Sobre el no nacionalisme

28 d’agost 2006
Un post interessant de guereau de cabrera


El no-nacionalisme és una farsa.

El suposat no-nacionalisme té al principat de Catalunya els seus dos màxims exponents en Ciutadans de Catalunya/Partit de la Ciutadania d'Albert Boadella, Arcadi espada i companyia i en Convivència Cívica Catalana de Paco Caja. Dic suposat no-nacionalisme perquè son bastant clares les connexions o , si més no, les simpaties amb l'extrema-dreta racista i nacionalista espanyola.

Paco Caja va ser present en l'acte que es va fer al CCCB per a la creació d'un partit polític "no-nacionalista" que va acabar amb la creació de Ciutadans de Catalunya que posteriorment s'ha convertit en un partit polític sota el nom de Partit de la Ciutadania. Sé que va ser present a aquell acte perquè el vaig veure jo mateix amb els meus propis ulls i és ben sabuda la relació entre Convivència Cívica i Ciutadans.

Parlem de Paco Caja doncs. Per no ser nacionalista té unes amistats bastant estranyes. En primer lloc és molt ben considerat per els mitjans de comunicació nacionalistes espanyols d'extrema dreta ja que el tracten molt bé a les entrevistes amb la COPE. El mateix passa amb Albert Boadella, constantment entrevistat per diaris com El Mundo.

Convivència Cívica Catalana, sota el nom de la plataforma "en castellano también" va organitzar una vaga de fam d'un dia (sí, sí d'un dia) d'un pare que reclamava ensenyament en castellà per a la seva filla. Unitat Nacional Catalana va organitzar un pícnic al mateix lloc en suport a l'ensenyament en català i vam poder veure com a la convocatòria hi havia Yolanda Couceiro Morín, una basca renegada i coordinadora general d'España i Libertad(www.e-libertad.es) , una plataforma ultra nacionalista espanyola.

La senyora (per dir alguna cosa) Morín va participar també a l'escola d'estiu de Democracia Nacional a València per fer una conferència sobre el “futuro de los movimientos cívicos”. Morín compartia cartell amb representants de diferents partits ultradretans europeus com el NPD alemany, el FN francès i el BNP britànic. Alhora Democracia Nacional és un partit ultradretà espanyol el president del qual és Manuel Canduela que va formar part de la banda musical racista División 250 amb lletres tant "poètiques" com ara "eh, negro vuelve a la selva". Així podem veure com en son de "no-nacionalistes" els amics de Paco Caja.

Però això encara no s'acaba aquí. Caja ha organitzat actes conjunts amb Coalició Valenciana, un partit blaver extremadament anticatalanista. Concretament van fer un acte contra una suposada "Euroregió dels Països Catalans" (podeu trobar tota la informació a http://www.elpalleter.com/actualitat/politica/noticies/29102004.html) amb altres organitzacions anticatalanistes. Juan García Sentandreu, un conegut ex-falangista valencià, és el president de Coalición Valenciana, i son ben conegudes les seves bones relacions amb España 2000, un partit ultradretà i xenòfob amb implantació al País Valencià fins al punt que han arribat a fer manifestacions conjuntes(http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/27/espana/1101568955.html) contra una suposada intromissó de Catalunya als afers valencians.

També va participar a l'acte conjunt de Paco Caja i Coalición Valenciana l'anomenada Academi de sa Llengo Balea , una organització amb la intenció de crear una nova llengua balear diferenciada de la catalana. Aquest moviment seccessionista lingüístic rep el nom de "gonelles" que seria l'equivalent balear dels anomenats "blavers" del País Valencià. Els anomenats "gonelles" van tenir una forta presència a la manifestació de les Nuevas Generaciones del PP a favor de la piscina de Pedro J. Ramírez, enmig d'estanqueres i proclames contra els Països Catalans. Com podem veure, uns altres amics "no-nacionalistes" de Paco Caja.

Ciutadans de Catalunya, a part de tenir bona relació am Convivència Cívica Catalana que ja és una prova suficient del seu espanyolisme, ha tingut a les seves files a Jaume Farrerons, un funcionari de presons que ara se n'ha desvinculat sota el pretext de que ell no espereva que en realitat fossin nacionalistes espanyols. Si analitzem la seva trajectòria veurem que no és gaire creïble aquesta hipòtesi, ja que anteriorment havia estat militant a Plataforma per Catalunya, un partit xenòfob liderat per Josep Anglada, ex-militanbt de Fuerza Nueva. Farrerons, per tant, s'ha convertit en un tastaolletes de l'espanyolisme radical de Catalunya i quan les diferents organitzacions no li han donat el poder que han volgut les ha abandonat sota argumentacions absurdes.

Havent exposat tot això veurem com podriem anar fent una cadena amb diferents anelles que ens anirian portant cap al nacionalisme espanyol extrem i racista. Podem sortir de Ciutadans de Catalunya, passar per Plataforma per Catalunya, Fuerza Nueva, Convivència Cívica Catalana, Democracia Nacional, España 2000, Falange , Coalición Valenciana, Academi de Sa Llengo Baleá, España y Libertad... i acabar a les Nuevas Generaciones del PP.

Guerau de Cabrera.

Fidel Castro Malalt.

04 d’agost 2006
Després de no tenir cap inspiració, per postejar. Ja fa gairebé 40 dies de l'últim.



Què dir del mític i carismàtic líder, cap de l'estat cubà, dictador ferotge per a uns, salvador del país caribeny per a altres, i mestre intelectual. Com per a tot, ni tot és blanc ni tot és negre, si bé és cert que no deixa opció, a l'existència d'una oposició, normal en una dictadura, el país cubà garanateix principis bàsics del socialisme com l'educació i la sanitat a diferència del seus veïns caribenys Haití i Rep Dominicana.

Personalment crec, que un dels seus errors ha estat no jubilar-se, ara deixarà el càrreg igual que Franco, morirà al llit, i mentre l'assamblea del partit comunista cubà, farà un referèndum o el·leccions internes per escollir el següent líder, a l'estat espanyol ens va tocar acceptar una monarquia, i més tard una constitució. Jo de Fidel Castro i els seus assessors, hagués creat un líder jove, que fos vist internacionalment, una espècie de Evo Morales o Lula da Silva. Espero que Cuba no sigue assetjada pels USA i siguent una espècie de Puerto Rico o com he comentat abans com els seus veïns caribenys Haití i Rep Dominicana