"Dies de Festa" ... una cançó d'estiu, per a quan comença l'hivern ... i refelxió socio-lingüística

Ara fa dies que no escric res, i això que políticament són dies moguts, com també esportivament, i com no l'aparició de la nova ubuntu, podrien ser temes per parlar-ne, però mira, avui me sento molt localista i m'ha vingut en ganes d'escoltar "Dies de Festa" una cançó que tenia a la meva memòria, d'haver-la escoltat a Radio Delta, mentre ma mare i ma iaia (en pau descanse), embotellaven tomates.




La veritat és que veient la facilitat en que es interpretada per un valencià, un s'ha de posar a pensar si la frontera esta del Sènia, imposada des d'Espanya, és o no una frontera. I més si de que pseudohistoriadors parlen de la repoblació per valencians. Fa uns dies també al fòrum del racó català, una manresana deia que no l'havien entès a la botiga quan va demanar un cossi , paraula que em pensava que era només de la zona i resulta que és la genuïna catalana, que també se diu a la catalunya central.

A ningú se li acudiria dir que un andalús parla una llengua diferent que un madrileny, però aquí encara hi ha gent que dubta de la unitat de la llengua, la llengua que s'estén de Fraga a Maó (i l'Alguer), i de Salses a Guardamar.