Em salto el que havia promés, però l'ocasió s'ho val. Ahir la selecció dels "no-nacionalistes", va perdre contra la selecció d'Obama. Suposo que els progres espanyols ja no els cau tant bé el país de la llibertat, que té un líder que s'emmiralla amb ZP, ni aquells constitucionalistes que tenien els USA, com el país de l'amic d'Aznar.
El vaig anar seguint per internet, però l'alegria en veure el 1r gol, i després el 2n ... ufff... és una sensació indescriptible, és com quan el madrid perd però multiplicat 10.
Em dona igual que hi juguen jugadors del Barça o que una selecció catalana faria encara més el ridícul, simplement la selecció que va jugar ahir no és la meua, és més, per culpa d'esta i de les seves lleis, la meua no competir. El dia que Catalunya pugue jugar lliurement, em donarà igual el resultat de l'espanyola, però mentrestant, per cada plor o disgust dels espanyols, serà una alegria per a tot independentista com jo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
2 comentaris:
En Flandes se ha puesto el sol, diuen per Espanya.
Si t'alegres tant quan perd la selecció espanyola, es porquè es la teva.
Et serveix per a odiar-la, però es la teva, perquè no tens una altra.
En cas contrari et deixaria indiferent.
Publica un comentari a l'entrada