Reflexions sobre el dret a l'autodeterminació (part I)

21 de febrer 2007
Segons l'article de wikipèdia (autodeterminació), és pot defenir com

"El dret a l'
autodeterminació, és un principi fonamental dels drets humans, [1] és tracta del dret individual i col·lectiu a "decidir lliurement... la condició política i a perseguir lliurement... el desenvolupament econòmic, social i cultural." El principi d'autodeterminació es considera generalment relacionat al procés de descolonització que es va donar després de la promulgació de la Carta de les Nacions Unides, l'any 1945. La obligació de respectar el principi d'autodeterminació és una característica destacada de la Carta, que apareix tant al seu preàmbul com a l'article 1.

El dret a l'autodeterminació és una norma de Ius cogens. Les normes de Ius cogens constitueixen el nivell més alt de les lleis internacionals i han de ser obeïdes sempre".

Curiosament l'estat espanyol i francés neguen aquest dret als pobles tant català com basc (també hauriem d'incloure el gallec, aragonés, o d'altres nacionalismes amb menys implantació a l'estat). Avalant que el dret a l'atudeterminació va ser inclós per a que les colònies poguessin, independitzar-se dels països europeus que havien colonitzat Àfrica. Resulta curiós no considerar els Països Catalans, en situació de colònia, si bé s'allunya del significat clàssic de la paraula, la sitaució en que ens trobem els catalans.

Si una colònia el primer que s'intenta substituir o millor dit suprir era la llengua, a la catalunya nord, els francesos han fet molta feina, i a la resta del Països Catalans, la llengua està en una situació crítica, i més amb els atacs que sofreixen per totes bandes. (blaverisme, no-oficilitat a la franja, ciudadanos, ....). Una altra de les coses que utilitzaven les colònies, era suprimir el govern que hi havia, com el decrets de nova planta o com últimanet l'intent de supressió d'un estatut, que casi millor anomenar-lo estafatut, pel poc que s'avança respecte l'anterior.

El més curiós és que el partit socialista, que en principi hauria de provenir del marxisme, no accepta aquest dret per als catalans. (article sobre el marxisme i l'autodeterminació). Simplement resulta curiós que molts socialistes neguen aquest dret, tot i que reconeixen que catalunya és una nació o país. Potser perquè com deia Josep Pla, :el que més es sembla a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres.

Una altra curiositat és que el Front National de LePen, comparteix grup parlemantari europeu amb el Vlams Belang, partit nacionalista flamenc de Bèlgica, (tot i que no sigui un partit d'esquerres, jo sóc dels que també crec en un país flamenc lliure). El Vlams Belang, es carecteritza per estar en contra de l'afrancesament de la societat flamenca, per part del govern belga. El més curiós és que el francesos sempre s'han carectitzat per eleminar facilment les llengües minoritzades. Els borbons espanyols hereus d'aquest model d'estat també ho han intentat aplicar a l'estat espanyol, però amb 300 anys d'invasió no han pogut.


Una altra mostra de colonialisme als Països Catalans, és la situació de xuleria i de demagògia que fan grups com Ciutadants-Ciudadanos, al més pur estil colonial, i amb el dessig de fer un apertheid als catalns, volen eleminar la llengua catalana de la vida al Principat, els seus antecessors ja ho han aconseguit gairebé al País Valencià i Ses Illes.







ja continuaré l'article amb una 2a part... ara deixeu algun comentari, :P




3 comentaris:

Robert Bellaubí ha dit...

Molt currat aquest article!

Una cosa està clara, esquerres i dretes són el mateix pel que respecta a Espanya. El PP defensa "la España unida" i el PSOE "la España plural". O sigui, dues cares iguals de la mateixa moneda.

Així que Catalunya ha lluitat, i haurà de lluitar sempre, depenent de les respectives majories, contra el nacionalisme espanyol, per a defensar els nostres interessos.

I ara pregunto, podem pensar en l'autodeterminació, quan tenim un govern que li han colat una 3a. hora de castellà, i li estan invaint diàriament competències estatutàries? Podem pensar en autodeterminació quan està en risc el desenvolupament de l'estatut.

Un cop vaig jugar a un joc "futurista" en què Catalunya era un Estat, juntament amb la resta de Països Catalans. Lamentablement, era solament un joc. Potser en un futur algú ho podrà veure. Crec que naltros no.

Adam ha dit...

robert, estic fent la 2a part sobre el problema de catalunya i dels països catalans per aconseguir l'autodeterminació, ja el llegiràs i serà resposta de les preguntes que fas.

Accídia ha dit...

Jo estic vivint a Espanya, (en una ciutat que pergerem en la batalla d'Almansa) i la realitat que he copsat és que no tenen informació. Per a ells som uns capritxosos i uns rates. No enten les nostres reivindicacions i els més oberts de mires es limiten simplement a seguir-nos la corrent com si estiguerem boijos.
D'altra banda la realitat europea fa absurda una reivindicació si més no independentista, per que els estats actuals han d'esdevenir regions i aleshores aquestes es diferenciaran per l'idioma i la cultura. Hem d'esforçar-nos en enfortir la nostra cultura i emprar tant com ens sigui possible la nostra llengua!

Tornarem a vèncer, ja estem lluitant!