notícia original a la vanguardia
traducció internostrum
Catalunya descobreix la bandera d'un batalló de les guerres de 1640 i 1714
Antoni F. Sandoval | Barcelona | 27/01/2008 | Actualitzada a les 03:31h
Durant tres segles ha romàs ocult. Ha passat de mà en mà en secret, custodiat gelosament pels seus guardians per a evitar la seva destrucció. Ara, Catalunya ha recuperat un símbol que pot ser considerat dels més rellevants de la seva història. Es tracta d'un estendard que hauria pertangut a una unitat militar que va participar en la guerra dels *Segadors (1640-1652) i que, molt probablement, també va servir d'ensenya a un batalló d'artilleria lleugera del Vallès Occidental en la defensa de Barcelona durant la guerra de *Successió (1702-1714).
Després d'haver estat exposat discretament a Barcelona, el *Museu d´*Història de Catalunya desvetlla a La Vanguardia de quina peça es tracta. És un dels pocs objectes de valor històric que es van salvar després de la rendició de la capital catalana al setembre de 1714.
El seu origen es remunta, segons els especialistes, al segle XVII. És rectangular, acabat en dues puntes en angle en un dels seus extrems. Amida 177 per 144 centímetres. Aquesta realitzat en tafetà de lli i decorat a mà en les seves dues cares, amb un galó de passamanería de llana en el contorn. En l'extrem oposat a les dues puntes es conserva, cosida a mà, la zona del passador per a l'asta on es col·locava l'ensenya.
Segons els experts del *Museu d´*Història de Catalunya i del Centri de *Documentació *i *Museu *Tèxtil de Terrassa que l'han analitzat, aquesta peça podria tenir un origen *gremial i pertànyer molt probablement a una cofraria agrícola que, en el seu moment, ho hauria utilitzat com estendard per a anar a la guerra.
L'atribució a un col·lectiu agrícola es fonamenta, segons els tècnics, en la importància que tenen en la peça - per la seva grandària i ubicació- les imatges de les falçs, que apareixen a banda i banda de l'ensenya, o la de la *zoqueta (espècie de protector de fusta per als dits que es col·locaven els camperols quan s'utilitzava aquesta eina de llaurar), que figura en un dels llenços de l'estendard.
Les quatre imatges religioses que apareixen representades en l'ensenya, que van ser pintades a mà per algun artesà local - donada l'escassa qualitat artística del treball-, són fàcilment identificables i corresponen a Sant Pere i la *Mare de *Déu del Roser en un dels costats, i a Sant Llorenç i Sant Antoni de Pàdua, en l'altre.
A l'intentar identificar a quina cofraria podria pertànyer originàriament l'estendard basant-se en aquesta iconografia, els experts que ho han analitzat suggereixen, tenint en compte la presència de Sant Llorenç i de Sant Pere, que va tenir la seva ubicació en el Vallès Occidental, i molt probablement en la ciutat de Terrassa.
Els estudiosos també apunten que l'artista que va pintar la peça va poder haver confós, per desconeixement, les imatges de Sant Antoni de Pàdua i Sant Antoni *Abat, i va dibuixar en el guió el primer quan en realitat era aquest últim al que es considerava en aquella època patró dels pagesos. Les quatre imatges estan emmarcades per un fons d'estrelles - dibuixades amb una plantilla i acabades a mà- i per una *guirnalda de flors i fulles que recorre tot el perímetre de la tela.
Les hipòtesis dels responsables del *Museu d´*Història de Catalunya i del *Museu *Tèxtil sobri l'origen de l'estendard concorden amb l'informe previ realitzat per l'expert en *vexilología (estudi de les banderes) Josep *Porter *i *Moix. Aquest apunta en les seves conclusions provisionals que es tractaria d'un guió d'una unitat de dracs, formacions militars que combatien a peu o a cavall i els estendards de les quals tenien aquesta mateixa forma trapezoïdal, amb dues cues en punta. També assenyala *Porter que segurament el guió no hauria pertangut a cap corporació establerta, però sí a algun col·lectiu o gremi del segle XVII.
Resulta difícil poder recuperar amb tota exactitud, sense proves documentals, la història i les vicissituds que ha viscut des de la seva creació l'estendard ara descobert. No obstant això, són molts els indicis que ho col·loquen, segons els experts i els tècnics, com l'ensenya d'una unitat militar d'origen gremial agrària que hauria participat en la guerra dels *Segadors, una revolta, precisament, d'origen marcadament camperol.
També sembla clar, i així ho recull el relat oral transmès entre qui ho han mantingut ocult durant segles - entre ells, *Frederic *Escofet, militar que es va posar a les ordres de Francesc Macià quan aquest va proclamar la República Catalana, i que va ser nomenat llavors cap dels *Mossos d´*Esquadra- la seva participació en la defensa de la ciutat de Barcelona en l'any 1714 com insígnia d'un batalló d'artilleria lleugera originari del Vallès Occidental. Aquesta unitat, segons aquest relat no escrit, hauria acudit des de la comarca del *Vallès a Barcelona per a lluitar contra les tropes borbòniques. Des de llavors, havia estat ocult, i no ha estat fins al passat octubre, coincidint amb l'exposició temporal Catalunya *i la guerra de *Successió,organitzada pel *Museu d´Història de Catalunya i que va tancar a final d'any, que ha pogut ser vist en públic, encara que sense destacar-se L'excepcionalitat de la peça.
-------------------------------------------------------------------------------------
Un orgull recuperar aquesta part de l'història de la nostra Nació.
Entrades
