Navegant per aquí i per allà he trobat el bloc de l'independentista històric Jaume Renyer, amic de Carod-Rovira, una persona que ha lluitat tota la vida per la independència del Països Catalans.
bloc d'en jaume renyer
lo sènia, no és una frontera!
20 d’agost 2007
Per definir una frontera, els estats espanyol i francès marquen els Pirineus com a frontera "natural", però tant Euskal Herria com els Països Catalans tenim una part de la nació a banda i banda dels Pirineus, lo mateix passa amb el sènia, frontera imposada des d'Espanya per dividir els Països Catalans, curiosament, una frontera més antiga com és la del Bisbat de Tortosa es salta aquesta "frontera" tot i que des de la conferencia episcopal espanyola, s'ha volgut eliminar aquest bisbat, i separar-lo a nivell provincial.
Fa poc que he descobert a Pepe Gimeno, el Botifarra, "cantaor", que perfectament la seua música podria estar en un disc del Quicos, la cultura musical, demostra que si una música feta a la comarca de la Costera i d'altra feta al Baix Ebre (de Xàtiva a Tortosa uns 265 km, i 15 € de peatge), demostra que encara que els partits polítics no vulguen creure ens uns Països Catalans com nació-estat, ara per ara encara resistirem com a nació cultural.
Fa poc que he descobert a Pepe Gimeno, el Botifarra, "cantaor", que perfectament la seua música podria estar en un disc del Quicos, la cultura musical, demostra que si una música feta a la comarca de la Costera i d'altra feta al Baix Ebre (de Xàtiva a Tortosa uns 265 km, i 15 € de peatge), demostra que encara que els partits polítics no vulguen creure ens uns Països Catalans com nació-estat, ara per ara encara resistirem com a nació cultural.
ja sóc www.roquet.cat
18 d’agost 2007
he adquirit els següents dominis www.roquetdelta.com i www.roquet.cat, i com m'agrada tant el .cat, doncs utilitzaré ara aquesta adreça per promocionar el meu blog.
Els Països Catalans de dol.
12 d’agost 2007
Ha mort Lluís Maria Xirinacs
Els Països Catalans, estem de dol
Aquestes han estat les seves últimes paraules, deixades escrites
En ple ús de les meves facultats
marxo
perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em troba
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies!
ACTE DE SOBIRANIA
He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!
Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007
Humor gràfic
11 d’agost 2007
no tinc temps últimament per escriure algo, tot i així us deixo l'humor gràfic de tribuna.cat
coneixent deosdads
04 d’agost 2007
després d'una setmana dura, ja que he estat pels matins a constantí i les tardes a la planta de santa perpètua, anit va ser especial, més que especial curiosa, ja que em vaig quedar a sant cugat, al pis de man germana, però lo curiós és que haviem quedat amb 3 Deosdads més Albert, Cristina i Núria, uns cosins segons que no coneixem.
Va ser l'Albert que mitjançant l'skype va contactar amb man germana, i d'allí pel msn el vaig conèixer jo. La veritat va ser molt, molt curiós i explicant-mos coses de part de familia que ens toca a cadascú i les diverses anecdotes sobre el nostre cognom Deosdad, del qual tots som família, i bastant pròxima.
Un altra curiositat sobre esta branca Deosdad és que son pericos, quan tots els de la banda "ebrenca" som culers (los bessonets en son un exemple) almenys no son merengues com el meu fillol.
...
un fil personal, que feia dies que no posava.
salut
Va ser l'Albert que mitjançant l'skype va contactar amb man germana, i d'allí pel msn el vaig conèixer jo. La veritat va ser molt, molt curiós i explicant-mos coses de part de familia que ens toca a cadascú i les diverses anecdotes sobre el nostre cognom Deosdad, del qual tots som família, i bastant pròxima.
Un altra curiositat sobre esta branca Deosdad és que son pericos, quan tots els de la banda "ebrenca" som culers (los bessonets en son un exemple) almenys no son merengues com el meu fillol.
...
un fil personal, que feia dies que no posava.
salut
Subscriure's a:
Missatges (Atom)