Reflexions sobre el dret a l'autodeterminació (part II)

15 de març 2007

"La ignorància es cura viatjant"

Bé, aquesta frase, se sol dir per part dels "no-nacionalistes" (és a dir nacionalistes espanyols) de la següent forma "el nacionalismo se cura viajando".

Pos jo, curiosament vaig fer-me independentista gràcies a que vaig sortir de la meua caverna, com diria Plató. Vaig sortir del poble a estudiar cap a Tarragona. Com és habitual a la ETSEQ, se solen fer moltes activitats amb equip. Estàvem una tarda de dimecres, el meu equip i un altre, debatint de com es feia un problema que haviem d'entregar. Una de les noies de l'altre equip me va dir "oye, ¿tu nunca hablas en castellano?" curiosament, la meua ignorància i segurament poca mentalitat d'esclau de l'espanyolisme, no canvio de llengua amb facilitat (només gent gran). Aquella frase va ser el meu despertar, va fer adonar-me'n que vivia en un país ocupat, que això de la democràcia espanyola i el respecte a la llibertat era un engany.

El divendres, mentre feia temps per anar cap a bucar el tren, vaig estar llegint per internet coses sobre l'indepentisme, principalment a les webs de PSAN, Maulets, JERC, Partit per l'Independència. No sé, quan més llegia, més em sentia identificat amb aquests moviments, possiblement perquè m'encantava Marx, vaig estar simpatitzant durant un temps amb el PSAN, i fins i tot vaig pensar en afiliar-me a Maulets, però potser una posició més estràtegica i de portar a terme un socialisme més "democràtic" finalment em vaig fer de JERC, organització on milito des dels 21 anys.

Tornant al tema de la llengua, un dels motiu principals per demanar l'autoderminació dels Països Catalans, per tant construir un estat on gent de la Safor, Penedés, Mallorca o del Delta, un estat que defense la nostra llengua, perquè ara per ara ni l'estat espanyol, ni molt menys el francés, ens accepta com a catalans. Per què el rei dels espanyols, si jo tinc un passaport espanyol, no fa els seus missatges de nadal en la meua llengua? Per què el parlament de l'estat on visc, si la llengua catalana forma part d'este estat no permet expresar-se als parlamentaris catalans en la seua llengua? ....... Els catalans, millor dit, els catalano-paralants, no ens sentim representats per aquest estat, perquè aquest estat et discrimina i et fa ser ciutadà de segona o tercera.





(ja continuaré amb un 3a part)

2 comentaris:

Miquel Marzabal Galano ha dit...

Sí noi, tens tota la raó.
L'Estat Espanyol sí que vol acollir els nostres calers però no vol pas acollir la nostra llengua ni la nostra cultura.
Una clara raó per la qual nosaltres no ens sentim representats per la seua bandera ni per la nacionalitat espanyola.

Miquel Marzabal Galano ha dit...

Jo he viatjat molt. Moltíssim.
I precisament, comparant l'autonomia catalana amb els sistemes de Suïssa, Alemanya i Bèlgica, l'autonomia Catalana és de fireta. Això que va dir en Maragall de que tenim el millor autogovern sense estat d'Europa és una mentida.
Aquí mateix a Bèlgica cada part té els seus propis ministres, el seu propi parlament, i una autonomia mai imposa a una altra res de res.
Es barallen molt, però tot és bilateral.
Això a Madrid no ho volen. Es clar, ells volen conservar el poder que tenen. Però el govern català no té ni punt de comparació amb les competències que té el Flamenc.
Per començar, la llei lingüística.
A Flandes CAP PRODUCTE, MAI s'ofereix en llengua forana (francès). Sempre en llengua autòctona (Flamenc). En tot cas totes dues.
A Catalunya això sembla impossible. I és la mateixa Generalitat que no aplica la llei lingüística. Es una vergonya.