Ja vaig parlar sobre el tema farà unes setmanes (enllaç), doncs ahir va sortir una estadística dient que el suïcidi era la causa de mort més alta a l'estat espanyol (La Vanguardia). Doncs torno a posar a debat si les persones que estan cansades de viure, de suportar la pressió que t'aplica la societat, és necessari el suïcidi com a forma d'escapament.
De fet una societat com la japonesa acceptava aquesta solució d'una forma més natural que els que estem educats amb la filosofia greco-llatina i judeo-crisitiana, la qual rebutja sistematicament aquesta forma d'acabar amb la vida pròpia.
L'hara-kiri o seppuku va ser prohibit, però s'ha continuat fent al Japó (enllaç wikipedia).
Veient que el suïcidi és una sortida majoritaria i que molts accident són suïcidis camuflats, s'hauria de fer el possible per a que la gent pogués decidir lliurement quant acaba amb la seva vida, d'una forma que no resulti tant traumàtica per a la familia com veure els seus familiars penjat o amb un tret al cap.
La societat hauria de ser menys hipòcrita i entendre que hi ha gent que no hi vol pertànyer o que li és impossible entrar-hi, i per tant acceptar i facilitar el suïcidi a qualsevol persona que ho vulgui, per a què el traspàs a la mort sigui menys dolorós i amb diginitat, i sobretot afectant el mínim als tercers.
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada