Reflexions pel dret a l'autodeterminació (III)

Mai hagués pensat que quan vaig començar a escriure aquesta sèrie d'articles, s'arribés tant ràpid al debat. (llegeix Xavier Vendrell el meu bloc?). Diumenge Xavier Vendrell, va fer unes declaracions durant la II calçotada independentista organitzada per JERC-Camp de Tarragona, on es demanava que si CiU convocava un referèndum per l'autodeterminació, Esquerra feia president a l'Artur Mas. Després d'uns dies de sacsejada política, això ha quedat com diuen a La Cava, en aigua de borraines, és adir un no-res.

enllaç article de vilaweb

i un article del bloc d'esquerra, que no se'm copia bé l'enllaç

El dret de decidir de les nacions no és només un dret inalienable (reconegut des de sempre per les Nacions Unides i, més recentment, per la Unió Europea a Montenegro), sinó que és, sobretot, una necessitat de Catalunya per posar fi d'una vegada per totes a l'empobriment a què ens condemna Espanya. D'un dia per l'altre podríem gestionar l'aeroport del Prat perquè esdevengui transoceànic, recuperaríem la dignitat dels trens de rodalies, invertiríem els 19.000 milions d'euros d'espoli fiscal espanyol en hospitals i escoles, tindríem seleccions esportives en competicions internacionals, promouríem una defensa efectiva del català i podríem signar acords interestatals per a la internacionalització de la nostra economia, només per posar uns exemples.

Volem que quedi clar, doncs, que per a Esquerra la construcció d'una Catalunya plenament democràtica i sobirana és tan prioritària -perquè és condició imprescindible- com el projecte de la Catalunya social (com, evidentment, preferim la Catalunya social que es pugui construir des de l'Entesa a la Catalunya regional i conservadora).

Per això li hem fet una proposta inequívoca a CiU. Si la federació està disposada a convocar un referèndum d'autodeterminació per posar fi a tot aquest endarreriment a què ens aboca Espanya. Podem arribar a un acord per formar el Govern que convoqui el plebiscit independentista. Però ja avui mateix CiU ens ha demostrat quin és el seu horitzó nacional. El partit que critica tothora l’esquerra independentista per la suposada connivència respecte al PSOE és incapaç de donar suport a iniciatives per trencar la submissió de nostre país envers Espanya.

Després del rebuig a la proposta, queda clar que Convergència prioritza mantenir l'actual statu quo que fer un nou pas endavant com a país. Toca el moment de preguntar-nos: qui hi ha veritablement darrere d'aquesta CiU que es proclama nacionalista? Quins poders fàctics impedeixen que Catalunya pugui esdevenir un país veritablement democràtic i sobirà? Qui va obligar Artur Mas a pactar un Estatut retallat? Qui mana a CiU?

Cap de setman al poble, i retrobada amb antics amics i companys de classe

... Avui un altre post, sobre els aspectes personals. Després del viatget al Vallès, ja feia uns dies que me passava de km per a la revisió al taller. Un motiu per baixar. Dissabte teniem esmorzar de militants i simpatitzants d'esquerra. 2n motiu per baixar. Feia 3 setmanes que no baixava. 3r motiu per baixar.

Divendres tarde ja estava al meu estimat poble. Passejant cap a les quatre carreteres, me vaig trobar amb Basco, que havia vingut des de Tenerife per al casament de Ruben Osky. Vaig pensar que seria un bon motiu per quedar-me dissabte la nit, i no pujar cap a Tarragona, en busca d'un oci-nocturn que no trobo al poble.

Divendres havia quedat amb dos companyes simpatitzant del partit per fer una cerveseta al Clàssic. Son dos xiques molt majes de la meua "quinta". Al dia següent una anava al casament l'altra no.

Dissabte matí. Esmorzaret de colesterol a la seu d'Esquerra. una forma de començar i posar-mos a treballar de cara a estes properes eleccions municipals. Per la tarde tranquilita fent un caferet a l' Universal llegint la Veu de l'Ebre. A la nit, va ser una retrobament amb molta gent, de la que havia anat al casament, persones que feia anys que no veia. Vaig estar a gust, content de saludar a tants coneguts, en un moment de la meua vida, on em plantejava d'on venia i que era, trobar-me amb esta gent, esta gent que vaig compartir la infància, una gent que val la pena lluitar i que aconseguixen un futur millor, per això estic orgullós d'estar a Esquerra. Perquè treballarem per esta gent. perquè natros també som gent com ells.

PD: Narcís, si llegeixes això posa'm un comentari.

Reflexions sobre el dret a l'autodeterminació (part II)

"La ignorància es cura viatjant"

Bé, aquesta frase, se sol dir per part dels "no-nacionalistes" (és a dir nacionalistes espanyols) de la següent forma "el nacionalismo se cura viajando".

Pos jo, curiosament vaig fer-me independentista gràcies a que vaig sortir de la meua caverna, com diria Plató. Vaig sortir del poble a estudiar cap a Tarragona. Com és habitual a la ETSEQ, se solen fer moltes activitats amb equip. Estàvem una tarda de dimecres, el meu equip i un altre, debatint de com es feia un problema que haviem d'entregar. Una de les noies de l'altre equip me va dir "oye, ¿tu nunca hablas en castellano?" curiosament, la meua ignorància i segurament poca mentalitat d'esclau de l'espanyolisme, no canvio de llengua amb facilitat (només gent gran). Aquella frase va ser el meu despertar, va fer adonar-me'n que vivia en un país ocupat, que això de la democràcia espanyola i el respecte a la llibertat era un engany.

El divendres, mentre feia temps per anar cap a bucar el tren, vaig estar llegint per internet coses sobre l'indepentisme, principalment a les webs de PSAN, Maulets, JERC, Partit per l'Independència. No sé, quan més llegia, més em sentia identificat amb aquests moviments, possiblement perquè m'encantava Marx, vaig estar simpatitzant durant un temps amb el PSAN, i fins i tot vaig pensar en afiliar-me a Maulets, però potser una posició més estràtegica i de portar a terme un socialisme més "democràtic" finalment em vaig fer de JERC, organització on milito des dels 21 anys.

Tornant al tema de la llengua, un dels motiu principals per demanar l'autoderminació dels Països Catalans, per tant construir un estat on gent de la Safor, Penedés, Mallorca o del Delta, un estat que defense la nostra llengua, perquè ara per ara ni l'estat espanyol, ni molt menys el francés, ens accepta com a catalans. Per què el rei dels espanyols, si jo tinc un passaport espanyol, no fa els seus missatges de nadal en la meua llengua? Per què el parlament de l'estat on visc, si la llengua catalana forma part d'este estat no permet expresar-se als parlamentaris catalans en la seua llengua? ....... Els catalans, millor dit, els catalano-paralants, no ens sentim representats per aquest estat, perquè aquest estat et discrimina i et fa ser ciutadà de segona o tercera.





(ja continuaré amb un 3a part)

un altre post personal

Avui fa 3 anys de l'accident de moto, que vaig tenir al poble, i m'ha deixat el colze dret tocat. Ara tinc el moviment limitat del braç dret, ja que no vull tornar a operar-me, amb la possibilitat de quedar pitjor.

res només un petit fil, per recordar, que encara que la vida se't pose en contra, s'ha de continuar lluitant i tirar endavant, com deia el "che" guevarra. Fins la victòria, sempre!

12 anys sense ovidi

Avui fa 12 anys de la mort d'ovidi, un dels cantautors més importants dels Països Catalans.


arxiu ovidi


article wikipèdia




videos

Feina nova i perdut pel vallès

Després de temps, un fil sobre la meua vida personal :P

He començat a treballar en una nova empresa, que s'encarrega de la gestió de depuradores d'aigues industrials. La feina està ben remunerada per tractar-se un contracte amb pràctiques, i a sobre sobre un tema dels quals trobo prou interessants, la gestió de l'aigua i més d'haver estat organitzant les I,II i III Jornades per una Nova Cultura de l'Aigua, a la URV. També havia fes 2 mesos de pràctiques a l'estiu a les EDAR del montsià, per tant ja sabia de que anava la feina.

Aquesta empresa m'ha fet anar un parell de dies al vallés (sta perpètua de la mogoda), com man germana està vivint i estudiant al costat a sant cugat, vaig decidir anar-me'n dimecres cap a allà.

Quina odissea! entre la pluja, la nit, em vaig perdre per terres de la catalunya central, no esmentaré detalls, però vaig estar a punt de girar cua i tornar cap a terres tarragonines. Després d'haver sobreviscut un parell de dies per aquelles terres, avui de tornada he passat pel mític peatge de martorell que sempre surt a les notícies del trànsit. Peatge.... paraula que els espanyols no coneixen, i que enriqueix a la caixa....

ho deixo que no volia posar-me polític en aquest post.


espero que la pròxima vegada que torne al vallès ho pugue "disfrutar" millor.

Cas de Juana Chaos.

Volia evitar parlar d'aquest tema, però últimament està un mica de moda parlar-ne. Ja fa un temps que he aparcat la "basquitis", tot i que a casa tinc un parell d'ikurrinyes i una pancarta pel retorn dels presos bascos al seu país. Justament això és el que ha passat amb el pres polític Iñaki de Juana Chaos, que un cop va complir la seua comdena com a assassí terrorista, per un parell d'articles al diari GARA. Jo no defenso a cap assassí, però la causa per la qual ara estava complint comdena injustament era una opinió política i per tant, posa en dubte l'estat de dret i la democràcia a l'estat espanyol. Un dels motius pels quals em queixo d'aquesta suposa democràcia a l'estat espanyol és que, no es tracta igual l'assessinat d'un carnisser que d'un guardia civil o militar. L'assessí d'aquest últim s'ha de veure forçat a complir comdemna a 500 o més quilometres de casa seva que l'altre. O tots dos assessins o aquí els motius polítics fan que sigues diferent davant la "justícia espanyola". Ara i sempre, reclamaré pel bé dels presos i de les families que també sofreixen aquest allunyament, que els presos d'euskal herria o els països catalans compleixin comdenes prop de casa seua.



suport als presos polítics catalans
rescat

suport als presos polítics bascos

etxerat

Una bona notícia

Plataforma en Defensa de l'Ebre



Us fem arribar aquest comunicat fet per Josep Sabaté , membre de la PDE que va patir una acusació que sempre hem pensat que ha estat injusta i falsa. Realment, les coses s'han posat al seu lloc.



Fem arribar el nostre reconeixement a Josep i la mes entranyable felicitació a la seva familia i els seus amics i amiques que sempre l'han recolçat.



La lluita per la defensa del Riu i del territori es veu engrandida per la participació de persones que com Josep demostren una capacitat enorme d'estima i dedicació per un futur millor per a les Terres de l'Ebre.




Josep Sabaté absolt !





el dia 28 de febrer es va saber que Josep Sabaté , membre de Jóvens en Defensa de l'Ebre i de la Plataforma en Defensa de l'Ebre , acusat d'agredir l'exdelegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l'Ebre Francesc Sancho, ha estat absolt de tots els càrrecs.



Josep va ser acusat d'un delicte d'atemptat contra l'autoritat i d'una falta de lesions per la qual cosa li demanaven dos anys i sis mesos de presó. En el judici que va celebrar-se el 22 de gener de 2004 van demanar 540 euros de multa per ser " autor responsable d'una falta de respecte i consideració deguda a l'autoritat" i com autor "d'una falta de lesions", sentència que es va recòrrer.



Des de la Plataforma en Defensa de l'Ebre i des de Jovens vam entendre aquest judici contra Josep Sabaté com un intent de criminalitzar i escarmentar el moviment antitransvasista i en especial els jovens.



Avui , desprès de gairebe cinc anys d'aquell 11 de Juliol de 2002, podem assegurar que no hem fet ni un pas enrera. Josep ha estat absolt i continuem lluitant amb il.lusió, defensant el Riu i el territori alhora que ens solidaritzem amb totes les persones que per la seva lluita pateixen repressió.



Lo Riu és vida !



Ni un pas enrera



un dels cartells en suport