Sort que els espanyols no son nacionalistes ...

Els espanyols, no son nacionalistes, son ultra-nacionalistes. El que passa és que els espanyols tenen un estat que els respresenta, i per tant ja no fa falta que vagin reivindicant la seva nació, es creuen amb la veritat suprema. Qualsevol forma de fer ostentació d'una nacionalitat, és nacionalisme. Per tant els espanyols amb la victòria d'ahir, han demostrat que son un poble tant o més nacionalista, que els que ells anomenen nacionalismes perifèrics. Jo com a català, pel sol fet de que vull un estat propi, des de aquests que se senten espanyols, se m'acusa de nacionalista, però ells no veuen que també en son, son nacionalistes espanyols, perquè senyors, si jo per voler onejar una senyera sóc nacionalista català, vostés en onejar la "rojoygualda" son nacionalistes espanyols. Jo només demano que legalment, primer de tot tornessem a la legalitat republicana d'abans del 1936. i com el que va passar amb Felip V i el decret de Nova Planta és un fet de vèncer un poble per "derecho de conquista", se'n permeti fer un referendum d'autodeterminació.

interessant article d'ahir de la vanguardia

Suposo que posar un article copiat en llengua

Amarás sólo en neerlandés

Las ciudades flamencas vecinas a Bruselas elevan sus exigencias lingüísticas al adjudicar viviendas sociales

7 votos

74 comentarios

Beatriz Navarro | Bruselas. Corresponsal | 26/06/2008 | Actualizada a las 03:31h

Al norte lo llaman "política de integración". Al sur, "pura discriminación". Sin visos de entendimiento entre flamencos y francófonos sobre los objetivos de las normas de vecindad del Gobierno de Flandes, la ciudad flamenca de Vilvoorde ha dado una vuelta de tuerca más a las tensiones comunitarias. Sus exigencias lingüísticas a potenciales nuevos vecinos llegan hasta a la alcoba.

Seguir leyendo noticia

En pocos sitios como en la periferia de Bruselas son tan fuertes las tensiones lingüísticas que condicionan la vida política del país. El ayuntamiento de Vilvoorde acaba de publicar los criterios para optar a la compra de una vivienda de protección oficial. Ya no basta con hablar neerlandés o estar dispuesto a aprenderlo como se exige en todo Flandes para alquilar una vivienda subvencionada. Ahora se examina incluso a la pareja. Para hacerse con una de las 15 casas de segunda mano puestas a la venta, a mitad del precio, para familias de renta baja, hay que demostrar que se ha estudiado en neerlandés o, en caso contrario, aprobar un examen de conocimiento de la lengua.

Una de las preguntas bien podría ser cómo se dice "te quiero" en neerlandés porque la exigencia se aplica, también por primera vez, a la pareja del posible comprador, sea un matrimonio o una pareja de hecho. Si desconoce la respuesta a esta hipotética pregunta - ik houd van jou-,la demanda será desestimada. "No es ninguna forma de discriminación - explica el alcalde de Vilvoorde Marc Van Asch (CD& VNVA, democristianos nacionalistas)-. Si hoy alguien no cumple las condiciones, puede estudiar y presentarse dentro de un año".

"Es un estímulo y no una sanción", defiende. "Sólo pedimos un nivel básico para manejarse en la vida diaria". El ayuntamiento justifica la medida como una forma de mejorar la integración en la ciudad, donde uno de cada dos parados no encuentra empleo por no hablar neerlandés, asegura. Sin embargo, Vilvoorde puede haber ido demasiado lejos al exigir aprobar un examen y no sólo matricularse en un curso, y no se descarta que tenga que dar marcha atrás.

La normativa está en vigor en todo Flandes y, originalmente, forma parte de la política migratoria de la región. Pero en manos de los políticos de la periferia de Bruselas, donde cada vez se establecen más francófonos atraídos por el buen precio de la vivienda, se ha convertido en una cobertura legal para frenar la expansión del francés, que avanza hacia Flandes como "una mancha de aceite", dicen. Varios partidos francófonos pidieron ayer la intervención del Gobierno federal.

Las normas de vecindad de Flandes pretenden fomentar la integración de inmigrantes con cursos de lengua, clases de cultura y una celebración social en el ayuntamiento cuando certifican que ya son nuevos flamencos.El filtro, en principio, se aplica al seleccionar a los beneficiarios de las viviendas de alquiler subvencionadas por la administración.

En Vilvoorde, las familias belgas de renta baja que compiten con los inmigrantes para hacerse con una casa agradecen la medida. "¿Por qué no? A mí tardaron cinco años en darme una casa, mientras una familia de enfrente la consiguió en seis meses. Son marroquíes, claro", explica Catherine, en francés y neerlandés, en el portal de uno de los desvencijados bloques de viviendas de alquiler social de Vilvoorde. "Los belgas, los italianos, los españoles... somos siempre los últimos".

En la vecina localidad de Zaventem, el barrio de Jean Monnet espera la llegada de sus nuevos vecinos, con la certeza de que hablarán flamenco o intentarán aprenderlo. EL ayuntamiento los ha seleccionado para comprar, más baratas, varias parcelas urbanizables. Muchos aplauden la medida. "Cuando nosotros íbamos a trabajar a las minas de Valonia ¿en qué idioma teníamos que hablar? ¡En francés, no en neerlandés!", recuerda un vecino. "Vienen aquí, los toleramos y luego llegan con sus reivindiaciones" sobre el uso del francés. "Está visto que los francófonos por sí solos no quieren integrarse. Yo no busco líos, pero si me preguntan mi opinión... Quien quiera vivir aquí debe aprender flamenco".

Deixant de banda el titular tendenciós, l'article és el reflexe d'una societat que realment estima la seua llengua i la defensa, i no té complexe d'esclau enfront els espanyols o immigrants.

Mentre els franco-parlants a Flandes, actuant igual que la gran majoria d'espanyols que van vindre a viure a Catalunya. Sort que molts han tingut capacitat d'integrar-se i ara estan lluitant pel mateix objectiu que molts catalans.

No s'haurien de concedir beneficis socials, o permís de residència, si no es firma un compromís que aquesta persona apendrà la llengua, història i costums de Catalunya. Potser durant un periòde de 2 o 3 anys. Així podrem construir una societat catalana, oberta i integrada.

Un altre atac a la llengua catalana ... i ja van ....

Els "intel·lectuals" espanyols ja han tornat a plantejar un manifest contra la normalització de la llengua catalana, mitjançant un diari nacionalista espanyol, han començat atacar la llengua catalana, seguint la seva mostra de democràcia, com deia Joan Fuster, després de perserguir-la ara la volen acoralar a reducte folclòric, per fer-la desaparèixer. Vom diu l'Anna Simó, on estan ara els "intel·lectuals" espanyols, suposadament progressites i demòcrates? La resposta és que son espanyols, i com a espanyols tenen "la rojo-y-gualada" al seu cor.

deixo el video de la portaveu parlamentària d'ERC, Anna Simó.

Psoecean's eleven

Un dels millors gags de Polònia.






realment genial, el paper de'n clos. el guio, la musiqueta, ...

... que en penso del partit d'ahir ...

els torreros, manolo el del bombo i la resta de fauna espanyola està contenta, però com a català indepentista, mentre catalunya no pugue jugar lliurement, aniré contra la selecció espanyola.

La premsa destaca la capitalitat cultural de Deltebre.

Tal com havia dit al post , tant "El Punt" com Ebre-digital destaquen que Deltebre s'estigue consolidant com a capital cultural.

notíca El Punt 1 2

Notícia Ebre Digital

després del dissabte ...

A fer pinya, encara que hague caigut, en Xavier Vendrell, l'actual excecutiva té que treballar per unir, i fer el partit més fort.

Endavant amb Esquerra Republicana de Catalunya

enllaç

el meu anàlisi sobre el resultats

Eren els resultats més previsibles, guanyador el tàndem Puigcercós-Ridao, a totes les federacions excepte Barcelona-Ciutat, Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre, que era on la candidatura ERC-Futur tenia els candidats, Benach (camp de Tarragona), Niubó (BCN-Ciutat), i Terres de l'Ebre, que ens caracteritzem per ser "carotitstes". Jo vaig donar suport a ERC-Futur, després de veure el projecte de'n Niubó, que hagués estat un excel·lent secretari general. Com la majoria de premsa suposadament lliure, és anti-carotista, van desstacar que Benach quedés en 3r lloc, a només 52 vots de Carretero, mentre que ningú diu que la Carrandell, va quedar a sobre uns 300 vots per sota de Niubó. Cosa que demostra la quantitat de vot creuat que va haver-hi, entre diferents candidatures.

Des d'aquí, felicito tant al nou president Joan Puigcercós, o en Joan Ridao, com a secretari.

Ara més que mai. FORÇA ESQUERRA! PER LA REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT!

enllaç esquerra resultats

Humor britànic .... els britànics donaran suport als espanyols, en aquesta eurocopa

Ja que cap equip britànic s'ha classificat per a l'eurocopa, els britànics fent ús del seu humor intel·ligent han fet un anunci de suport a la selecció espanyola.



però jo com a independentista, com a Catalunya no la deixen ni jugar els espanyols, aniré amb les que juguen contra espanya.

deltebre, capital cultural?

Sempre se'ns havia dit que els caveros (actuals deltebrencs), érem gent de poc cultura, poc formats, rudes, salvatges com els del poema d'Espriu (assaig del càntic en el temple), però des de que ERC va entrar fa 3 anys al govern, i es va encarregar de la regidoria de cultura, estem encapçalant una revolució cultural a les nostres terres. Primer va ser el festival Bouesia, que enguany arriba a la tercera edició , hem tingut el cap de setmana passat l'inici del festival Festour,
un dels festivals que és el primerl festival itinerant de música en català. L'altre dia ens va caure un altre esdeviment cultural a Deltebre, el taller de dansa de Roberto Oliban, un important coreògraf, que portarà un taller internacional de dansa contenporrànea, al nostre poble. Conjuntament amb les ja tradicionals festes de l'arròs, les festes del turisme o els concerts de l'Espiga d'Or que tinguem un estiu carregat d'actes lúdics i culturals, on es mescla la tradició amb l'innovació, com també la part local com la internacional.