Blog de la Marfanta: Flix inaugura la rehabilitació del refugi pel 70è aniversari del bombardeig aeri
TERRES DE L'EBRE ANTIFEIXISTES!
2 enllaços interessants sobre un altre 23-F
23 de febrer 2007
Blog de Pere Muñoz: L'altre 23-F
Blog de la Marfanta: Flix inaugura la rehabilitació del refugi pel 70è aniversari del bombardeig aeri
TERRES DE L'EBRE ANTIFEIXISTES!
Blog de la Marfanta: Flix inaugura la rehabilitació del refugi pel 70è aniversari del bombardeig aeri
TERRES DE L'EBRE ANTIFEIXISTES!
Reflexions sobre el dret a l'autodeterminació (part I)
21 de febrer 2007
Segons l'article de wikipèdia (autodeterminació), és pot defenir com
"El dret a l'autodeterminació, és un principi fonamental dels drets humans, [1] és tracta del dret individual i col·lectiu a "decidir lliurement... la condició política i a perseguir lliurement... el desenvolupament econòmic, social i cultural." El principi d'autodeterminació es considera generalment relacionat al procés de descolonització que es va donar després de la promulgació de la Carta de les Nacions Unides, l'any 1945. La obligació de respectar el principi d'autodeterminació és una característica destacada de la Carta, que apareix tant al seu preàmbul com a l'article 1.
Si una colònia el primer que s'intenta substituir o millor dit suprir era la llengua, a la catalunya nord, els francesos han fet molta feina, i a la resta del Països Catalans, la llengua està en una situació crítica, i més amb els atacs que sofreixen per totes bandes. (blaverisme, no-oficilitat a la franja, ciudadanos, ....). Una altra de les coses que utilitzaven les colònies, era suprimir el govern que hi havia, com el decrets de nova planta o com últimanet l'intent de supressió d'un estatut, que casi millor anomenar-lo estafatut, pel poc que s'avança respecte l'anterior.
El més curiós és que el partit socialista, que en principi hauria de provenir del marxisme, no accepta aquest dret per als catalans. (article sobre el marxisme i l'autodeterminació). Simplement resulta curiós que molts socialistes neguen aquest dret, tot i que reconeixen que catalunya és una nació o país. Potser perquè com deia Josep Pla, :el que més es sembla a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres.
Una altra curiositat és que el Front National de LePen, comparteix grup parlemantari europeu amb el Vlams Belang, partit nacionalista flamenc de Bèlgica, (tot i que no sigui un partit d'esquerres, jo sóc dels que també crec en un país flamenc lliure). El Vlams Belang, es carecteritza per estar en contra de l'afrancesament de la societat flamenca, per part del govern belga. El més curiós és que el francesos sempre s'han carectitzat per eleminar facilment les llengües minoritzades. Els borbons espanyols hereus d'aquest model d'estat també ho han intentat aplicar a l'estat espanyol, però amb 300 anys d'invasió no han pogut.
Una altra mostra de colonialisme als Països Catalans, és la situació de xuleria i de demagògia que fan grups com Ciutadants-Ciudadanos, al més pur estil colonial, i amb el dessig de fer un apertheid als catalns, volen eleminar la llengua catalana de la vida al Principat, els seus antecessors ja ho han aconseguit gairebé al País Valencià i Ses Illes.
ja continuaré l'article amb una 2a part... ara deixeu algun comentari, :P
"El dret a l'autodeterminació, és un principi fonamental dels drets humans, [1] és tracta del dret individual i col·lectiu a "decidir lliurement... la condició política i a perseguir lliurement... el desenvolupament econòmic, social i cultural." El principi d'autodeterminació es considera generalment relacionat al procés de descolonització que es va donar després de la promulgació de la Carta de les Nacions Unides, l'any 1945. La obligació de respectar el principi d'autodeterminació és una característica destacada de la Carta, que apareix tant al seu preàmbul com a l'article 1.
El dret a l'autodeterminació és una norma de Ius cogens. Les normes de Ius cogens constitueixen el nivell més alt de les lleis internacionals i han de ser obeïdes sempre".
Curiosament l'estat espanyol i francés neguen aquest dret als pobles tant català com basc (també hauriem d'incloure el gallec, aragonés, o d'altres nacionalismes amb menys implantació a l'estat). Avalant que el dret a l'atudeterminació va ser inclós per a que les colònies poguessin, independitzar-se dels països europeus que havien colonitzat Àfrica. Resulta curiós no considerar els Països Catalans, en situació de colònia, si bé s'allunya del significat clàssic de la paraula, la sitaució en que ens trobem els catalans.Si una colònia el primer que s'intenta substituir o millor dit suprir era la llengua, a la catalunya nord, els francesos han fet molta feina, i a la resta del Països Catalans, la llengua està en una situació crítica, i més amb els atacs que sofreixen per totes bandes. (blaverisme, no-oficilitat a la franja, ciudadanos, ....). Una altra de les coses que utilitzaven les colònies, era suprimir el govern que hi havia, com el decrets de nova planta o com últimanet l'intent de supressió d'un estatut, que casi millor anomenar-lo estafatut, pel poc que s'avança respecte l'anterior.
El més curiós és que el partit socialista, que en principi hauria de provenir del marxisme, no accepta aquest dret per als catalans. (article sobre el marxisme i l'autodeterminació). Simplement resulta curiós que molts socialistes neguen aquest dret, tot i que reconeixen que catalunya és una nació o país. Potser perquè com deia Josep Pla, :el que més es sembla a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres.
Una altra curiositat és que el Front National de LePen, comparteix grup parlemantari europeu amb el Vlams Belang, partit nacionalista flamenc de Bèlgica, (tot i que no sigui un partit d'esquerres, jo sóc dels que també crec en un país flamenc lliure). El Vlams Belang, es carecteritza per estar en contra de l'afrancesament de la societat flamenca, per part del govern belga. El més curiós és que el francesos sempre s'han carectitzat per eleminar facilment les llengües minoritzades. Els borbons espanyols hereus d'aquest model d'estat també ho han intentat aplicar a l'estat espanyol, però amb 300 anys d'invasió no han pogut.
Una altra mostra de colonialisme als Països Catalans, és la situació de xuleria i de demagògia que fan grups com Ciutadants-Ciudadanos, al més pur estil colonial, i amb el dessig de fer un apertheid als catalns, volen eleminar la llengua catalana de la vida al Principat, els seus antecessors ja ho han aconseguit gairebé al País Valencià i Ses Illes.
ja continuaré l'article amb una 2a part... ara deixeu algun comentari, :P
71 anys victòria del front popular
16 de febrer 2007
Segons informa Manel Zaera al seu blog, avui és l'aniversari de la victòria del Front Popular a les eleccions generals del 1936, que van ser les precursores de l'aixecament franquista. Una gran victòria de les esquerres, que deixant de banda matissos ideològics de les diferents forces de l'estat, van unir-se contra la dreta de la CEDA, a Catalunya la Lliga, va unir-se al front de dretes, anomenat Front d'ordre, mentre que el PNB-EAJ, es va presentar per separat. Com sempre la dreta catalana sent la vergonya del "nacionalisme", i l'esquera catalana aconseguint ser la cap davantera del canvi, per una societat més justa socialment.
Per saber més sobre el Front Popular dos enllaços a wiquipèdia
català
castellà
anglès
I aquí un altre enllaç sobre aquest fet:
enllaç
Kale Barraka
12 de febrer 2007
Amb el nom de Kale Barrka, és coneix el terrorisme feixista contra el País Valencià. Suposo que ja sabreu que el nom prové de la Kale Borroka (lluita al carrer) en basc.
Mentre que la Kale Borroka es tracta d'un moviment anti-repressiu i per una lluita per l'alliberament nacional i social al País Basc, la Kale Barrka, esta duta per moviments feixistes, reaccionaris i blavers. Va ser famós que durant la tansició els moviments contraris a la realització nacional i social al País Valencià, s'organitzés i cometés diversos atemptats contra els intelectuals de l'època com Joan Fuster o Sanchís Guarner (a aquest últim un atemptat li produí la mort, per un atac de cor, després d'un atemptat). Curiosament aquest tipus d'atemptats mai queden investigats, suposo perquè la justícia espanyola els considera defenosors de la "indisoluble unidad de españa", un video que mostra aquesta violència contra tota forma progressista i anti-espanyolista al País Valencià, és aquest
si voleu saber més entreu a aquesta web, portada per uns bons amics del País Valecià
ANTIBLAVERS
Mentre que la Kale Borroka es tracta d'un moviment anti-repressiu i per una lluita per l'alliberament nacional i social al País Basc, la Kale Barrka, esta duta per moviments feixistes, reaccionaris i blavers. Va ser famós que durant la tansició els moviments contraris a la realització nacional i social al País Valencià, s'organitzés i cometés diversos atemptats contra els intelectuals de l'època com Joan Fuster o Sanchís Guarner (a aquest últim un atemptat li produí la mort, per un atac de cor, després d'un atemptat). Curiosament aquest tipus d'atemptats mai queden investigats, suposo perquè la justícia espanyola els considera defenosors de la "indisoluble unidad de españa", un video que mostra aquesta violència contra tota forma progressista i anti-espanyolista al País Valencià, és aquest
si voleu saber més entreu a aquesta web, portada per uns bons amics del País Valecià
ANTIBLAVERS
Freedom for Scotland
09 de febrer 2007
Dintre al moviment indepentista català, és habitual trobar-te amb molts bascòfils, que popularment anomem basquitis, els motius dels quals d'aquesta filia o afició poden ser diversos. Un dels motius és la proximitat geogràfica, altres que els dos estem ocupats per Espanya i per França, i d'altres l'afició que tenen alguns jóvens sobretot de l'esquerra extra-parlamentaria per la violència i la lluita al carrer (kale borroka).
En canvi, jo tinc una mica de escocia-filia, possiblement perquè després de veure Braveheart, em vaig quedar una mica impresionat, per la lluita de llibertat d'un poble. Però un dels motius pels quals admiro la lluita indepentista escosesa és perquè evitant la lluita armada ( a Irlanda del Nord tenien/tenen lIRA); a Escòcia, com els catalans, després de la tempatació armada de Terra Lliure, sempre hem lluitat per l'independència de manera pacífica, i un dels altres motius perquè som més semblants als escosesos, és que ells van perdre els drets el 1707, a l'igual que una part de la nostra nació, el País Valencià, amb la batalla d'Almansa.
És per això que us posaré un videos d'una manifestació independentista, del passat 30 de setembre del 2006 a Edimburg. La plataforma organitzadora va ser Independence 1st, que va aglutinar tot el moviment nacionalista/indepentista escocés
En canvi, jo tinc una mica de escocia-filia, possiblement perquè després de veure Braveheart, em vaig quedar una mica impresionat, per la lluita de llibertat d'un poble. Però un dels motius pels quals admiro la lluita indepentista escosesa és perquè evitant la lluita armada ( a Irlanda del Nord tenien/tenen lIRA); a Escòcia, com els catalans, després de la tempatació armada de Terra Lliure, sempre hem lluitat per l'independència de manera pacífica, i un dels altres motius perquè som més semblants als escosesos, és que ells van perdre els drets el 1707, a l'igual que una part de la nostra nació, el País Valencià, amb la batalla d'Almansa.
És per això que us posaré un videos d'una manifestació independentista, del passat 30 de setembre del 2006 a Edimburg. La plataforma organitzadora va ser Independence 1st, que va aglutinar tot el moviment nacionalista/indepentista escocés
si suspenen l'estatut, haurem de demanar l'independència
08 de febrer 2007
article a vilaweb, article
Una gran intervenció del president d'Esquerra. Ara falta saber si aprovaran l'estatut per evitar que hague algun moviment popular com el de 18-F de l'any passat. o si el tombaran. el futur és incert, però haruem d'estar alerta, i tornar a sortir per demanar el que és nostre.
SOM UNA NACIÓ I TENIM EL DRET A DECIDIR!
Una gran intervenció del president d'Esquerra. Ara falta saber si aprovaran l'estatut per evitar que hague algun moviment popular com el de 18-F de l'any passat. o si el tombaran. el futur és incert, però haruem d'estar alerta, i tornar a sortir per demanar el que és nostre.
SOM UNA NACIÓ I TENIM EL DRET A DECIDIR!
Oleguer i De Juana
07 de febrer 2007
Tot i que sembla un article amb basquitis, més que res és ho faig en suport a Oleguer Presses jugador del F.C. Barcelona. i en suport a la lliberat d'expressió.
L'article en qüestió és aquest (publicat al diari basc Berria, i extreta la traducció d'e-notícies)
L'article en qüestió és aquest (publicat al diari basc Berria, i extreta la traducció d'e-notícies)
LA BONA FE
Oleguer Presas · 7/2/2007
De Juana Chaos ha passat els últims vint anys a la presó. Reduïda pels beneficis penitenciaris que preveia la legislació anterior, s'havia computat i establert una condemna de divuit anys pels crims que va cometre. Tot i així, continua en presó preventiva, pendent de la resolució definitiva del procediment obert pel contingut de dos articles publicats al diari Gara. L'Audiència Nacional espanyola
considera que, amb aquests articles d'opinió, De Juana Chaos ha comès delictes d'amenaces terroristes i l'ha condemnat a dotze anys i mig més de presó. Com a protesta per aquesta decisió, De Juana Chaos ha
optat per fer vaga de fam fins a les últimes conseqüències. L'estat de dret (com tantes vegades ens repeteixen com si fos una campanya publicitària) no preveu la pena de mort ni la cadena perpètua. De la mateixa manera continua prohibint l'eutanàsia. Em guiaré per la bona fe i suposaré que l'estat de dret no ha deixat de confiar en les seves lleis i continua no volent aplicar la cadena perpètua o la pena de mort. Guiat per la mateixa bona fe, consideraré que els motius polítics no fan que l'eutanàsia sigui legal. Suposaré, també mogut per la bona fe, que el contingut dels articles que ha publicat De Juana Chaos és prou explícit i clar per a mantenir a la presó una persona en risc de morir. M'agradaria pensar que, a l'estat de dret, hi ha llibertat d'expressió i que, en aquest cas, així com el d'Egunkaria o el de l'actor Pepe Rubianes per esmentar-ne alguns, hi ha indicis suficients per a processar els responsables (en cas
contrari, tothom ja hauria aixecat el crit al cel, com és costum, quan hi ha episodis de falta de llibertat d'expressió lluny d'aquestes contrades, posem per cas al Marroc, a Cuba o a Turquia). La bona fe
m'impulsa a pensar que a l'estat de dret la justícia és igual per a tothom, que no hi influeixen les pressions polítiques i que realment hi ha independència judicial; que les declaracions del ministre de
Justícia, López Aguilar, en què afirmava: "el Gobierno construirà nuevas imputaciones para evitar dichas excarcelaciones", referint-se al cas de De Juana Chaos, no han influït la sentència judicial.
Algú deia: Fets, no paraules. Doncs en David Fernàndez, al seu llibre 'Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial', ens informa dels fets següents: l'ex-general de la guàrdia civil i membre
destacat dels horrors d'Intxaurrondo, Enrique Rodríguez Galindo, fou condemnat a setanta-cinc anys de presó per l'assassinat de Lasa i Zabala i tan sols en va complir poc més de quatre perquè al·legava
problemes de salut. Julen Elorriaga també va ser excarcerat per motius de salut; condemnat a gairebé vuitanta anys de presó pels mateixos fets només ha complert un 3% de la condemna. De la Rosa, després
d'estafar tot Espanya, gràcies a una depressió pot gaudir d'un generós règim de tercer grau. Rafael Vera, després de ser condemnat a deu anys de presó pel segrest de Segundo Marey, reivindicat pels GAL, només va passar vuit mesos reclòs per aquella causa... En David, al seu llibre, parla bàsicament de tortures i torturadors, de com la justícia mostra diferents graus de severitat segons l'acusat, de com funciona la maquinària informativa per criminalitzar determinades dissidències, de com la policia crea les proves necessàries per a imputar algú quan interessa políticament, com el govern no vol escoltar els informes del Relator Especial per la Qüestió de la Tortura de les Nacions Unides o d'organismes com Amnistia Internacional, que asseguren que en aquest estat de dret es tortura. Però també resulta, ara, que la fiscalia de l'Audiència Nacional demana l'arxiu del cas Egunkaria: no hi ha proves. Resulta que el
novembre del 2004 el Tribunal d'Estrasburg condemna l'estat espanyolper 'no haver investigat' les tortures denunciades, dotze anys abans, per disset independentistes catalans; calia fer callar les veus
discordants durant els Jocs Olímpics. Resulta també que, el novembre del 2005, Zapatero indulta quatre policies locals de Vigo, inhabilitats i condemnats en ferm a dos i quatre anys de presó per haver apallissat, insultat i vexat el ciutadà senegalès Mamadou Kane. I resulta que Aznar havia fet igual el desembre del 2000: catorze agents condemnats per tortures (un d'aquests reincident), indultats. I resulta que... estic fet un embolic. Massa sovint aquest estat de dret té parts fosques que em fan dubtar. Tot això fa pudor d'hipocresia. I tanta hipocresia fa que se t'esgoti la bona fe.
Com podeu comprovar, aquest article no cap mentida, ni tant sols és un crida a la lluita armada, tant sols reflexa el dubtós estat de dret que hi ha a l'estat espanyol, contra els qui no creuen en la unitat i indivisible patria espanyola
Oleguer Presas · 7/2/2007
De Juana Chaos ha passat els últims vint anys a la presó. Reduïda pels beneficis penitenciaris que preveia la legislació anterior, s'havia computat i establert una condemna de divuit anys pels crims que va cometre. Tot i així, continua en presó preventiva, pendent de la resolució definitiva del procediment obert pel contingut de dos articles publicats al diari Gara. L'Audiència Nacional espanyola
considera que, amb aquests articles d'opinió, De Juana Chaos ha comès delictes d'amenaces terroristes i l'ha condemnat a dotze anys i mig més de presó. Com a protesta per aquesta decisió, De Juana Chaos ha
optat per fer vaga de fam fins a les últimes conseqüències. L'estat de dret (com tantes vegades ens repeteixen com si fos una campanya publicitària) no preveu la pena de mort ni la cadena perpètua. De la mateixa manera continua prohibint l'eutanàsia. Em guiaré per la bona fe i suposaré que l'estat de dret no ha deixat de confiar en les seves lleis i continua no volent aplicar la cadena perpètua o la pena de mort. Guiat per la mateixa bona fe, consideraré que els motius polítics no fan que l'eutanàsia sigui legal. Suposaré, també mogut per la bona fe, que el contingut dels articles que ha publicat De Juana Chaos és prou explícit i clar per a mantenir a la presó una persona en risc de morir. M'agradaria pensar que, a l'estat de dret, hi ha llibertat d'expressió i que, en aquest cas, així com el d'Egunkaria o el de l'actor Pepe Rubianes per esmentar-ne alguns, hi ha indicis suficients per a processar els responsables (en cas
contrari, tothom ja hauria aixecat el crit al cel, com és costum, quan hi ha episodis de falta de llibertat d'expressió lluny d'aquestes contrades, posem per cas al Marroc, a Cuba o a Turquia). La bona fe
m'impulsa a pensar que a l'estat de dret la justícia és igual per a tothom, que no hi influeixen les pressions polítiques i que realment hi ha independència judicial; que les declaracions del ministre de
Justícia, López Aguilar, en què afirmava: "el Gobierno construirà nuevas imputaciones para evitar dichas excarcelaciones", referint-se al cas de De Juana Chaos, no han influït la sentència judicial.
Algú deia: Fets, no paraules. Doncs en David Fernàndez, al seu llibre 'Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial', ens informa dels fets següents: l'ex-general de la guàrdia civil i membre
destacat dels horrors d'Intxaurrondo, Enrique Rodríguez Galindo, fou condemnat a setanta-cinc anys de presó per l'assassinat de Lasa i Zabala i tan sols en va complir poc més de quatre perquè al·legava
problemes de salut. Julen Elorriaga també va ser excarcerat per motius de salut; condemnat a gairebé vuitanta anys de presó pels mateixos fets només ha complert un 3% de la condemna. De la Rosa, després
d'estafar tot Espanya, gràcies a una depressió pot gaudir d'un generós règim de tercer grau. Rafael Vera, després de ser condemnat a deu anys de presó pel segrest de Segundo Marey, reivindicat pels GAL, només va passar vuit mesos reclòs per aquella causa... En David, al seu llibre, parla bàsicament de tortures i torturadors, de com la justícia mostra diferents graus de severitat segons l'acusat, de com funciona la maquinària informativa per criminalitzar determinades dissidències, de com la policia crea les proves necessàries per a imputar algú quan interessa políticament, com el govern no vol escoltar els informes del Relator Especial per la Qüestió de la Tortura de les Nacions Unides o d'organismes com Amnistia Internacional, que asseguren que en aquest estat de dret es tortura. Però també resulta, ara, que la fiscalia de l'Audiència Nacional demana l'arxiu del cas Egunkaria: no hi ha proves. Resulta que el
novembre del 2004 el Tribunal d'Estrasburg condemna l'estat espanyolper 'no haver investigat' les tortures denunciades, dotze anys abans, per disset independentistes catalans; calia fer callar les veus
discordants durant els Jocs Olímpics. Resulta també que, el novembre del 2005, Zapatero indulta quatre policies locals de Vigo, inhabilitats i condemnats en ferm a dos i quatre anys de presó per haver apallissat, insultat i vexat el ciutadà senegalès Mamadou Kane. I resulta que Aznar havia fet igual el desembre del 2000: catorze agents condemnats per tortures (un d'aquests reincident), indultats. I resulta que... estic fet un embolic. Massa sovint aquest estat de dret té parts fosques que em fan dubtar. Tot això fa pudor d'hipocresia. I tanta hipocresia fa que se t'esgoti la bona fe.
El PP intentarà carregar-se l'estatut al constitucional
06 de febrer 2007
llegiu la notícia a vilaweb
lo més curiós és que accepta els mateixos articles a l'estatut d'Andalusia. Ja que vore, com arriva la demagògia espanyolista, a voler carregar-se una cosa tant mínima, tant ínfima que molts catalans no van voler anar a votar-la. M'agradaria saber per què ni el PP ni PSOE, demanen renúnciar al conert ecònomic basc, ni per què CiU no el va demanar al seu moment ... potser ara com diuen els castellans "otro gallo cantaria" Els catalans sempre hem de ser els animals del cops, els qui ens hem de carregar la culpa de tot el mal que passa a l'estat espanyol, a l'igual que hitler ho deia dels jueus.
lo més curiós és que accepta els mateixos articles a l'estatut d'Andalusia. Ja que vore, com arriva la demagògia espanyolista, a voler carregar-se una cosa tant mínima, tant ínfima que molts catalans no van voler anar a votar-la. M'agradaria saber per què ni el PP ni PSOE, demanen renúnciar al conert ecònomic basc, ni per què CiU no el va demanar al seu moment ... potser ara com diuen els castellans "otro gallo cantaria" Els catalans sempre hem de ser els animals del cops, els qui ens hem de carregar la culpa de tot el mal que passa a l'estat espanyol, a l'igual que hitler ho deia dels jueus.
Trobada de blocaires ebrencs i nou bloc
05 de febrer 2007
El passat dissabte és va celebrar la 1a trobada de blocaires ebrencs, on se va fer un anàlisi de la blogosfera ebrenca, un taller de com se fa un bloc i una taularodona sobre els blocs. la llàstima és que no em vaig poder quedar ni al dinar ni al bloc&beer, per més informació notícia a la marfanta
Per altra banda, em vaig decidir a obrir un altre bloc, sobre el grups de rock de deltebre (del passat, del present i del futur), on aniré penjant mitjant el goear, la seua música. El bloc es dirà Arròs-rock, en honor a este producte tant de la terra.
Per altra banda, em vaig decidir a obrir un altre bloc, sobre el grups de rock de deltebre (del passat, del present i del futur), on aniré penjant mitjant el goear, la seua música. El bloc es dirà Arròs-rock, en honor a este producte tant de la terra.
Joan Puigcercós visita Deltebre
02 de febrer 2007
El conseller de governació, Joan Puigcercós ha vistat avui les Terres de l'Ebre, Rasquera, Roquetes, Alcanar i finalment Deltebre. A Deltebre s'ha trobat amb els regidors republicans del consistori, que li han trasmés les necessitats que té el municipi.
Després de la reunió s'ha dirigit als deltebrencs i deltebrenques que han anat a rebre al conseller, on ha expresat el dessig de que des del govern de la Generalitat i en especial les conselleries republicanes, la necessitat d'equilibrar el territori, i aconseguir que els habitants de comarques tinguin les mateixes oportunitats que els habitants de barcelona i la seua area d'influència. Després la visita a l'Ajuntament, s'ha reunit amb l'associació de caçadors.
Amb la visita de Puigcercós ja son tres les visites de membres del govern de la Generalitat a Deltebre, Josep-LLuís Carod-Rovira (vice-president), Eugeni Villaubí ( Secretari de Joventut) i Joan Puigcercós (conseller de governació).
Després de la reunió s'ha dirigit als deltebrencs i deltebrenques que han anat a rebre al conseller, on ha expresat el dessig de que des del govern de la Generalitat i en especial les conselleries republicanes, la necessitat d'equilibrar el territori, i aconseguir que els habitants de comarques tinguin les mateixes oportunitats que els habitants de barcelona i la seua area d'influència. Després la visita a l'Ajuntament, s'ha reunit amb l'associació de caçadors.
Amb la visita de Puigcercós ja son tres les visites de membres del govern de la Generalitat a Deltebre, Josep-LLuís Carod-Rovira (vice-president), Eugeni Villaubí ( Secretari de Joventut) i Joan Puigcercós (conseller de governació).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
