9 de novembre a Alemanya: 1938, 1989 ...

09 novembre 2009
Aquests dies a Alemanya es commemoren 2 dates importants pera la seva història. Un aniversari feliç i un de trist. El feliç és el de 1989 quan per fi es va obrir el mur de Berlin, i el trist és l'aniversari de la nit dels vidres trencats, on els nazis van destruir establiments dels jueus.

Durant els segle XX Alemanya va passar dues de les pitjors dictadures possibles la nazi i la soviètica, si ve l'Alemanya occidental es va salvar de la soviètica, va patir tenir l'altra meitat de l'estat separada, i la forma més clara era el mur de Berlín.

La nit dels vidres trencats es pot considerar com el primer atac violent perpretat per les SS contra els jueus residents a Alemanya. Després d'això tots sabem el que va venir.

El mur de Berlín va ser un mur que van construir a la República "Democràtica" Alemanya (la de l'òrbita soviètica), per tal d'evitar que la gent s'escapés a la República Federal Alemanya (capitalista).

És curiós que ningú volgués entrar al part democràtica i en canvi si hi hagués gent que volgués anar a la federal. També és curiós que fos l'Alemanya comunista dels pocs llocs on funcionava el sistema degut sobretot al sentit del compromís que tenen els alemanys i no tenen a les altres parts d'Europa on el sistema estava col·lapsat ja que fins i tot l'absentisme laboral va arribar a nivells sobre el 50%.

El Nazisme i Socialisme-soviètic, han estat dues cares de la mateixa moneda, i que han aplicat sistemes similars per tal d'eliminar els dissidents uns i els que no eren prou bons els altres. Als dos l'estètica els ha governat, no hi ha tantes diferències entre les desfilades nazis a Berlin o les tropes soviètiques a Moscou.

el fet és que mentre el 9 de novembre del 1938 molts alemanys el maleixen, el de 1989 el recorden amb alegria, l'entrada del seu estat en una vertadera democràcia i no una democràcia de partit únic com ho era l'Alemanya oriental-comunista.

"Dies de Festa" ... una cançó d'estiu, per a quan comença l'hivern ... i refelxió socio-lingüística

04 novembre 2009
Ara fa dies que no escric res, i això que políticament són dies moguts, com també esportivament, i com no l'aparició de la nova ubuntu, podrien ser temes per parlar-ne, però mira, avui me sento molt localista i m'ha vingut en ganes d'escoltar "Dies de Festa" una cançó que tenia a la meva memòria, d'haver-la escoltat a Radio Delta, mentre ma mare i ma iaia (en pau descanse), embotellaven tomates.




La veritat és que veient la facilitat en que es interpretada per un valencià, un s'ha de posar a pensar si la frontera esta del Sènia, imposada des d'Espanya, és o no una frontera. I més si de que pseudohistoriadors parlen de la repoblació per valencians. Fa uns dies també al fòrum del racó català, una manresana deia que no l'havien entès a la botiga quan va demanar un cossi , paraula que em pensava que era només de la zona i resulta que és la genuïna catalana, que també se diu a la catalunya central.

A ningú se li acudiria dir que un andalús parla una llengua diferent que un madrileny, però aquí encara hi ha gent que dubta de la unitat de la llengua, la llengua que s'estén de Fraga a Maó (i l'Alguer), i de Salses a Guardamar.

Xiquets i xiquetes, maricón l'últim! a robar s'ha dit!

27 octubre 2009

Si des de fa temps sentim parlar del cas gurtel a terres valencianes, i de l'afer millet , des de feia uns dies un panflet com El Psoeriódico, avui ha tocat als socialistes catalans. S'han detinguts als seus caps al "cinturó roig", de Santa Coloma de Gramenet i Badalona.

Després d'estes notícies, un es pregunta si el famós oasi català, era en realitat un miratge, i que tant els dos partits hegemònics com PSC i CiU, anaven fent sense molestar, fins que una auditoria sobre les subvencions al Palau de la Música, van fer sortir les irregularitats de'n Millet. La premsa es va fer ressó dels "acords" entre la fundació del Palau i la fundació de CiU. Ahir el mentre el President Pujol advertia que si es destapava la manta, sap Déu, que sortiria, el President Montilla, en una conversa informal amb els periodistes, deia que a al dreta li perdonaven la corrupció. ¿què passarà ara amb aquests socialistes corruptes? ... si és com diu la dita catalana a totes les cases hi ha Joseps i Joans. (comprove-ho, és cert). I per tant el President Montilla s'hauria d'haver estalviat els comentaris com el President Pujol segur que sap més del que ens pensem.



*perdoneu per dir això de maricón l'últim, però és una frase col·loquial, i en cap cas he volgut dir res relacionat amb les tendències sexuals que cada persona té lliurement.

Ja és Nadal al Mercadona

25 octubre 2009
Ahir dissabte vaig anar a comprar al Mercadona, i per a sorpresa meua vaig trobar-me que ja era nadal. Ahir era 24 d'octubre i encara falten 2 mesos per a la festa, la veritat crec que ara faran un nadal fins i tot a l'estiu.




en aquesta última foto es veu que han dedicat també un petit apartat per als panellets, però la part del torró, és la més destacada.


Aviat faran tot sants, per l'11 de setembre o sant joan pel pont de l'u de maig.

69 anys de l'afusellament de companys

15 octubre 2009
Com cada 15 d'octubre, retré un petit homenatge al President Companys, afusellat per l'exèrcit espanyol tal dia com avui del 1940, al castell de Montjuïc. La lluita per una Catalunya Lliure i Republicana encara continua.