on estan els límits de la lliberat de premsa?

02 d’octubre 2009
Aquesta setmana han aparegut unes notíces que fan pensar fins on arriba el dret a l'informació que tenims els ciutadans o on comença l'intimitat dels polítics. Les notícies s'han fet famoses pel seu contingut el tostón de'n Saura i la merda de partit de'n Sirera.
Tot i que considero que tenen raó, el discurs de'n Montilla feia adormir les pedres, i el Partit Popular és un partit totalment oposat als meus ideals. Aquestes persones tot i estar en el sou lloc de treball, tenen dret a l'intimitat, dret que considero bàsic en una democràcia, per molt dret a saber que tenim el poble el que pensen Joan Saura o Daniel Sirera forma part de la seva intimitat, i si aquesta intimitat no va en principi de principis democràtics com ara si Saura maltractés la dona, o en Sirera fos seguidor de Hitler, llavors si que consideraria que le seves opinions o intimitat són d'interès general, i que el poble ha de saber com actuen els representants del Parlament, ara la premsa s'ha excedit un pèl.

2 comentaris:

Gustau Moreno ha dit...

Penso que tens raó. Els límits de la llibertat de premsa estan a la jurisprudència, a les diferents lleis que tenim al nostre país, i també a la Constitució espanyola. Si aquests dos polítics creuen que s'ha vulnerat el seu dret a la intimitat, tenen tot el dret d'anar al jutjat i posar una denúncia. Però la premsa podran dir que aquestes dues persones són públiques en tant que càrrecs polítics, i llavors tot estarà a les mans de la interpretació de la llei que faci el jutge.

Adam ha dit...

però és que a mi no m'interessa els missatges que s'escriuen entre els amics, és la seva vida privada, i no afecta a la vida pública.