Reflexió al voltant del cas Eluana Englaro

notícia Avui

Aquest cas ha fet tornar a l'actualitat una de les polèmiques que hi ha latent a la societat, l'eutanàsia, dret a una mort digna o suïcidi assistit. Una situació on s'ajunten diversos factors, científics, religiosos, morals, ètics ... Sóc una persona, com la gran majoria educada en un societat d'arrel cristiana, i vaig tenir la sort de a classes de religió no fossen, ensenyament del dogma cristià si no més aviat una mostra de la cultura, fet religiós cristià. Entre altres coses se'ns va mostrar la visió cristiana de l'eutanàsia. El fet és que tot i ja era escèptic amb el cristianisme, vaig fer les classes per "obligació" familiar, però això em permet poder ser més crític.

Jo crec, que la vida, ha de ser això vida, i vida vol dir experimentar plaer, dolor, saber-se emocionar... i les persones que es troben en aquest estat, no gaudeixen, no xalen, és a dir que més que viure, malviuen. Si tampoc és ètic la tortura, per què llavors s'ha de permetre que una persona visqui torturada? Com a agnòstic no em val l'excusa és que Déu ho vol així ... Tothom té dret a una vida digna, i per això, el dret a l'eutanàsia o ser desconnectat d'unes maquines, on no vius, perquè no experimentes cap sentiment dels que fa ser persona. Jo crec que tota persona té dret a una vida i mort digna, i és per això que crec que cap moral ni fe ni religió ha d'imposar les seves creences en legislació, això sí, aquests creients tenen tot el dret a viure connectats a maquines o amb tetraplegia.