La fi d'estar al blogger! Nova entrada i última entrada

El nou bloc tindrà l'adreça www.roquet.cat, ara ja no estaré més amb el blogger, amb el qual he estat uns quants anys, però tenia ganes de canviar a un model més flexible que no pas blogger. entreu i deixeu algun comentari. encara l'aniré perfilant. gràcies

El suïcidi hauria de ser un dret? (II)

Ja vaig parlar sobre el tema farà unes setmanes (enllaç), doncs ahir va sortir una estadística dient que el suïcidi era la causa de mort més alta a l'estat espanyol (La Vanguardia). Doncs torno a posar a debat si les persones que estan cansades de viure, de suportar la pressió que t'aplica la societat, és necessari el suïcidi com a forma d'escapament.

De fet una societat com la japonesa acceptava aquesta solució d'una forma més natural que els que estem educats amb la filosofia greco-llatina i judeo-crisitiana, la qual rebutja sistematicament aquesta forma d'acabar amb la vida pròpia.

L'hara-kiri o seppuku va ser prohibit, però s'ha continuat fent al Japó (enllaç wikipedia).

Veient que el suïcidi és una sortida majoritaria i que molts accident són suïcidis camuflats, s'hauria de fer el possible per a que la gent pogués decidir lliurement quant acaba amb la seva vida, d'una forma que no resulti tant traumàtica per a la familia com veure els seus familiars penjat o amb un tret al cap.

La societat hauria de ser menys hipòcrita i entendre que hi ha gent que no hi vol pertànyer o que li és impossible entrar-hi, i per tant acceptar i facilitar el suïcidi a qualsevol persona que ho vulgui, per a què el traspàs a la mort sigui menys dolorós i amb diginitat, i sobretot afectant el mínim als tercers.

Homenatge a Salvador Espriu (campanya catalana al món dels blocs)

S'ha obert una campanya per homenatjar els 25 anys de la mort de Salvador Espriu (facebook, bloc), i com no m'he decidit sumar-m'hi amb la poesia que més m'agrada d'ell, i que he referenciat molts cops "Assaig de càntic en el Temple" com no recitada per l'Ovidi Montllor.

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
I em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

Natros necessita ajuda!

Sempre m'he considerat molt arrelat a este territori, i alhora profundament català, al seu temps pels fòrums firma com cor català orgull ebrenc, fins que un dia per abreviar, vaig pensar en homenatjar al patró de La Cava, un dels pobles que forma el poble gran que se diu Deltebre, sant Roc, i per donar-li un toc de proximitat i ser més "simpàtic" vaig posar-me roquet.

Acabo de començar a crear el projecte Natros, on m'agradaria anar recollint tot un seguit d'actes, reflexions sobre el món de la cultura i la política ebrenca. Per ara estic encara modificant una mica la plantilla, però podeu fer-vos una idea del que m'agradaria coordinar.

Puc fracassar, es clar, però almenys hauré intentat crear un projecte amb el que crec i del qual si arribés a bon lloc em sentiria molt orgullós. Podeu entrar a la web o enviar un mail a natrosweb@gmail.com per si voleu col·laborar.

El suïcidi hauria de ser un dret?

En un fòrum dels que freqüento, no s'ha parlat directament del suïcidi, però si que s'ha entrat de forma indirecta amb la participació d'un usuari, la seva intervenció la copiaré aquí.

Un dissabte a la tarda , tornava del centre de Barcelona . Vaig anar a agafar el metro a Urquinaona per anar cap a casa . Mentre esperava a que arribes , i per distreure'm , vaig fixar-me amb la gent ( típic de mi ), de com anaven vestits, quin idioma parlaven , l'expressió de les seves cares ... . Tot semblava dins de la mateixa normalitat .

Peró en vaig adonar que un home actuava diferent als demés . Se'l veia mes nerviós del normal . Crec que ningú s'hi va adonar . Tots els demés continuàvem amb lo seu , com si no estigues passant res . I quan vaig escoltar l'arribava del metro , torno a mirar aquest home .... i veig que comença a aproximar-se d'una manera molt perillosa entre la andana i les vies , on observava constantment l'arribada de la maquina . Al veure que el morro del metro entrava a l'estació , s'hi va llençar a les vies .............

El text s'acompanyava d'una foto del fet, on es veu la persona dins la via. Ja hi ha un debat sobre l'eutanàsia o mort digna, on les persones amb malalties greus i terminals demanen poder acabar amb la seva vida d'una forma digna. A nivell de l'estat espanyol he trobat Asociación Federal para Morir Dignamente.

Al meu entendre vivim en una societat que no accepta el suïcidi, quan hauria de ser una cosa que la gent lliurement pogués excercir en llibertat i dignitat.

Tota persona que està cansada d'estar en aquest món, hauria de tenir el dret, de prendre's unes pastilletes anar a dormir i no despertar-se més.

Ja que el suïcidi provoca molts inconvenients, des de familiars que han d'esperar per a que vingue el jutge i la policia a verificar el suicidi d'un cadàver, a com és el cas dels suïcides al tren o metro, persones que veuen com esta vol desfer-se de la vida.

Si la gent canvia de sexe perquè la seva psicologia és així, acceptem l'abortament com un error tècnic de la mare, també s'hauria d'acceptar el suïcidi com una forma d'acabar amb el sofriment psicològic de les persones.

En aquest fil no vull atacar a cap col·letiu, és més com a persona profundament democràtica crec que les persones tenen dret a exercir la seva llibertat, i per tant ha d'incloure el suïcidi-

no acceptaré comentaris ofensius