Nietzche, la moral d'esclaus i els catalans (I)

08 de febrer 2008
comencem per una definió de moral d'esclau de Nietzsche.

La moral dels esclaus neix dels oprimits i febles, i comença per condemnar els valors i les qualitats dels poderosos. Una vegada denigrada la valentia, el domini, la glòria dels senyors, l'esclau procedeix a decretar com «bones» les qualitats dels febles: la compassió, el servei —propis del cristianisme—, la paciència, la humilitat. Els esclaus inventen una moral que faci més suportable la seva condició d'esclaus. Com han d'obeir als senyors, els esclaus diuen que l'obediència és bona i que l'orgull és dolent. Com els esclaus són febles promouen valors com la tolerància i la misericòrdia (solidaritat entre de l'estat espanyol). Critiquen l'egoisme i la força.




Adaptem la definició als catalans.

La moral dels catalans neix dels oprimits i febles, i comença per condemnar els valors i les qualitats dels espanyol (reformar l'estat espanyol). Una vegada denigrada la valentia, el domini, la glòria dels espanyols, el català procedeix a decretar com «bones» les qualitats dels febles: la compassió, el servei, la paciència, la humilitat. Els catalans inventen una moral que faci més suportable la seva condició d'esclaus (com per exemple l'estatut). Com han d'obeir als espanyol, els catalans diuen que l'obediència és bona i que l'orgull és dolent (un ministeri per exemple). Com els catalans són febles promouen valors com la tolerància (canviar de llengua) i la misericòrdia. Critiquen l'egoisme i la força. (excèrcit espanyol)

0 comentaris: