Què dir del mític i carismàtic líder, cap de l'estat cubà, dictador ferotge per a uns, salvador del país caribeny per a altres, i mestre intelectual. Com per a tot, ni tot és blanc ni tot és negre, si bé és cert que no deixa opció, a l'existència d'una oposició, normal en una dictadura, el país cubà garanateix principis bàsics del socialisme com l'educació i la sanitat a diferència del seus veïns caribenys Haití i Rep Dominicana.
Personalment crec, que un dels seus errors ha estat no jubilar-se, ara deixarà el càrreg igual que Franco, morirà al llit, i mentre l'assamblea del partit comunista cubà, farà un referèndum o el·leccions internes per escollir el següent líder, a l'estat espanyol ens va tocar acceptar una monarquia, i més tard una constitució. Jo de Fidel Castro i els seus assessors, hagués creat un líder jove, que fos vist internacionalment, una espècie de Evo Morales o Lula da Silva. Espero que Cuba no sigue assetjada pels USA i siguent una espècie de Puerto Rico o com he comentat abans com els seus veïns caribenys Haití i Rep Dominicana
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada