selecció no-nacional, selecció espanyola?

Mentre estic acabant el post sobre animals i partits polítics, (espero penjar el de CiU passat Sant Joan), m'agradaria parlar sobre els fets de Terrassa (Vallès Occidental) que van ocórrer diumenge.
la notícia sortia a l'Avui

No sóc partidari de la violència, però notícies així em fan gràcia, per què?

Perquè al meu parer demostra com són els espanyols, espanyolistes, no-nacionalistes i residents a Catalunya anti-independentistes, quan es tracta defensar la "no-nació" espanyola, perquè segons els sociates és un conjunt d'harmonia on governa ZP, que és tant intel·ligent, guapo i important ... i segons els "peperos" és un un país perfecte on per desgracia govena ZP, que està portant-lo a l'autodestrucció. Però tornenm al tema, els espanyols s'autodeclaren no-nacionalistes, però fer ostentació de la bandera nacional espanyola, de la selecció nacional espanyola, .... què és? Per a ells lo modern, lo vertàder és Espanya, i Catalunya segueix sent aquell tros de terra que els pertany per decret diví.

Actualment la nació espanyola, estar-ne a favor ni que sigue auto-anomenante federalista, és negar Catalunya, és negar-li el dret als catalans i catalnes poder ser prepresentats per la bandera del quatre barres, la bandera més antiga d'europa. Per tant tota aquella gent que quan se saluda diu bon dia, que crida Visca el Barça i Visca Catalunya, hauria de pensar perquè dona suport a una selecció que naix des de la negació de la teua existència, nega el dret a que Catalunya existeix i té el dret de tenir selecció pròpia.


___________________________________________________________________

l'apunt
També voldria posar este vídeo que he trobat en una web espanyolista i que he "piratejat", on surt la tortosina coneguda com a Karmele, que mostra clarament la seua ideologia política, en un acte de normalitzar el fet independentista català.



Perquè l'independentisme és majoritari en la gent que té estudis superiors o que consumeix alta cultura, i no ho és en la cultura "basura" o baixa cultura, i per tant