als borbons, hem de els hi hem de tallar els collons
30 d’abril 2007
Vinga, va a criar a com a conilles, total ja tenen la vida arreglada. Una vegada més els borbons mos han parit una altra persona que ens viurà del "cuento". Curiosament torna a ser una xiqueta, i ja ne van dos, molta gent parla que s'hauria de canviar la constitució per si mai tenen un xiquet, este passes per davant de les seves germanes. jo sóc del parer que preferiria que tinguen los fills que vulguen, però que dixen als Països Catalans constituir-com com a una república independent.
Anit de concert de Feliu Ventura
29 d’abril 2007
Anit vaig vore a este cantautor tant genial
valoreu vatros mateixos
valoreu vatros mateixos
El blau
28 d’abril 2007
Lo blau, com dic és un dels colors més bonics, el blau del mar, el blau del cel, però este color s'utilitza a moltes campanyes polítiques, com ara la de la lluita antitransvasista. Passejant pel poble, m'he fixat que el PP ja ha penjat banderoles, amb el seu color blau-pp característic. Este blau, recorda al color d'algunes camises, les camises blaves falangistes, i és que el PP, d'alguna forma s'havia de notar este regust nostàlgic que tenen. Com a post-franquistes que son, la no comdemna del franquisme o la persecució malaltissa cap al nacionalisme tant català com basc. Curiosa la gent del PP, mentre aproven i reivindiquen un estatut andalús "insipirat" amb el català, per articles idèntics clamen al cel, si estan a l'estatut català. Pobre estatut .... amb el següent "cepillado" on els moderats espanyols (psoe), fan el despistat i retarden el desplegament.
El blau també és el color, reivindicat pels blavers, curiosmanet també neo-falangistes, feixistes, i sobretot anti-catalanistes, que curiosament també son bastant amics de la gent del PP.
Veieu no és curiós que la dreta utilitze el blau tant avui com fa 70 anys.
El blau també és el color, reivindicat pels blavers, curiosmanet també neo-falangistes, feixistes, i sobretot anti-catalanistes, que curiosament també son bastant amics de la gent del PP.
Veieu no és curiós que la dreta utilitze el blau tant avui com fa 70 anys.
més mostres que espanya no és un democràcia
27 d’abril 2007
extret d'este fil del racó català, per l'usuari pitu
El 1998 el Tribunal Suprem del Canadà va veure' s obligat a pronunciar-se sobre la sobirania del Quebec, arran d' un dictamen que se li va demanar relacionat amb el referèndum d' autodeterminació que es va celebar l' any 1995.
El Tribunal Suprem del Canadà va emetre un dictamen que es pot resumir en quatre proposicions:
1- La Constitució canadenca i el dret internacional no donen al Quebec el dret de decidir unilateralment d' abandonar la Federació Canadenca.
2- Una elecció clara de la col.lectivitat quebequesa a favor de la sobirania obligaria al Canadà i el Quebec a negociar-la.
3- La sanció de l' obligació de negociar pertany al terreny polític i no pas al judicial.
4- En cas d' atzucac, el Quebec podria procedir de manera unilateral, i aleshores la comunitat internacional faria d' àrbitre de la situació.
Com ja veieu el Canadà, a diferència d' Espanya, és un Estat democràtic consolidat. A l' Estat espanyol és totalment impensable que el Tribunal Constitucional (o el Tribunal Suprem) dictessin una resolució similar en relació a Catalunya o al País Basc.
efectivament espanya no és ni serà una democràcia.
El 1998 el Tribunal Suprem del Canadà va veure' s obligat a pronunciar-se sobre la sobirania del Quebec, arran d' un dictamen que se li va demanar relacionat amb el referèndum d' autodeterminació que es va celebar l' any 1995.
El Tribunal Suprem del Canadà va emetre un dictamen que es pot resumir en quatre proposicions:
1- La Constitució canadenca i el dret internacional no donen al Quebec el dret de decidir unilateralment d' abandonar la Federació Canadenca.
2- Una elecció clara de la col.lectivitat quebequesa a favor de la sobirania obligaria al Canadà i el Quebec a negociar-la.
3- La sanció de l' obligació de negociar pertany al terreny polític i no pas al judicial.
4- En cas d' atzucac, el Quebec podria procedir de manera unilateral, i aleshores la comunitat internacional faria d' àrbitre de la situació.
Com ja veieu el Canadà, a diferència d' Espanya, és un Estat democràtic consolidat. A l' Estat espanyol és totalment impensable que el Tribunal Constitucional (o el Tribunal Suprem) dictessin una resolució similar en relació a Catalunya o al País Basc.
efectivament espanya no és ni serà una democràcia.
post nº100, 300 anys d'ocupació del país valencià
25 d’abril 2007
Este post nº100 el dedico a a tots els valencians i valencianes que lluiten cada dia per un País Valencià lliure i l'independència dels Països catalans.
video fet pesl companys de JERPV
video fet pesl companys de JERPV
avui sant jordi
23 d’abril 2007
quan he arribat de treballar, sobre les 2, m'he decidit anar a passejar per la rambla de tarragona, ja que no he trobat cap llibre interessant he entrat a una de les llibreries de la rambla i rememenant remenant m'he decit per comprar-me el clàssic de Geroge Orwell, 1984, en versió original, és a dir en anglès. ja el comentaré quan l'acabe de llegir
Èxit del míting d'Esquerra-Detebre
22 d’abril 2007
Este matí hem fet la presentació de la llita electoral d'Esquerra a Deltebre, amb Gervasi Aspa com a candidat per tercera vegada, primer al 99, amb ERC, on només vam treure poc més de 100 vots i al 2003, amb Entesa (erc + icv) on vam treure sobre 1100 vots i 3 regidors. La veritat sorpren el canvi de la gent, com de ser un poble on ERC, era "proscrita", a ara on rep el suport de molts deltebrencs i deltebrenques, com demostren les eleccions al Parlament de Catalunya on Esquerra ha estat la primera força. Qui ho hauria de dir quan fa 8 anys on poc més de 20 persones vam assistir a la presentació per primer cop a Gervasi.
Els temps canvien, com diria Bob Dylan. i realment estic orgullós de vore com avui havia molta gent a la plaça de Mossen Gabriel com en Joan Tardà
presentava al que (espero) sigue l'alcade de Deltebre.
"ASPAVILA'T." TOTS I TOTES AMB GERVASI
Els temps canvien, com diria Bob Dylan. i realment estic orgullós de vore com avui havia molta gent a la plaça de Mossen Gabriel com en Joan Tardà
presentava al que (espero) sigue l'alcade de Deltebre.
"ASPAVILA'T." TOTS I TOTES AMB GERVASI
Aquest gol mereix un fil
18 d’abril 2007
han penjat aquest video, i del bo que és mereix un fil al meu bloc.
El dimoni angelical
El dimoni angelical és el meu 3r bloc, el 2n musical, com Arròs Rock, se'm quedava curt i tenia ganes d'expressar les meues inquietuts musicals, he decidit obrir una altre bloc musical. Cada día (espero) posaré un video clip del youtube. d'alguna cançó que m'agrade o que aquell dia me vingue de gust posar-la.
va entreu a El dimoni angelical
va entreu a El dimoni angelical
Ha nascut un nou diari
16 d’abril 2007
HA NASCUT UN NOU DIARI: DIRECTE.CAT
www.directe.cat
directe!cat és aire fresc al panorama digital català. Nova gent, involucrada des de fa més de 10 anys en diversos mitjans i projectes digitals, que han decidit unir esforços en aquest nou projecte que no vol deixar impassible ningú. Fa anys que el món mediàtic català es troba estancat i sense possibilitats de créixer. Amb la sociabilització els darrers anys d'Internet, s'ha obert un nou canal des d'on poder articular un projecte comunicatiu que dóna cabuda a uns mitjans digitals que poden i han de tractar la informació en clau catalana i catalanista.
És per tot això que directe!cat no vol ser un diari digital més, sinó que es proposa l'objectiu de no deixar d'innovar amb la voluntant de ser capdavanters en aquest àmbit, essent conscients que Catalunya necessita la innovació tecnològica per tirar endavant com a País. Per fer-ho comptarem amb la col.laboració i la participació activa amb rellevants membres de la societat catalana des de diferents àrees tals com la docència, el periodisme, la política, la literatura, el consum, l'economia o els esports entre d'altres.
I per tal de coordinar tota aquesta estructura, hem decidit dividir la informació de la opinió. La objectivitat de la subjectivitat. El directe de l'indirecte... i d'aquesta manera, directe!cat mostrarà la vessant informativa mentres que indirecte!cat recollirà les millors opinions a través de la primera xarxa de blocs de qualitat en català. Sempre tot lligat, veurem la opinió a directe!cat i també tindrem els titulars informatius als blocs d'indirecte!cat.
directe!cat està format per un equip de gent al servei d'altre gent... Només esperem i desitgem que us sembli un projecte interessant!
www.directe.cat
directe!cat és aire fresc al panorama digital català. Nova gent, involucrada des de fa més de 10 anys en diversos mitjans i projectes digitals, que han decidit unir esforços en aquest nou projecte que no vol deixar impassible ningú. Fa anys que el món mediàtic català es troba estancat i sense possibilitats de créixer. Amb la sociabilització els darrers anys d'Internet, s'ha obert un nou canal des d'on poder articular un projecte comunicatiu que dóna cabuda a uns mitjans digitals que poden i han de tractar la informació en clau catalana i catalanista.
És per tot això que directe!cat no vol ser un diari digital més, sinó que es proposa l'objectiu de no deixar d'innovar amb la voluntant de ser capdavanters en aquest àmbit, essent conscients que Catalunya necessita la innovació tecnològica per tirar endavant com a País. Per fer-ho comptarem amb la col.laboració i la participació activa amb rellevants membres de la societat catalana des de diferents àrees tals com la docència, el periodisme, la política, la literatura, el consum, l'economia o els esports entre d'altres.
I per tal de coordinar tota aquesta estructura, hem decidit dividir la informació de la opinió. La objectivitat de la subjectivitat. El directe de l'indirecte... i d'aquesta manera, directe!cat mostrarà la vessant informativa mentres que indirecte!cat recollirà les millors opinions a través de la primera xarxa de blocs de qualitat en català. Sempre tot lligat, veurem la opinió a directe!cat i també tindrem els titulars informatius als blocs d'indirecte!cat.
directe!cat està format per un equip de gent al servei d'altre gent... Només esperem i desitgem que us sembli un projecte interessant!
en record del 14 d'abril del 1931
13 d’abril 2007
CATALANS:
Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de
donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant
de la Federació ibèrica.
D’acord amb el President de la República federal espanyola senyor
Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el
pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions
de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i
el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.
En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances,
ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin
amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que
calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.
Preguem que cada català, així com tot altre ciutadà resident a
Catalunya, es faci càrrec de l’enorme responsabilitat que en aquests
moments pesa sobre tots nosaltres.
Tot aquell, doncs, que pertorbi l’ordre de la naixent República
Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la
Pàtria.
Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem
donat i de la justícia que, amb l’ajut de tots, anem a establir. Ens “apoiem”
sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint
i tot si calgués, no podem perdre.
En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots els pobles d’Espanya i del món, demanant-
los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim
aportar-los tot el nostre esforç i tota l’emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.
Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles,
Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.
Barcelona, 14 d’abril de 1931, El President Francesc Macià
Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de
donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant
de la Federació ibèrica.
D’acord amb el President de la República federal espanyola senyor
Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el
pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions
de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i
el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.
En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances,
ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin
amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que
calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.
Preguem que cada català, així com tot altre ciutadà resident a
Catalunya, es faci càrrec de l’enorme responsabilitat que en aquests
moments pesa sobre tots nosaltres.
Tot aquell, doncs, que pertorbi l’ordre de la naixent República
Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la
Pàtria.
Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem
donat i de la justícia que, amb l’ajut de tots, anem a establir. Ens “apoiem”
sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint
i tot si calgués, no podem perdre.
En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots els pobles d’Espanya i del món, demanant-
los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim
aportar-los tot el nostre esforç i tota l’emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.
Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles,
Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.
Barcelona, 14 d’abril de 1931, El President Francesc Macià
propietats de la pena (vicent andrés estellés)
11 d’abril 2007
Un dels poetes millors dels Països Catalans, vincent andrés estellés i una poesia molt bona, avui que commemora la mort de Guillem Agulló. els dos morts fa 14 anys.
PROPIETATS DE LA PENA
Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
PROPIETATS DE LA PENA
Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
Religiositat i desenvolupament social/cultural
07 d’abril 2007
M'agradria que es fes un estudi socilògic sobre això, sobre les societats on la religiositat és tant present, i el seu desenvolupament social i cultural. Quan veig a les televisions de les espanyes, la gent amb caputxes, que me recorden als nazis del Ku Klux Klan.
Fixem-mos sinó amb les mostres al sud de la peninsula, on sembla que el temps s'hague parat fa dos o tres segles, i el desenvolupament cultural i social que tenen, i sinó fixem-mos també dintre del catolicisme a sudamerica, on mesclen tradicions catòliques amb les indigenes. Una de les altres societats on la religiositat està molt present és la musulmana, on també podem vore que el seu desenvolupament social i cultural està molt baix.
Tot i que considero que l'expressió de la religiositat, sigue una mostra de poc desenvolupament social i cultural, no nego que tenir un coneixement sobre el sentit de la religió, i com va ser esta, la que va forçar l'aparició de la nació catalana.
La religió, hauria de passar a formar part del temari d'història de l'ensenyament, i per què no, al de filosofia. Les societats en molta religiositat no tenen el mateix desenvolupament que les societat laiques i sinó fixem-mos amb els països nòrdics, on la religió és personal i tenen un desenvolupament social i cultural molt gran.
Fixem-mos sinó amb les mostres al sud de la peninsula, on sembla que el temps s'hague parat fa dos o tres segles, i el desenvolupament cultural i social que tenen, i sinó fixem-mos també dintre del catolicisme a sudamerica, on mesclen tradicions catòliques amb les indigenes. Una de les altres societats on la religiositat està molt present és la musulmana, on també podem vore que el seu desenvolupament social i cultural està molt baix.
Tot i que considero que l'expressió de la religiositat, sigue una mostra de poc desenvolupament social i cultural, no nego que tenir un coneixement sobre el sentit de la religió, i com va ser esta, la que va forçar l'aparició de la nació catalana.
La religió, hauria de passar a formar part del temari d'història de l'ensenyament, i per què no, al de filosofia. Les societats en molta religiositat no tenen el mateix desenvolupament que les societat laiques i sinó fixem-mos amb els països nòrdics, on la religió és personal i tenen un desenvolupament social i cultural molt gran.
Volem TV3 al País Valencià
06 d’abril 2007
comunicat de JERPV
avant l'imminent tancament de les emissions de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (TV3) al País Valencià les JERPV manifestem públicament el següent.
1-Considerem que és un atac a la llibertat d'expressió i un acte de censura per part del Consell Valencià.
2-Considerem que el tancament de les emissions de TV3 al País Valencià són un trencament intencionat de l'espai comunicatiu català.
3-Considerem que les emissions de tv3 al País Valencià garanteixen una major pluralitat informativa donada la manipulació i el seguidisme del govern valencià que practica la ràdio televisió pública del País Valencià.
4-Considerem que les emissions de TV3 són una eina de normalització lingüística del valencià més, i que han contruibuit a un major coneixement de la llengua.
5-Considerem l'actitud del Consell Valencià de "xantatge" en intentar condicionar els continguts de TV3, i instem a totes les institucions implicades a arribar a un acord que garantesca la recepció de les emissions.
Per tot això, les Joventuts d'Esquerra Republicana del País Valencià encoratgem a tota la ciutadania i al jovent valencià en especial, en participar en totes aquelles iniciatives i propostes per tal d'exigir el manteniment de les emissions.
declaracions ACPV
vivim en un estat laic?
03 d’abril 2007
Sóc agnòstic, i com a tal, no professo cap religió, però el sistema en que està montada la societat t'obliga a fer festes quan ho diuen des del vaticà.
Ja sigue per tradició, o simplement per negoci, les festes i descansos dels estudiants o treballadors es basen en la tradició catòlica, que vivim tan a Catalunya, com l'estat espanyol. Realment cal una setmana santa? potser per a que tant els estudiant o treballadors tinguem uns dies descans val, però estos podrien ser posats de manera equitativa durant l'any, i no obligar-nos a la gent que no tenim una religió determinada a fer festa amb els catòlics de torn. Dintre del calandaria laboral, aquestes festes tradicionals haurien de substituir-se per dies a lliure disposició dels treballadors, perquè molts igual ens vindria més de gust agafar-mos els dies que perdem entre la mona i divendres sant, i fer festa un dia de febrer o d'abril. No penseu això companys?
No més festes catòliques imposades!
Ja sigue per tradició, o simplement per negoci, les festes i descansos dels estudiants o treballadors es basen en la tradició catòlica, que vivim tan a Catalunya, com l'estat espanyol. Realment cal una setmana santa? potser per a que tant els estudiant o treballadors tinguem uns dies descans val, però estos podrien ser posats de manera equitativa durant l'any, i no obligar-nos a la gent que no tenim una religió determinada a fer festa amb els catòlics de torn. Dintre del calandaria laboral, aquestes festes tradicionals haurien de substituir-se per dies a lliure disposició dels treballadors, perquè molts igual ens vindria més de gust agafar-mos els dies que perdem entre la mona i divendres sant, i fer festa un dia de febrer o d'abril. No penseu això companys?
No més festes catòliques imposades!
Etiquetes de comentaris:
estat,
festes,
treballador
Subscriure's a:
Missatges (Atom)