Tot i que considero que tenen raó, el discurs de'n Montilla feia adormir les pedres, i el Partit Popular és un partit totalment oposat als meus ideals. Aquestes persones tot i estar en el sou lloc de treball, tenen dret a l'intimitat, dret que considero bàsic en una democràcia, per molt dret a saber que tenim el poble el que pensen Joan Saura o Daniel Sirera forma part de la seva intimitat, i si aquesta intimitat no va en principi de principis democràtics com ara si Saura maltractés la dona, o en Sirera fos seguidor de Hitler, llavors si que consideraria que le seves opinions o intimitat són d'interès general, i que el poble ha de saber com actuen els representants del Parlament, ara la premsa s'ha excedit un pèl.
on estan els límits de la lliberat de premsa?
02 d’octubre 2009
Aquesta setmana han aparegut unes notíces que fan pensar fins on arriba el dret a l'informació que tenims els ciutadans o on comença l'intimitat dels polítics. Les notícies s'han fet famoses pel seu contingut el tostón de'n Saura i la merda de partit de'n Sirera.
Tot i que considero que tenen raó, el discurs de'n Montilla feia adormir les pedres, i el Partit Popular és un partit totalment oposat als meus ideals. Aquestes persones tot i estar en el sou lloc de treball, tenen dret a l'intimitat, dret que considero bàsic en una democràcia, per molt dret a saber que tenim el poble el que pensen Joan Saura o Daniel Sirera forma part de la seva intimitat, i si aquesta intimitat no va en principi de principis democràtics com ara si Saura maltractés la dona, o en Sirera fos seguidor de Hitler, llavors si que consideraria que le seves opinions o intimitat són d'interès general, i que el poble ha de saber com actuen els representants del Parlament, ara la premsa s'ha excedit un pèl.
Tot i que considero que tenen raó, el discurs de'n Montilla feia adormir les pedres, i el Partit Popular és un partit totalment oposat als meus ideals. Aquestes persones tot i estar en el sou lloc de treball, tenen dret a l'intimitat, dret que considero bàsic en una democràcia, per molt dret a saber que tenim el poble el que pensen Joan Saura o Daniel Sirera forma part de la seva intimitat, i si aquesta intimitat no va en principi de principis democràtics com ara si Saura maltractés la dona, o en Sirera fos seguidor de Hitler, llavors si que consideraria que le seves opinions o intimitat són d'interès general, i que el poble ha de saber com actuen els representants del Parlament, ara la premsa s'ha excedit un pèl.
Apendre idiomes amb les sèries
01 d’octubre 2009
Des de fa uns anys, hi ha el fenòmen sèries a la televisió, l'entrada de cadenes a l'estat espanyol com la cautro o la sexta, van permetre l'entrada del format televesiu que ja feia un temps als Estat Units estava triomfant com també a plataformes digitals de pagament de l'Estat.
Una cosa que tenen les sèries, és que t'enganxen i tens ganes de seguir-les o saber que passa després d'un capítol, això ha fet que molta gent després de dos o tres capítols per la via normal de la tele, com també pels canvis d'horaris que fan alguens televisions, que la gent es dediqués a baixar-se els capítols de man
era alegal, per internet. Amb l'inconvenient o ventatja que la majoria estan en versió original, és a dir en anglès. Però també aquí la comunitat internauta s'ha organitzat i ha creat els subtítols per poder-les seguir.
L'actual velocitat de l'ADSL, o la tardança en que es publiquen les series a la tele, la majoria de sèries d'èxit són més seguides per internet que no pas per la tele. Jo sóc una d'estes persones, i és que per una banda mirar la sèrie quan et va bé i sobretot en la llengua original veient els matissos que té cada actor, no té preu.
La quanitat de sèries que segueixo per internet és aquesta:
hi ha altres sèries que he seguit o segueixo de manera més intermitent, com ara:
Una cosa que tenen les sèries, és que t'enganxen i tens ganes de seguir-les o saber que passa després d'un capítol, això ha fet que molta gent després de dos o tres capítols per la via normal de la tele, com també pels canvis d'horaris que fan alguens televisions, que la gent es dediqués a baixar-se els capítols de man
era alegal, per internet. Amb l'inconvenient o ventatja que la majoria estan en versió original, és a dir en anglès. Però també aquí la comunitat internauta s'ha organitzat i ha creat els subtítols per poder-les seguir.L'actual velocitat de l'ADSL, o la tardança en que es publiquen les series a la tele, la majoria de sèries d'èxit són més seguides per internet que no pas per la tele. Jo sóc una d'estes persones, i és que per una banda mirar la sèrie quan et va bé i sobretot en la llengua original veient els matissos que té cada actor, no té preu.
La quanitat de sèries que segueixo per internet és aquesta:
- LOST (vaig veure les 4 primeres temporades en 3 dies)
- Fringe (x-files actualitzat i en lo toc del creador de LOST)
- FlashForward (gran impressió del 1r capítol, esperant el 2n)
- House (la que va donar a conèixer el fenòmen sèries)
- The Big Bang Theory (sèrie d'humor amb molts tocs geeks)
- How I Meet Your Mother (la versió moderna de friends)
- The Mentalist (seguint una estructura de sèrie de dectius, amb un mentalista)
- Chuck (sèrie d'humor d'espies amb tocs geeks)
- Californication (serie sobre un escriptor, que fornica molt)
- Dexter (un assessí en sèrie de criminals, un justicier?)
hi ha altres sèries que he seguit o segueixo de manera més intermitent, com ara:
- The IT crowd (només té 3 temporades)
- NIP/TUCK (vaig cansar-me a partir de la 2a temporada)
- Battlestar Galactica (hi ha molts capitols, i la vull pair bé, igual em compro els dvds, l'estic veient poc a poc)
- Heroes (la vaig seguir per tv3 fins la 2a, després l'he aparcat)
- Pushing Daisies (vaig mirant capítol, sèrie molt entretinguda)
- Numb3rs (la segueixo de manera intermitent per la tele)
El software a les administracions.
29 de setembre 2009
Avui després de molt de temps he estat més d'una hora "treballant" en windows. Estic fent un curs d'aquests subvencionats per a aturats. Així per sobre he contat uns 12 pcs, sabent que hi ha el Windows XP i l'Office instal·lat i suposant que tenen una llicència per centres de formació, calculo en llicències, s'hauràn emportat uns 2000-2500 euros. Tenir windows comporta a més la serie de problemes de virus, troyans i cucs. Suposo que al ser els programes comercials i que facilment et posen als PCs, ja sigue en llicència o de forma pirata.
Mentrestant en alguns llocs d'Europa, les administracions ja estan treballant amb Linux a l'administració, l'estalvi de llicències, permet tenir plantilla a tècnics per a les incidències puntuals o a personal formador. La generalitat de Catalunya té per una banda uns acords amb Microsoft, i per altres quan la republicana Marta Cid estava a Educació van impulsar la Linkat, que tot i estar suportada per la comunitat opensuse/suse-novell, s'aparta de les altres distribucions més mediàtiques com tenen a les Espanyes i el País Valencià basades en debian, com també ho està la popular Ubuntu.
Tornant al tema del preu de llicències, mentre que els "intel·lectuals" columnistes es queixen del preu d'alguns estudis, ningú es pregunta pel preu que costen les llicències de tenir el windows i l'office instal·lat's als PCs, suposant sempre que tinguin una llicència oficial i no pirata, ja que es tracten d'organismes oficials i no haurien de cometre il·legalitats. Ara és quan molts polítics haurien de mirar si tenen software instal·lat il·legalment al seu portàtil o ordinador, si és el privat, podria passar, ja que cadascú en privat fa el que vol (jo he instal·lat i he tingut durant molt de temps sofware pirata al meu pc), però el software que s'utilitza de cara el públic hauria de tenir software lliure, per tal d'evitar les despeses innecessàries.
Malauradament només sóc militant d'un partit de govern, però els meus companys de partit són analfabets digitals, i per tant convèncer-los per passar-se al software lliure és una tasca gairebé impossible, espero que cada cop sigui més difícil piratejar windows i que les llicències siguin més cares, llavors si les administracions no es passen al software lliure demostraran tenir completament incopetència.
Mentrestant en alguns llocs d'Europa, les administracions ja estan treballant amb Linux a l'administració, l'estalvi de llicències, permet tenir plantilla a tècnics per a les incidències puntuals o a personal formador. La generalitat de Catalunya té per una banda uns acords amb Microsoft, i per altres quan la republicana Marta Cid estava a Educació van impulsar la Linkat, que tot i estar suportada per la comunitat opensuse/suse-novell, s'aparta de les altres distribucions més mediàtiques com tenen a les Espanyes i el País Valencià basades en debian, com també ho està la popular Ubuntu.
Tornant al tema del preu de llicències, mentre que els "intel·lectuals" columnistes es queixen del preu d'alguns estudis, ningú es pregunta pel preu que costen les llicències de tenir el windows i l'office instal·lat's als PCs, suposant sempre que tinguin una llicència oficial i no pirata, ja que es tracten d'organismes oficials i no haurien de cometre il·legalitats. Ara és quan molts polítics haurien de mirar si tenen software instal·lat il·legalment al seu portàtil o ordinador, si és el privat, podria passar, ja que cadascú en privat fa el que vol (jo he instal·lat i he tingut durant molt de temps sofware pirata al meu pc), però el software que s'utilitza de cara el públic hauria de tenir software lliure, per tal d'evitar les despeses innecessàries.
Malauradament només sóc militant d'un partit de govern, però els meus companys de partit són analfabets digitals, i per tant convèncer-los per passar-se al software lliure és una tasca gairebé impossible, espero que cada cop sigui més difícil piratejar windows i que les llicències siguin més cares, llavors si les administracions no es passen al software lliure demostraran tenir completament incopetència.
la persecució dels republicans ...
21 de setembre 2009
notícia vilaweb
Si hi ha una cosa que els republicans i republicanes, ens agrada, és burlar-mos d'este anacronisme medieval que són els reis, les reines, prínceps i princeses. Ara ha tocat rebre al regidor del PSM (no confongueu amb el PSOE-IB, el PSM és un partit d'esquerres, nacionalista de Mallorca), per cantar una cançó sobre l'infanta Elena (recorda una mica el cas "Persones Humanes"...).
ve la notícia l'he penjat al twitter, però he preferit també posar-la com a article al bloc, ja que com a republicà ja estic cansat dels monàrquics constitucionalistes i de la seua caverna mediàtica.
aquí us deixo la cançó
Elena
Allà a ses olimpiades,
asseguda a sa tribuna
allà n'hi havia una
cristo puta! com plorava
son pare era un alcohòlic
sa mare era estrangera
i s'àvia, pobre s'àvia
ningú no sabia lo que era
(cors: violonista!)
Ella estava casada,
amb un que era de Lugo
mesquí pobre galllec
qui li hi havia de dir?
que cada dematí
la tindria as costat
amb unes lleganyotes
i es cabell despentinat
i si no fos per tu,
que seria lo que faríem?
de qui mos n'enfotríem
si no haguessis nascut?
tenim sort puta berganta
de tenir-te com a infanta
per açò te deim Elena
Elena de borbon
Cucurrucucú Elena
Cucurrucucú no bramis
Cucurrucucú fas pena
Elena fas pena
Elena fas pena
Elena no bramis
Elena fas pena
Elena fas pena
Elena no bramis
Elena de borbón..."
Myspace del grup Sonadors de Son Camaró
bloc de suport de al grup
Si hi ha una cosa que els republicans i republicanes, ens agrada, és burlar-mos d'este anacronisme medieval que són els reis, les reines, prínceps i princeses. Ara ha tocat rebre al regidor del PSM (no confongueu amb el PSOE-IB, el PSM és un partit d'esquerres, nacionalista de Mallorca), per cantar una cançó sobre l'infanta Elena (recorda una mica el cas "Persones Humanes"...).
ve la notícia l'he penjat al twitter, però he preferit també posar-la com a article al bloc, ja que com a republicà ja estic cansat dels monàrquics constitucionalistes i de la seua caverna mediàtica.
aquí us deixo la cançó
Elena
Allà a ses olimpiades,
asseguda a sa tribuna
allà n'hi havia una
cristo puta! com plorava
son pare era un alcohòlic
sa mare era estrangera
i s'àvia, pobre s'àvia
ningú no sabia lo que era
(cors: violonista!)
Ella estava casada,
amb un que era de Lugo
mesquí pobre galllec
qui li hi havia de dir?
que cada dematí
la tindria as costat
amb unes lleganyotes
i es cabell despentinat
i si no fos per tu,
que seria lo que faríem?
de qui mos n'enfotríem
si no haguessis nascut?
tenim sort puta berganta
de tenir-te com a infanta
per açò te deim Elena
Elena de borbon
Cucurrucucú Elena
Cucurrucucú no bramis
Cucurrucucú fas pena
Elena fas pena
Elena fas pena
Elena no bramis
Elena fas pena
Elena fas pena
Elena no bramis
Elena de borbón..."
Myspace del grup Sonadors de Son Camaró
bloc de suport de al grup
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
