No sóc l'únic

30 de gener 2007
Llegint este article de Isabel-Clara Simó , ja me pensava que era l'única persona que no suporta el cinema d'Almodovar, tant caspós d'esta espanya tant folklòrica i que encanta tant als pogres de "El País", i els més liberals de "El mundo". Lo més curiós és que molta gent, de la que s'auto-anomena catalanista, o pitjor encara independentista diu que li agrada, pel sol fet d'aparentar més cool.

No li veig la gràcia, és més considero tot el seu cinema, molt dolent. Aprofitar-se de la manera que ell s'aprofita d'ésser marginals (drogadictes, prostitutes, transexuals,...), ho considero una utilització d'aquestes persones, ho considero que s'ha volgut aprofitar de les desgràcies humanes, del sofriment de persones, este tàndem penélope-almodóvar, que van fer entrar-mos vergonya aliena quan li van donar l'oscar fa uns anys, amb una Pe a lo Heidi cridant Pedro.... i un més que folklòric-espanyol-cutre-gai-catòlic anomenant les verges hagudes i per haver. Després tenim a la senyora Cruz, que a hollywood, només ha sabut fer papers marcadament racials ja que si fos pels seus mèrits d'actriu, com a molt hagués pogut aspirar a passar l'aspiradora pels estudis de cine.

Cada vegada que passa, quan veig que l'espanyolisme-ranci, que em toca aguantar al DNI, posi que sóc espanyol, realment com deia Raimon, nosaltres no som d'eixe món!

0 comentaris: