L'indepedentisme caïnista.

23 de gener 2007
Pasen els anys, i seguint els errors del passat, l'independentisme català continua sent caïnista, és a dir que hi ha sempre un germà que es dedica a agredir a l'altre, o fins i tot amb ganes de destruir-lo. El fossar de les moreres ha estat un lloc típic d'aquestes batalles, entre diversos sectors de l'esquerra independentista extraparlamentaria als 80, després aquests es van unir contra els colomins d'erc. I fa un parell d'anys aquest grup de persones van agredir i imepdir el pas a la gent de JERC/ERC al fossar de les moreres, el retorn del fossar de les òsties. Ha estat característic del moviment extraparlamentari (socialista/comunista de debó), l'agressió a altres moviments d'independentistes de dretes com als iaios de unc/estat català, pel sol fet de ser de dretes, sense respectar la seua edat o el dret com a persones que tenen de ser dretes idelògicament parlant. Aquests grups que s'omplen la boca de socialisme i que molts tenen una 2a residència, aquests grup que demanar democràcia i respecte, i son els primers en agredir a la gent que no pensen com ells, seria millor dedicar-hi un post a part.

També tenim una altre caïnisme, el que sofreix esquerra, l'aparició de grups com el Partit Republicà Català, amb unes ganes sobretot de confondre al votant, o les perilloses i més punyents com van fer el tàndem Colom-Rahola amb el Partit per l'Independència. Aquest partit dirigit per dues persones de caràcter bastant diferent, cal destacar a Colom, que de dirigent de La Crida, va aconseguir que finalment ERC es declarés com a partit independentsta a finals dels 80, però que actualment està com a militant convergent. El pitjor cas és la Rahola que de suposada independentista i feminista, ha estat treballant per diversos programes de la caverna mediàtica, descant crónicas marcianas.

L'actual assalt a Esquerra, és diu Joan Carretero, que ha passat de ser conseller de governació a voler liderar un moviment crític o fins i tot partit polític anomenat Reagrupació. Senzillament trist com es vol desastibilitzar l'únic partit independista que hi ha ara a Catalunya amb representació parlamentaria, i que defensa els Països Catalans, posant com a portaveu al parlament espanyol al valencià Agustí Cerdà i com a portaveu al parlament europeu a l'eivissenc Bernat Joan.

Cap atac ens farà recular, per uns Països Catalans lliures i socialment justos, ara més que mai, Força Esquerra. No Passaran!

1 comentaris:

emigdi ha dit...

L'independentisme sempre ha estat fracturat. Jo vaig pertànyer al MDT, de l'època en què tu parles d'agressions mútues. Fins aquí, d'acord. Malauradament estem dividits i els espanyols guanyen. No comparteixo en canvi les teves opinions sobre Joan Carretero. De fet, l'actual estratègia d'ERC de suport al PSOE ens ha fet enfadar a molts independentistes. Jo vaig ser un dels primers que va deixar ERC, tot i que continuo amb una relació formidable amb la gent del partit a les nostres terres. La meva lluita és sempre contra els espanyols. Has d'entendre que es pot discrepar d'una aposta política, i més encara tal com van les coses. El silenci d'ERC davant de les agressions del PSOE, el suport a Montilla, són criticables. Carretero es va enfrontar amb valentia a Maragall, i això per mi té valor.
Tinc 39 anys, m'he mogut en l'independentisme des dels 16, i estic tan decebut de l'actual camí pactista de la direcció d'ERC que crec que no confiaré mai més amb cap partit polític, ni tan sols en alternatives d'una persona que admiro com Carretero.
Una cosa, es pot criticar l'estratègia d'un partit, no ho oblidis.
Salut i independència,
Emigdi