Sí a l'estatut, (carod-rovira)

Si ens guiem per l'ambient enrarit creat a Espanya contra Catalunya i qüestionant alguns elements del sistema democràtic, tot faria pensar que l'Estatut anirà de mal borràs. Fóra un miracle que, enmig d'una ofensiva diària, la iniciativa del Parlament prosperés, davant el clima hostil contra les nostres reivindicacions. I, això no obstant, només sé veure motius pels quals l'Estatut ha de tornar de Madrid aprovat i respectant-ne els aspectes fonamentals.

1. Si l'Estatut no fos aprovat per les Corts, o bé ho fos però tan desfigurat que no se'n reconegués la identitat originària, la sensació de fracàs, de decepció i de malestar que es produiria aquí ens abocaria a una etapa de pessimisme sense esperança. Són massa els anys que fa que esperem, massa el temps que hem dedicat a la seva elaboració, massa els esforços per arribar a un gran acord nacional que, si no reeixís, el desengany, la incomprensió i la irritació esdevindrien actituds del tot majoritàries a la societat catalana. Ningú no entendria que, respectat el marc constitucional i amb l'aval d'un consens parlamentari amplíssim, després d'un procediment meticulós, respectant les normes, el Congrés respongués a la nostra demanda pacífica amb la rotunditat d'un cop de porta.

Rebaixar l'Estatut, reduir aquest article o el de més enllà, retallar una competència o bé una altra, va contra els interessos de Catalunya, perquè rebaixa el nostre benestar, redueix la possibilitat d'igualtat d'oportunitats i retalla la nostra qualitat de vida. I això tindria conseqüències molt negatives sobre el present i el futur del país, perquè no disposaríem dels instruments imprescindibles que ens fan falta per resoldre els nostres problemes i atendre adequadament les nostres necessitats. Menys Estatut vol dir menys carreteres, menys escoles, menys hospitals, menys habitatge protegit, menys equilibri territorial, menys cultura, menys atenció a la gent gran, menys ajuda a la gent jove, menys suport a les famílies, menys facilitats per a les empreses, menys, menys, menys...

2. Si el Congrés diu no a l'Estatut, molta gent entendrà que Espanya diu no a Catalunya i a la millora general de les condicions de vida dels seus habitants. Si fetes les coses ben fetes, per la nostra part, s'imposés el rebuig, seria interpretat com que amb Espanya no hi ha res a fer, que no hi ha manera humana possible que accepti les nostres peticions, per més sensatament que siguin defensades. La distància espiritual entre el nostre país i Espanya s'aniria convertint en un abisme i creixeria la convicció que no hi ha més sortida que la independència, àdhuc entre gent que mai abans no hauria contemplat aquesta opció. Si ni amb el millor escenari possible no pogués ser, ras i curt, seria perquè és impossible.

3. Si l'Estatut fracassa a Madrid serà perquè l'acord entre els partits catalans i el PSOE no s'ha produït, perquè el nivell d'acceptació de la proposta catalana per part del govern socialista haurà estat del tot inacceptable per la nostra part. Si així fos, no seria fàcil que el govern català fes com si res no hagués passat, com si l'entesa orgànica entre els socialistes catalans i els espanyols no fos motiu prou sòlid per qüestionar obertament la continuïtat de l'executiu català al costat d'uns socis, els corresponents dels quals a Espanya haurien boicotejat l'Estatut. L'ambient d'indignació al país i la situació d'inestabilitat que aquí es viuria no deixarien gaire més sortida que no fos la convocatòria anticipada d'eleccions al Parlament. En poc més de dos anys, doncs, l'experiència del primer govern catalanista i d'esquerres hauria naufragat.

4. Sent molt difícil de trobar motius per assegurar la continuïtat del govern català, encara en fóra més de justificar el suport al govern espanyol que hauria frustrat les expectatives positives nascudes amb el nou Estatut. Costa d'imaginar que ERC continués sent soci del partit causant d'aquesta envestida contra Catalunya. I pensar que ICV no actués de forma similar. I també de veure que CiU pretengués substituir uns i altres, falcant un govern tan clarament contrari als nostres interessos. Així les coses, sense els suports imprescindibles per garantir una majoria a les Corts per anar aprovant les lleis, el govern de Rodríguez Zapatero no podria sostenir-se i tindria els dies comptats, en no disposar d'aliats estables com fins ara. El recurs a les urnes es faria també inevitable allà.

5. Ens hauríem de remuntar als anys 30 per trobar un context polític on el País Basc mirés cap a Catalunya i estigués pendent de l'evolució dels seus avanços institucionals. Un govern que rebutgés una proposta avalada pel 90% de parlamentaris catalans no trobaria tampoc en el PNB el soci necessari per mantenir-se. No és realista pensar que una força que, en el Parlament basc, ha superat escassament la meitat més un dels diputats a l'hora d'avalar el pla Ibarretxe, concedís cap mena de credibilitat al govern socialista i a la seva declaració de bones intencions. Incapaços de resoldre la qüestió catalana, en una societat sense violència, no hi hauria motius per suposar que actuarien altrament en un paisatge del qual l'amenaça del terrorisme no ha desaparegut encara. El PSOE, doncs, es quedaria sol i amb un PP fort en contra.

Si no s'aprova l'Estatut, serà un gran fracàs que només beneficiarà el PP i el seu estil destructiu de fer política. Hi sortiria perdent la democràcia, Espanya, Catalunya, el País Basc, el govern de la Generalitat, el govern espanyol, Maragall i Zapatero. Massa pèrdues i massa gent perquè algú en vulgui assumir la responsabilitat. Dit d'altra manera, em penso que els convé votar sí.