Notícia de ebredigital.com

23 de novembre 2006
El projecte Lo Passador guanya el concurs d'idees del pont entre Sant Jaume d'Enveja i Deltebre



El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha impulsat la construcció d’un pont sobre el riu Ebre que uneixi els municipis de Sant Jaume d’Enveja i Deltebre, actualment connectats per un pas de barca. Aquesta actuació esdevindrà una alternativa a aquest pas i permetrà evitar l’actual recorregut per carretera de més de 20 quilòmetres passant per Amposta. Així, aquest projecte té com a principal objectiu afavorir la mobilitat en la zona del Delta, que ha experimentat en els últims anys un notable creixement a causa sobretot del seu desenvolupament urbà i de les visites turístiques que rep.

El nou pont s’emmarca en el projecte de l’Anell del Delta de l’Ebre, que pretén equilibrar la vialitat dels dos hemideltes, dotant-los d’una bona infraestructura
de comunicació entre tots els seus nuclis urbans, proporcionant, així mateix, un recorregut que permeta el recorregut en bicicleta i aproximant la natura als habitants de la zona i als visitants. En aquest sentit, el pont es convertirà en un nexe d’unió entre dos municipis, Sant Jaume d’Enveja i Deltebre, molt propers físicament però distanciats pel riu. Igualment, esdevindrà un motor per al desenvolupament econòmic de les dues poblacions, ja que facilitarà els desplaçaments regulars.

Lo Passador
El projecte guanyador, sota el nom de Lo Passador, ret homenatge a la figura del patró de barcassa. El projecte ha tingut en compte els valors paisatgístics i
culturals de l’Ebre i realitza en aquest sentit un important esforç d’integració al riu i al seu entorn. És per això que el pont no s’interpreta només com una via de
pas sinó com un ample passeig sobre les aigües de l’Ebre.

Lo Passador és un pont penjant, suspès per quatre cables amb traçat parabòlic que s’ancoren en el tauler. La seva estructura és mixta, formada per un calaix
metàl·lic i una llosa superior de formigó armat. El pont projectat té una longitud total de 242 metres i una amplada de 18,9 metres. Salva el riu formant tres trams, dos laterals de 68 metres de longitud i un de central de 112. Les dues piles intermèdies, de dimensions reduïdes, s’orienten en la direcció del flux del riu. L’alçada màxima de l’estructura en les piles no sobrepassa els 20 metres i la part inferior del tauler tindrà una cota en el seu punt més alt de 12,3 metres, deixant un gàlib lliure mínim de 12 metres per al pas d’embarcacions en una amplada de 56 metres.

La plataforma del pont està dividida en dues parts diferenciades: una destinada a la circulació de vehicles –amb dos carrils de 3,5 metres d’amplada cadascun i
vorals de 0,5 metres– i una altra destinada a vianants i ciclistes. La proposta inclou la formació dels vials de connexió al pont. En el costat de Sant Jaume d’Enveja, els vials connectaran amb l’avinguda de l’Ebre i a l’encreuament s’hi formarà una rotonda. Al costat Deltebre, es connectarà amb el carrer Girona i també s’hi construirà una rotonda al punt de connexió.

En el disseny del pont, s’ha tingut en compte el procediment constructiu. En aquest sentit, la secció del tauler està concebuda per a ser muntada per fases: primer, el calaix metàl·lic central, nucli estructural del tauler i després, les costelles laterals, voladius que permeten aconseguir l’amplada requerida del pont. La voluntat que el pont convidi al passeig es plasma en la seva amplitud i en el seu tractament superficial, que es desenvolupa de manera suau i harmoniosa. Pel que fa a la il·luminació del pont, tant de la plataforma com de les piles, serà suau i discreta.

Un passeig i mirador

El projecte guanyador dóna especial importància a l’ús cívic i ciutadà que es puga fer d’aquesta nova estructura. És per això que concentra l’àrea de vianants i ciclistes en un del costats del pont sumant una amplada total de 8,6 metres. Aquesta plataforma adoptarà unes ondulacions que, tractades amb paviment continu, recorden l’estela de la barcassa sobre la superfície del riu en travessar-lo. Les ondulacions formaran, a la vegada, una diferenciació entre les zones reservades a ambdós tipus de circulació, i permetran que els usuaris hi puguen seure.

Així mateix, es preveu una àmplia superfície en la barana que permeta al vianant recolzar-se còmodament per contemplar el riu i el seu entorn. També s’incorporaran sobre la fusta de la barana una sèrie de panells explicatius sobre la figura del passador i els diversos sistemes emprats històricament per creuar el riu. D’aquesta manera, el pont esdevé també punt de difusió del patrimoni històric i cultural.

Concurs d’idees

L’abril passat, el DPTOP va obrir el concurs d’idees per tal de desenvolupar les possibles solucions estructurals i de disseny del pont, a partir dels criteris tècnics establerts en l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental sotmesos a informació pública. Dijous 16 de novembre, el jurat ha escollit el projecte guanyador: Lo Passador, obra dels enginyers Diego Cobo i Jiri Strasky per a Tec-4. Cobo i Strasky són especialistes en ponts suspensos i han realitzat projectes com el pont sobre el llac Vranov a Txèquia, pont tensat sobre el riu Mississipí a Saint Francisville, pont atirantat sobre l’Elba a Podebrady o el pont sobre el Besòs al carrer Maristany.

Aquest equip serà l’encarregat de redactar el projecte constructiu per a la construcció del pont i el responsable de la direcció de les obres. Es preveu que
les obres es puguen licitar l’estiu de 2007 i comencen la tardor del mateix any. El termini d’execució del treballs és de 18 mesos i suposaran una inversió de 9,8
milions d'euros.

El jurat l’han format el conseller de PTOP, el director general de Carreteres, el director general de GISA, representants de les Secretaries per a la Mobilitat i de Planificació Territorial i professionals proposats pel Col·legi d’Arquitectes, el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, els concursants i els ajuntaments de Deltebre i Sant Jaume d’Enveja. Ha escollit el projecte guanyador a partir de la valoració d’aspectes com l’adequació de la proposta als condicionants tècnics, els aspectes paisatgístics i d’integració de l’estructura en l’entorn, la connectivitat amb la trama urbana i la qualitat estètica, originalitat i viabilitat de la construcció.

Recomanació musical

14 de novembre 2006
Ultimament no me sento inspirat per fer comentaris polítics o socials. Però estic escoltant una xocoteta joia musical, se tracta de l'últim disc de Feliu Ventura .

Un disc que millora molt en la producció a l'anterior disc, on colaboren gent de la carrau, i d'obrint nas, com altres amics seus com ara Lluís Llach i Miquel Gil. La majoria de cançons segueixen la linea de l'anterior treball, però clar amb una millor producció i ple de detalls musicals. Jo destaco la "d'acord, d'acord" on ens recorda al gran ovidi montollor

Govern d'entesa.

06 de novembre 2006
Al final ERC, ha triat el mal menor, ha apostat per reeditar el tripartit, que a partir d'ara és dirà Govern d'entesa nacional de pogrés. I com fa tres anys, els convergents, disfressats de votants republicans, han tornat a l'atac, ja cansen.

A tota aquesta gent, que volia a Artur Mas de president, que l'hagués votat, jo volia que el president fos Carod-Rovira, i en el seu defecte, que escollís el millor govern possible.

Espero que aquesta vegada surte bé, espero que els catalans i catalanes, puguem avançar socialment, ja que per desgràcia encara no hi ha una majoria independentista al Parlament.

Ara més que mai. Força Esquerra! Per la justícia social, caminant cap a l'independència!

Deltebre és republicà

03 de novembre 2006
Si xiquets i xiqutes, a Deltebre ha tornat a guanyar ERC a les eleccions al Parlament de Catalunya,
qui ho hauria de dir, encara recordo les meves primeres eleccions al parlament, al 1999, i vam treure uns 200 vots i un 6%. El transvasament donava esparances al 2003, i finalment, vam arribar al 28%. Esta vegada, jo personalment no ho veia clar, però la gran feina feta per Esquerra des de l'ajuntament i al Govern de Catalunya, podien ajudar-nos. Efectivament Esquerra Republicana de Catalunya, es consolidava com a 1a força arribant al 35% de vots.