la visita del President Pasqual Maragall i Mira, que estava de gira per les Terres de l'Ebre. Gandesa, Ginestar, Tortosa ... van poder gaudir de la presència del nostre president, però en canvi a Deltebre, només es va quedar per les instal·lacions de la Cambra Arrossera que es troba a tres quilòmetres de Deltebre. Posats amb el l'obra mestra de Berlanga, podríem comparar el pla Marshall i l'actual estatut de cara les Terres de l'Ebre. Començarem pel tema de les vegueries, que ha passat a ser competència de l'estat espanyol, és a dir que les vegueries es faran al gust i si volen des del parlament espanyol, mentre que amb el 30-setembre el parlament de Catalunya era qui podia decidir sobre com es constituïen les vegueries. Tema aigua i transvasament, mentre que l'estatut del 30-setembre l'informe de la Generalitat era vinculant, és a dir que si des de la Generalitat dèiem no, es podria aturar, mentre que l'estatut retallat de la Moncloa, l'informe de la Generalitat és un simple tramit administratiu. No m'estranya que des del PSPV, perdó no crec que creguen amb el país valencià, s'ha de dir PSOE-CV, s'estigui comentant que ara que Esquerra no és a la Generalitat, es pugui parlar un altre cop de transvasament i que CiU torni a parlar del transvasament del Roine. Deixant de banda el finançament, amb el qual haurem de continuar anant a pidolar i obtenir quatre molles que no ens permetrà tenir el pa sencer que és el que ens mereixem. Si els ebrencs acceptem aquest estatut ens passarà com als protagonistes del film, veurem passar de llarg l'oportunitat que mereix les Terres de l'Ebre de prosperar com a poble, perquè no som el sud d'un preàmbul, som el centre de la nació dels Països Catalans.

Contra la retallada!

Apunteu-vos a aquesta campanya!

Pel poble i preparant la campanya pel NO

Acabo de venir de fer un caferet al Petit Nicanor, i m'he trobat amb Gustavo regidor de CiU, al poble, i hem estat fent la xerradeta, jo apostant pel No i ell pel sí, ja que diu "algo és algo", però bueno, dona igual, al final he convençut a la cambrera que vote pel NO, i també li dirà a sa mare. La veritat que poc a poc, veig que serem minoria els que anirem a votar pel NO, i la manipulació que hi ha a tv3 amb els partits que aposten pel sí i quin munt de minuts dediquen al seu programa/mentides. Possaré el link a la campanya Diguem NO per si algun lector s'hi vol passar.

Los calçons de la Leti

La leti, l'altre dia anava en una falda a lo Marylin Monroe, i com no un ràfega de vent va fer que se li aixequés i li veiguessem los calçons.

també hi ha alguns videos

video1
video2
video3

com sempre animo als lectors, si és que en tinc a cridar ben fort: No a la monarquia.!

Felicitats Montenegro

Tenim un nou país a Europa, Montenegro, després del referèndum celebrat el passat 21 de maig. Una esperança per a molts independentistes, que ens agradaria votar un dia un referèndum similar, sobretot perquè ha estat seguit i protegit per la Unió Europea.

M'agradaria trobar-me aquesta papereta per votar

problemes al camp nou

Extret del bloc de victor alexandre

Oleguer, emmordassat

Carta oberta

per Víctor Alexandre

Friday, 19 May 2006

La impossibilitat que Belletti pogués parlar en l’acte de celebració de la Lliga de Campions al Camp Nou la nit del dia 18 de maig no va ser un fet casual. Ni el micròfon es va espatllar ni hi va haver problemes tècnics de cap mena. El micròfon, senzillament, va ser tancat per mesures que ja havien estat preses sibil·linament sense dir res als jugadors. Prova d’això és que Puyol va intentar arreglar la misteriosa avaria per tal que Belletti i la resta de companys poguessin dir-hi la seva. Però no. Tot estava perfectament estudiat. El problema, com és lògic, no era Belletti. El problema es deia Oleguer Presas. En saber-se que Oleguer podia dir unes paraules relacionades amb els Països Catalans o citar uns textos d’autors valencians, com ara Joan Fuster o Vicent Andrés Estellés, es van encendre totes les alarmes del govern català, que hauria pressionat el F.C. Barcelona per tal que ho impedís. D’aquesta manera es feia palès fins a quin punt en la Catalunya governada pel PSC està prohibida la llibertat d’expressió. El fonamentalisme espanyolista d’aquest partit és capaç de qualsevol cosa per tal d’impedir que els qui no pensen com ell puguin parlar. Destitueix consellers, expulsa socis de govern, manipula mediàticament les manifestacions que li són desfavorables, penja la bandera espanyola al Palau Robert, vota a Madrid en contra de la unitat de la llengua catalana i diu que els drets històrics de Catalunya no existeixen. Que ningú no s’enganyi: el que va passar al Camp Nou la nit del 18 de maig tenia un objectiu clar: impedir de totes totes que Oleguer Presas pogués parlar. D’aquí que, en lloc de canviar de micro, es passés ràpidament al castell de focs artificials a fi de tallar les demandes del públic, que insistia a sentir els seus jugadors. Aquests fets, no cal dir-ho, són d’una gravetat extrema si tenim en compte que els parlaments personals en aquesta mena d’actes constitueixen el moment més esperat de la nit. És el moment en què els herois s’adrecen personalment a la gent i, amb la veu trencada per les emocions viscudes, li donen les gràcies pels sentiments positius de tot un any. Que el F.C. Barcelona privés d’això a uns i altres és imperdonable i ens dóna la mesura real del país en què vivim. Un país governat per un partit –o potser n’hauríem de dir una secta- capaç d’emmordassar els dissidents, els insubmisos i els desafectes. Ja han prohibit les pancartes independentistes a l’estadi. Ara, el següent pas, seran les estelades. Doncs bé, ja que no ens deixen parlar, ara se’ns presenten dues magnífiques oportunitats de respondre a aquest totalitarisme. Una en el referèndum del 18 de juny i l’altra en les eleccions previstes per a la tardor. En la primera, votant NO, podrem dir silenciosament què en pensem dels qui són capaços de mentir a tot un poble per tal de perpetuar-se en el poder. En la segona, amb un vot veritablement catalanocèntric, podrem expulsar-los del govern.

CAMPIONS! (II)

JA TENIM LA CHAMPIONS AQUÍ, copiaré de vilaweb i demà ja posaré algo

Belletti i Eto'o remunten el partit amb dos gols gairebé seguits · El Barça s'endú la Copa d'Europa per segona vegada en la seva història · Els catalans que segueixen el partit des de Saint Denis criden d'alegria

Saint Denis ha embogit aquesta nit quan s'ha acabat el partit, milers de seguidors blau-grana han cridat d'alegria. El Barça ha guanyat la Copa d'Europa per segona vegada en la història del club gràcies a dos gols gairebé seguits de Belletti, al minut 35 de la segona part; i Eto'o, al minut 31. Tots dos gols s'han fet a partir d'assistències de Larsson. L'Arsenal havia marcat al minut 46 de la primera part gràcies a un xut de Campbell tot i que jugava amb un home menys, però això no ha impedit que el Barça jugés bé i que Valdés salvés l'equip de dues ocasions de gol de l'Arsenal molt clares. Ben al principi del partit, l'àrbitre havia eliminat, per vermella directa, el porter de l'Arsenal que ha substituït Almunia, però també ha anul·lat un gol del Barça. Ronaldinho ha tret la falta, però no ha aconseguit marcar.

Després d'aconseguir el títol, Els presidents del Barça, Joan laporta, i de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, i l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, han baixat al camp per felicitar els jugadors. També ho han fet així algunes autoritats del govern espanyol com el president Rodríguez zapatero. La felicitat dels jugadors s'ha fet palesa en les voltes que han fet per la gespa per oferir la copa als afeccionats blau-grana.

Milers de seguidors del Barça que s'havien desplaçat a París per a presenciar la final de la Lliga de Campions contra l'Arsenal han animat el Barça a les grades de l'estadi de Saint Denis. Poc abans que comencés el partit, Frank Rijkaard havia anunciat que Leo Messi quedava descartat i que Van Bommel seria titular en lloc d'Iniesta, una notícia que ha sorprès a molts afeccionats. Els seguidors del Barça a París han tingut més presència que no pas els de l'Arsenal, per bé que s'ha xifrat en més de deu mil les persones que hi han anat sense entrada. A la revenda, s'han arribat a demanar quatre mil euros per una entrada. Per tot el país s'havien instal·lat pantalles gegants per a seguir la final per la televisió.

"Ehpaña" al mundial i els jugadors catalans....

Ahir el que a les espanyes li diuen "el sabio de hortaleza", jo prefereixo dir-li rata racista espanyola, va donar la llista dels convocats a la "selezión", en aquesta llista hi ha 4 catalans Xavi, Puyol, Cesc Fàbregues, Luís Garcia. Ja tenim una colla més de botiflers, per a la nostra llista i més en el cas dels 2 primers, ja que els dos han dit visca el barça i visca catalunya, i si realment no ho senten, que no ho diguen collons! Per altra banda tenim el cas de l'Oleguer que no ha estat convocat. Deixant de banda les simpaties polítiques, tant ell com jo som independentistes i crec que hagués hagut d'anar a la convocatòria i el dia que li toqués jugar, treure una estelada o pancarta de "freedom for països catalans" o quelcom similar. Esperem que demà durant la celebració de l "champions league" torne haver estelades a celebració blaugrana, perquè ja que no tenim seleccions catalanes que ens represente nacionalament, tenim el barça.

Després del tripartit, socioconvergència?

Fa poc més de dos anys, molts catalans ens veiem il·lusionats per un govern d'esquerres. Després del "cas carod", 11-M, victòra "sociailista", 30-Setembre, nou estatut, retallada, pacte Mas-ZP, el NO d'ERC, el dia d'ahir Maragall va decidir expulsar ERC del govern. Què ens espera ? Un govern de concentració PSOE/PSC-CiU? Els governs de gran coalicions sempre s'han fet en qüestions de crisi, però quina crisi té catalunya? La búsqueda de l'emancipació nacional, però com sempre l'espanyolisme de dretes i "d'esquerres" i la suposa classe dominant catalana, la burgesia que té la cara d'anomenar-se catalanista. La por que tenen les espanyes, és que se'ls acabi la mamella catalana, i les classes dominants catalanes, poder fer negocis a les espanyes. Per tant, tots aquells que volem una catalunya i uns països catalans lliures, hem de continuar lluitant, la victòria serà nostra!
more »

El pacte de la mentida

Una foto per a la vergonya i tristesa de molts catalans, i per tant em permetré el luxe de descriure als components d'aquesta foto.

1. Manuela de Madre: No deia que tenia fibromialgia? i aquesta enfermetat no permet treballar.... MENTIDERA
2. Maragall: Deixant de banda els seus problemes alcohòlics, parlava de defensa de l'Ebre, però es van carregar el dret al veto a qualsevol nou PHN. MENTIDER
   
3. ZP, l'home de les celles arquejades i del talante. "Aprovaré el estatuto que apruebe el Parlament de Catalunya". MENTIDER
   
4. Arturo Mas, el partit botifler per naturalesa, ja van renúnciar al concert econòmic i un millor estatut fa 25 anys, com no ara volent anar de nacionalistes han tornat a posar els interressos econòmics personals, davant del país. MENTIDER
5. Saura ..... eco-pijo...... MENTIDER
   

No mos engayareu!

Seguint la campanya contra aquest estatut de madrid i del pacte de la vergonya mas-zp, aquí teniu un nou video fet per BCNGRO, membre del racó català.
video

País Valencià Sí!

Un muntatge fet amb imatges del racó i que m'ha passat la companya de pis.
video

OVIDI MONTLLOR- LA CANÇÓ DEL CANSAT

Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabata Oriola d'estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.

Per senyera, senyors, quatre barres.
Per idioma, i senyores, català.
Per condició, senyors, sense terres.
Per idea, i senyores, esquerrà.





Queda clara, per tant, per a tothom,
la meua carta de naturalesa.
No és miracle, ni és un mal son;
m'ha tocat, i és la meua feblesa.

Quede clar, també, que són covards,
tots els qui obliden les arrels.
Seran branca d'empelt en altres prats.
I en la mort, rellogats dels estels.

És ben trist encara avui parlar,
i posar al seu lloc una història.
Fins ací ens heu fet arribar.
De tan grossa raó, naix la glòria.
I torne a repetir: sóc alcoià.
Tinc senyera on blau no hi ha.
Dic ben alt que parle català
i ho faig a la manera de València

video som una nació

aquí poso el video de som una nació, no és una meravella i la majoria de fotos son robades d'internet.

CAMPIONS!

Lo barça ha guanyat la lliga. Sí xiquets i xiquets, per fi ahir, lo Barça se va proclamar campió de la lliga, m'hagués agradat estar al poble, i poder fer la volta en mon padrí pel poble amb l'estelada i la bandera del barça. Però bé al pis hem penjat l'estelada de la companya i una bandera meua del barça, que me va comprar l'any passat mon iaio amb el diari SPORT

visca el barça i visca catalunya

NO A L'ESTATUT

Òstia, ja fa dies que no escric res al blog, però avui m'he decidit perquè vull donar la meua visió actual sobre l'estatut. Jo estava a favor del vot en blanc, total, el que rebiem era una cosa en blanc, buida de contingut, per tant votaria en blanc, però el passat dillums vaig veure el video del guerra
i em va fer convèncer, que la millor opció era el NO.


VOTARÉ NO PERQUÈ:

1. Aquest estatut no és el que ha aprovat el Parlament de Catalunya.
2. No és reconeguda Catalunya ni com a nació ni com a part de la nació dels Països Catalans.
3. L'espoli fiscal continuarà estant, i no ens permetrà desenvolupar les polítiques socials que mereixem.
4. Si dos anti-catalans com Guerra o (molta)Ibarra estan d'acord, vol dir què és un estatut no apte per a nosaltres.
5. El PSOE s'ha carregat el punt on el parlament de Catalunya podia vetar qualsevol transvasament de l'Ebre, és a dir, que la doble moral sociata.

La manifestació del 18-F

La veritat, jo era dels que creia que seriem una minoria anant a aquesta manifestació, ja que es va prohibir la publicitat per tv3 (la nostra?). Tot i que vaig anar amb la gent d'ERC del poble, havia quedat amb la gent del racó català. Vaig coneixer en persona a tarry, torracollons, sabadellenc, drac de sitges, emulator Q, almogàver, la witch_vic i algú més que no recordo (perdoneu-me). La veritat la gran massa de gent, va fer que els perdés ràpidament. Vaig decidir anar cap al cap de la manifestació, la gran quantitat de gent, va fer que no pugués arribar-hi fins tocar plaça universitat. Però millor posar unes imatges per descriure la situació.































Encara que fos amagat pels diferents mitjans de comunicació, s'ha demostrat que el que va passar dissabte 18-F, està obrint escletxa. Els polítics que no van recolzar aquesta manifestació, estan parlant clar cagats. La premsa de la capital, ens va relacionar amb ETA, i ocultar les xifres reals. El poble català ha començat a caminar, cap a un futur, on o aconseguim la llibertat o morim poble. Gràcies poble català, per fer-me sentir orgullós de defensar-te.

Lo que faltava para el duro ...

Lo PSOE de la "comunidad valenciana" o seria millor dir-li blavenciana, ha votat a favor de la sessió lingüísitca, ha acceptat al seu estatut la denominació d'idoma valencià. Per tant ara un de vinaròs i un d'alcanar parlaran llengües diferents. Això no és res comparat com la continuació de la barrera del 5%, mentre a la resta de comunitats autònomes és del 3% (no valen acudits, que és molt serio. Històricament aquesta barrera ha permès que el nacionalisme valencià sigue considerrat un residu electoral. El País Valencià, tot i haver passat una transició clarament d'esquerres i nacional, ha anat desapareixent, per una banda la suposada esquerra del PSOE, i la dreta blavera-espanyolista. Per saber més sobre el blaverisme http://www.antiblavers.info .

Bé a lo que anàvem, si l'estatut català parlat clar és una m*, l'estatut dels país valencià és lo doble de gran. Dessitjo, que per a les pròximes el·leccions al PV, se pugue fer una cohalició d'esquerres i nacional BNV, ERPV, EUPV. Ara més que mai des del centre dels Països Catalans. Visca el País Valencià i Visca els Països Catalans.

Ja arriba lo pont

Per fi xiquets, ja tocava. D'aquí poc, tindrem un pont entre Sant Jaume i Deltebre. Este pont que servirà per unir les dos riveres de l'ebre. Un somni que molts avantpassats somiaven.

Aqueste pont s'hagués fet més aviat segurament, si finalment el procés de segregació de Tortosa, l'haguessem fet junts, com ja s'havia intentat (La Cava, Jesús-i-Maria, l'Aldea, Camarles i Sant Jaume). S'hagués creat una espècie de mancomunitat amb el nom de Pobles del Delta de l'Ebre o Deltebre. Finalment Jesús-i-Maria i La Cava, van decidir anar conjuntes per crear Deltebre (amb els problemes posteriors que ha portat).

Semblava mentida que en ple segle XXI, les dos poblacions havíem de fer una volta de 30 km aproximadament per les nits o els dies en que el riu baixava massa ple o feia vent. Les barcasses històriques seran a partir d'ara, un atractiu turístic. A més el pont tindrà un carril bici adicional, amb el qual es podrà fer una ruta ecoturística des de La Ràpita dels Alfacs (Sant Carles va ser imposat pel Borbó Carles III, i com a republicà em nego a posar aquest nom) fins l'Ampolla.

SOM UNA NACIÓ I TENIM DRET A DECIDIR!

SOM UNA NACIÓ I TENIM EL DRET DE DECIDIR!

Les entitats i els moviments socials sotasignats, procedents d'una àmplia pluralitat de sectors socials i polítics catalans, volem intervenir en la conjuntura política oberta amb la reforma de l'Estatut i demostrar alhora la nostra preocupació pel clima hostil creat des de diversos cercles antidemocràtics en contra de les legítimes aspiracions polítiques i democràtiques del nostre país. Tot recordant la lluita de l'Assemblea de Catalunya en favor del restabliment de l'Estatut d'Autonomia com a mitjà per exercir el dret a l'autodeterminació, i rememorant també que fa vint-i-cinc anys la nació catalana sortí al carrer davant de l'ofensiva contra l'expressió de la seva identitat, ara veiem necessari tornar-nos a manifestar sota el lema "Som una nació i tenim el dret de decidir!"

Els convocants estem convençuts i convençudes que cal exercir aquest dret per tal de garantir que les polítiques que es duen a terme estiguin d'acord amb les aspiracions i les necessitats del poble català i per tal d'afavorir el progrés social en drets de ciutadania i immigració, drets socials i laborals, llengua i cultura, medi ambient, polítiques de gènere, habitatge, tecnologies de la comunicació, educació, salut i seguretat, entre d'altres. Així mateix, afirmem que cap veritable autogovern és possible sense sobirania fiscal i tributària i sense inversions i infraestructures, relacions internacionals i cooperació.

Perquè som una nació i defensem la nostra identitat, com qualsevol poble hem de tenir el dret a poder decidir lliurement quin és el nostre futur.

Per tant, el que nosaltres decidim, ningú no ho ha de retallar. Per la llibertat i la democràcia, us cridem a tots i totes a sortir al carrer per manifestar-nos dient: "Som una nació i tenim el dret de decidir!"

Plataforma "Pel dret de decidir"

Podeu enviar les vostres adhesions a:
adhesions@tenimeldretdedecidir.org

Com mostra el cartell de l'esquerra, la selecció catalana d'hanbol femení va jugar a Deltebre, el passat 28 de desembre.
Aquí unes quantes imatges del partit. i de la pancarta que vam fer les JERC-Terres de l'Ebre

Sí a l'estatut, (carod-rovira)

Si ens guiem per l'ambient enrarit creat a Espanya contra Catalunya i qüestionant alguns elements del sistema democràtic, tot faria pensar que l'Estatut anirà de mal borràs. Fóra un miracle que, enmig d'una ofensiva diària, la iniciativa del Parlament prosperés, davant el clima hostil contra les nostres reivindicacions. I, això no obstant, només sé veure motius pels quals l'Estatut ha de tornar de Madrid aprovat i respectant-ne els aspectes fonamentals.

1. Si l'Estatut no fos aprovat per les Corts, o bé ho fos però tan desfigurat que no se'n reconegués la identitat originària, la sensació de fracàs, de decepció i de malestar que es produiria aquí ens abocaria a una etapa de pessimisme sense esperança. Són massa els anys que fa que esperem, massa el temps que hem dedicat a la seva elaboració, massa els esforços per arribar a un gran acord nacional que, si no reeixís, el desengany, la incomprensió i la irritació esdevindrien actituds del tot majoritàries a la societat catalana. Ningú no entendria que, respectat el marc constitucional i amb l'aval d'un consens parlamentari amplíssim, després d'un procediment meticulós, respectant les normes, el Congrés respongués a la nostra demanda pacífica amb la rotunditat d'un cop de porta.

Rebaixar l'Estatut, reduir aquest article o el de més enllà, retallar una competència o bé una altra, va contra els interessos de Catalunya, perquè rebaixa el nostre benestar, redueix la possibilitat d'igualtat d'oportunitats i retalla la nostra qualitat de vida. I això tindria conseqüències molt negatives sobre el present i el futur del país, perquè no disposaríem dels instruments imprescindibles que ens fan falta per resoldre els nostres problemes i atendre adequadament les nostres necessitats. Menys Estatut vol dir menys carreteres, menys escoles, menys hospitals, menys habitatge protegit, menys equilibri territorial, menys cultura, menys atenció a la gent gran, menys ajuda a la gent jove, menys suport a les famílies, menys facilitats per a les empreses, menys, menys, menys...

2. Si el Congrés diu no a l'Estatut, molta gent entendrà que Espanya diu no a Catalunya i a la millora general de les condicions de vida dels seus habitants. Si fetes les coses ben fetes, per la nostra part, s'imposés el rebuig, seria interpretat com que amb Espanya no hi ha res a fer, que no hi ha manera humana possible que accepti les nostres peticions, per més sensatament que siguin defensades. La distància espiritual entre el nostre país i Espanya s'aniria convertint en un abisme i creixeria la convicció que no hi ha més sortida que la independència, àdhuc entre gent que mai abans no hauria contemplat aquesta opció. Si ni amb el millor escenari possible no pogués ser, ras i curt, seria perquè és impossible.

3. Si l'Estatut fracassa a Madrid serà perquè l'acord entre els partits catalans i el PSOE no s'ha produït, perquè el nivell d'acceptació de la proposta catalana per part del govern socialista haurà estat del tot inacceptable per la nostra part. Si així fos, no seria fàcil que el govern català fes com si res no hagués passat, com si l'entesa orgànica entre els socialistes catalans i els espanyols no fos motiu prou sòlid per qüestionar obertament la continuïtat de l'executiu català al costat d'uns socis, els corresponents dels quals a Espanya haurien boicotejat l'Estatut. L'ambient d'indignació al país i la situació d'inestabilitat que aquí es viuria no deixarien gaire més sortida que no fos la convocatòria anticipada d'eleccions al Parlament. En poc més de dos anys, doncs, l'experiència del primer govern catalanista i d'esquerres hauria naufragat.

4. Sent molt difícil de trobar motius per assegurar la continuïtat del govern català, encara en fóra més de justificar el suport al govern espanyol que hauria frustrat les expectatives positives nascudes amb el nou Estatut. Costa d'imaginar que ERC continués sent soci del partit causant d'aquesta envestida contra Catalunya. I pensar que ICV no actués de forma similar. I també de veure que CiU pretengués substituir uns i altres, falcant un govern tan clarament contrari als nostres interessos. Així les coses, sense els suports imprescindibles per garantir una majoria a les Corts per anar aprovant les lleis, el govern de Rodríguez Zapatero no podria sostenir-se i tindria els dies comptats, en no disposar d'aliats estables com fins ara. El recurs a les urnes es faria també inevitable allà.

5. Ens hauríem de remuntar als anys 30 per trobar un context polític on el País Basc mirés cap a Catalunya i estigués pendent de l'evolució dels seus avanços institucionals. Un govern que rebutgés una proposta avalada pel 90% de parlamentaris catalans no trobaria tampoc en el PNB el soci necessari per mantenir-se. No és realista pensar que una força que, en el Parlament basc, ha superat escassament la meitat més un dels diputats a l'hora d'avalar el pla Ibarretxe, concedís cap mena de credibilitat al govern socialista i a la seva declaració de bones intencions. Incapaços de resoldre la qüestió catalana, en una societat sense violència, no hi hauria motius per suposar que actuarien altrament en un paisatge del qual l'amenaça del terrorisme no ha desaparegut encara. El PSOE, doncs, es quedaria sol i amb un PP fort en contra.

Si no s'aprova l'Estatut, serà un gran fracàs que només beneficiarà el PP i el seu estil destructiu de fer política. Hi sortiria perdent la democràcia, Espanya, Catalunya, el País Basc, el govern de la Generalitat, el govern espanyol, Maragall i Zapatero. Massa pèrdues i massa gent perquè algú en vulgui assumir la responsabilitat. Dit d'altra manera, em penso que els convé votar sí.

carta publicada a la premsa

Aquesta carta va ser publicada al Punt, El Periódico de Catalunya i La Veu de l'Ebre

Sóc un espectador de tv3, "la teva", fa més de dos anys, ja em vaig queixar de la desinformació, sobre les manifestacions "antitransvasament" i per una nova cultura de l'aigua, de la qual, molts ebrencs, i també la resta del país, i d'altres zones de l'estat, fèiem a Barcelona. L'entrada del tripartit va fer que el pla hidrològic del PP, tremolés, fins caure mesos més tard. Tot i així a les zones on havia de rebre aquesta aigua, les movilitzacions i manipulacions, s'han incrementat. Per altra banda, sabia que TV3, tenia problemes econòmics, però no tants com per acceptar un anunci "institucional" del govern murcià, amb el lema "agua para todos", un lema, que a molts catalans, ens fereix el més profunds de sentiments, i alhora ens indigna, perquè creiem, que no s'hauria de permetre aquest tipus de publicitat. Anúnciar el lema de "agua para todos", seria igual que tv3 emetés publicitat contra l'estatut o contra els productes catalans, perquè ara i sempre, els ebrencs som i serem catalans, és més, som el centre dels Països Catalans.