Des del Delta de l'Ebre, que està dins dels Països Catalans, felicito a la nació kosovar, per la seva independència.
Els espanyols ja tremolen, al veure que els pobles i nacions d'Europa, ens aixequem contra els estats opresors.
Ja aniré penjant més coses sobre aquest nou estat.
Entrades
3 comentaris:
Era qüestió de temps la seva independència, després de 9 anys sense formar part de Sèrbia de facto...
Ara bé, per sort, el seu cas no és igual que el de Catalunya ja que Milosevic els va anar masacrant, apartant i posant moltes traves per accedir a llocs de treball...això aquí no ha passat exactament igual perquè la dictadura va afectar a tots els habitants de l'Estat...
Tot i així, me n'alegro de la independència de Kosova (nom amb que ells mateixos es diuen -els serbis en diuen Kosovo)
Doncs què vols que et digui, com a independentista no em sembla un procés exemplar: durant anys i anys hi ha hagut una política d'eliminació de la població sèrbia inicial (que encara era majoritària a principis del segle passat), via assassinats massius i deportacions, junt a la seva substitució per colons albanesos. Des de l'Imperi Otomà fins al Tercer Reich, és la política que ha permès la declaració d'avui...
Des de fora de les fronteres de l'Estat espanyol ens estant mirant, ben be saben que els propers serem nosaltres, per aixo aquest nerviosisme de la clase politica esapanyola.
Us paso a continuació un mail que acabo de rebre de una amiga israeliana, quasi una germana. Ben be us dic que alla en aquella terra tant castigada ens admiren i creuen mes en nosaltres que no nosaltres mateixos.
Hoy pense en ti, estimado amigo Enric
No solo hoy, obviamente, muchos dias te recuerdo.
Pero hoy ocurrio algo en Europa, Kosovo declaro su independencia, y a mi me dio que pensar.
Ante todo en ti y tu Catalunya, y mis otros queridos amigos catalanes.
Pense en Israel, que a pesar de todas las adversidades, declaro su independecia.
Y me conmovi una vez mas.
Declarar la Independencia de una Nacion, no es de rutina, no es un acto automatico.
Es el resultado de largas luchas, a veces armadas, otras diplomaticas, a veces ambas.
El resultado de largas charlas, discusiones, interminables noches sin dormir, dudas, dias mejores, otros peores, y una gran ilusion de pertenecer a un pais del cual sentirse orgullosos, de ser ciudadano de primera, de sentir pertenencia.
Por todo esto, te deseo, os deseo de todo corazon, que no este lejos el dia que vos podais declarar la tan ansiada Independencia.
Visca Catalunya, Catalunya Liure!!
Besos
Nomi
Publica un comentari a l'entrada