venjança catalana! (pallisa del barça als merengues de bàsquet)

29 de desembre 2007

Després del desastre de la setmana passada al futbol, almenys ahir el barça de bàsquet, va poder humillar als merengues amb casi 20 punts de diferència, amb un partidàs de Basile. Els culers vam poder recuperar l'honor de ser català i blaugrana, a vore si Rijkaard aprèn de Ivanovic.

enllaç notícia


VISCA EL BARÇA! VISCA CATALUNYA!

mos prenen lo pèl? euskadi-catalunya

27 de desembre 2007
sóc l'unic que penso que mos prenen lo pèl amb este partit?

aquesta federació vol realment l'oficialitat?

per què aquesta federació desprestigia la federació de futbol sala si aquesta si que és reconeguda oficialment per la federació de futbol sala internacional?

per què després de jugar amb tota una selecció del brasil, després només han vingut un Argentina B, Xina, ... i ara amb una altra selecció "regional" de l'estat espanyol. i volia encolomar-mos un catalunya-eua (com si allà fos seguit el "soccer"), com si no hagués una escòcia que estaria encantada de venir a jugar al camp nou o fins i tot seleccions com dinarmarca o holanda, petits estats d'europa.

aquest federació que té el suport d'empreses tant nacionalistes (espanyoles persupost) com La Caixa i Telefonica.

Jo crec que este partit serà més per omplir el "cupo" o la imatge, que per res més.

seguiré el partit des de casa suposo. però convençut que esta federació pren lo pèl a milers de catalans, que realment voldríem la nostra federació jugant de manera oficial, o contra equips que juguen la copa d'europa d'estats.

felicitació de nadal

22 de desembre 2007


edició 27-desembre a les 10:50

he suprimit els comentaris perquè m'insulten.

defècit fiscal segons la fundació Josep Irla

17 de desembre 2007
El diari avui treu la notícia dels càlculs fets per la fundació Josep Irla On diu que el dèficit fiscal arriba a més de 2500 euros per català.

notícia




Gairebé 1000 euros més del que deia l'estudi del BBVA. Queda clar que als espanyols ja siguen d'esquerres o de dretes, no els convé reconèixer aquest espoli fiscal a Catalunya.

Per cert La Marató de TV3, ha tornat a superar en quantitat d'euros recollits, a la resta de televisions espanyoles, una mostra més del sentit solidari que tenim vivim en este racó de món.

HOM, com ens veuen els espanyols als catalans.

16 de desembre 2007
Interessant documental fet per un grup de penedesencs. Els poso per ordre de reproducció.









ERC-Ebre. amb les plataformes

14 de desembre 2007
L'Executiva Regional d'Esquerra de les Terres de l'Ebre va decidir donar ple suport a la convocatòria de manifestació de les plataformes en la reunió d'ahir la nit

L’Executiva Regional de la Federació de l'Ebre d'Esquerra, ahir a la nit, va considerar que, tal com ha fet sempre, el partit ha de continuar implicat en la defensa del territori i participant en els moviments socials organitzats amb aquesta finalitat. Lleials a les Terres de l'Ebre i als moviments socials, alguns dels quals Esquerra n'ha estat fundadora, com la mateixa Plataforma per la Defensa de l'Ebre, Esquerra va aprovar per unanimitat fer una crida a la militància i els simpatitzants perquè participin en la manifestació de demà dissabte.

Esquerra, que des de totes les institucions on està present treballa en molts d'aquests àmbits, i de manera coordinada amb alguns dels moviments convocants, no portarà pancarta pròpia, ja que el protagonisme correspon a les plataformes. La militància i els simpatitzants del partit es distribuiran entre les diferents plataformes d'acord amb el seu lligam geogràfic o d'afectació dels projectes.

Malgrat els diferents compromisos institucionals que tenen molts càrrecs electes d'Esquerra, es confirma la presència a la manifestació de diferents regidors, del President de la Federació de l'Ebre i alcalde de Deltebre, Gervasi Aspa i de la diputada al Parlament de Catalunya i regidora de l'Ajuntament d'Amposta, Marta Cid.

Independentisme en castellà a la pre-campanya d'ERC

12 de desembre 2007
Fa temps vaig escriure el següent post independentisme en castellà?, on convocava a que s'haurien de començar a cridar el sobiranisme pràctic o independentisme real, perquè tant els cubans o argentins, si es van independitzar no va ser per la llengua sinó per raons econòmiques.

La pre-campanya d'Esquerra, surt al video un senyor, anomenat Juan que diu Los catalanes pagamos mucho y recibimos poco, por eso quiero la independencia . Tot un encert per començar a destruir el lobby de l'anomenat cinturó roig de Barcelona, ja que parles quina llengua que parles, tingues els orígens que tingues, la independència de Catalunya, ens portarà unes quotes de benestar per a tothom.

Seria ser cregut i prepotent, creure que el director de campanya es va llegir el meu post, però qui sap si ho ha fet, i juntament amb altres comentaris o xerrades amb d'altres col·lectius, ha donat peu a que Esquerra inclogue el castellà en aquesta campanya.


web i video de la pre-campanya Per això vull la independència

avui uns quants temes a tracatar

11 de desembre 2007
Tema pont de Deltebre-Sant Jaume

A diferents post del bloc he posat temes sobre ell, però aquí vos dixo l'enllaç de la veu de l'Ebre sobre el tema

La Generalitat licita les obres del pont que unirà Deltebre i Sant Jaume d'Enveja

és a dir que per al 2009 ja el tindrem fet, i podrem fer una espècie de celebració del cap d'any al mig del riu


Tema POUM Deltebre



La dreta feixista, fa 70 anys provocava una guerra i era subvencionada per altres amics, ara ha aconseguit demostrar la incompatibilitat dels membres redactors anem avançant democràticament.

Tema Suport a les noies de les JNC que han viatjat a Cuba, per donar suport a un grup opositor



Tot i que sóc obertament d'esquerres, socialdemòcrata (però no del PSOE), sobretot crec en el dret a la llibertat d'expressió i crec que tot sistema que se vulgue considerar democràtic ha d'acceptar les mostres pacífiques de l'oposició.

per sort a les noies només les han expulsat de Cuba

notícia a l'Avui



Terres de l'Ebre en lluita

clica l'imatge per fer-la més gran

Free Image Hosting at www.ImageShack.us

dissabte 15 desembre, a les 19:00 des de la plaça del carrilet Tortosa

No a la constitució espanyola (JERC)

06 de desembre 2007
Les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) organitzen diversos actes arreu dels Països Catalans per protestar contra la constitució espanyola. Les JERC consideren que la constitució espanyola és anacrònica perquè el jovent no l'ha votat, perquè està feta sota la tutela del franquisme, perquè faculta l'exèrcit espanyol a actuar per garantir la unitat territorial de l'Estat espanyol i perquè ens endossa una monarquia que no és democràtica. D'aquesta manera, el jovent independentista sortirà al carrer el proper dijous 6 de desembre sota el lema "Trenquem Espanya, independència ja!" per reclamar la República independent dels Països Catalans.

Gerard Coca, portaveu nacional de les JERC, afirma que la Constitució Espanyola "cada dia es veu superada per la voluntat de la gent a exercir el dret a decidir, tal com van expressar dissabte passat 700.000 catalans a Barcelona"

Arreu dels Països Catalans hi ha diversos actes convocats per les JERC:

Dijous 6 de desembre:

Lleida (Segrià) - Plaça de la Paeria a les 12 hores
Manifestació unitària.

Sueca (Ribera Baixa) - Casal Jaume I a les 14 hores
II Paella Independentista.

L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) - Davant la Farga a les 16.30 hores
Paradeta "Estalvia't el Rei". Posteriorment, marxa fins a la plaça de l'Ajuntament i lectura del manifest.

Barcelona - Plaça de la Mercè a les 19 hores
Concentració amb la participació de representants de les plataformes sobiranistes Pel Dret de Decidir i Sobirania i Progrés. Tot seguit, concert amb Living i Gerard Sesé.

Divendres 7 de desembre:

Tordera (Maresme) - Plaça de l'Amistat a les 23 hores
Concert anticonstitucional amb els grups Esbatec, The Corkscrew i Skafam.

Llucmajor (Mallorca) - Ronda Migjorn (Pub Odeón) a les 23 hores
Concert gratuït amb els grups Malakagna i Black Apples.

Declaració Esquerra Independentista

03 de desembre 2007
Fruit de la reflexió posterior a la Conferència Nacional, celebrada per
Esquerra Republicana de Catalunya el passat 20 d’octubre a Barcelona, i
amb la legitimitat obtinguda a la mateixa Conferència, els i les militants
que conformem Esquerra Independentista,

Declarem que:

1) La presència d’Esquerra al Govern de la Generalitat és important,
perquè és des del Govern on es transforma la realitat i s’avança com a
país. Ara bé, la volem amb més ambició programàtica. Avui Catalunya
exigeix més ambició i honestedat política i això és el que proposa
Esquerra independentista per a ERC, per aconseguir el suport del conjunt
d’independentistes i dels catalanistes progressistes que ara es passen a
l’abstenció. Només des de l’ambició política que reclamàvem a la passada
Conferència Nacional i amb un full de ruta independentista clar, pautat i
seriós aconseguirem 30 diputats a les properes eleccions al Parlament de
Catalunya. Avui, amb 21 diputats estem lluny d’aquells 23 diputats que vam
aconseguir l’any 2003 i dels 30 que són possibles assolir si ERC tornar a
ser un referent de canvi i d’ambició social i nacional.

2) També hem de ser conscients que la majoria sobiranista i el creixement
d’Esquerra no s’esdevindran pel sol fet de formar part del govern. Només
amb un full de ruta independentista clar, pautat i seriós i impulsant les
polítiques que els ciutadans exigeixen (la fi de l’espoli fiscal, el
traspàs de l’aeroport, dels trens, la fi dels peatges, una nova llei de
política lingüística, la llei de referèndums..) aconseguirem un bon
resultat a les properes eleccions al Parlament de Catalunya i vertebrar la
majoria social independentista. Evidentment, cal treballar amb totes les
bones formes que calgui, però també amb determinació, claredat i
honestedat. És clar que si l’ambició política es practica des del govern,
s’accelerarà el procés sobiranista i Esquerra creixerà. Però per contra,
si el govern hi renuncia, darrera de frases fetes buides de fons
programàtic com “radicals en el fons, moderats en la forma” la pèrdua de
suport social està garantida, perquè la ciutadania s’allunya de la
política de façana i aparador.

3) Els escassos rèdits del Pacte d’Entesa demostren que l’assoliment de la
necessària ambició política per part del govern i l’aplicació d’un full de
ruta independentista per part del partit, necessita de la separació dels
càrrecs de direcció del partit dels càrrecs de govern, tal i com es decidí
en el passat Congrés de Lleida el 2004, on s’escollí un President i un
Secretari General que no formaven part del Govern de la Generalitat. Amb
aquest model de partit es van assolir els millors resultats des de la
República els anys 2003 i 2004 i es va negociar amb fermesa l’Acord del
Tinell i l’Estatut del 30 de setembre. Aquest és l’únic model republicà de
partit que garanteix una dedicació completa a les tasques encomanades, i
evita la desorientació i frustració que crea que el full de ruta per la
independència i la justícia social del partit es confongui o es dilueixi
amb el full de ruta d’un govern que té per objectiu principal desplegar
l’Estatut retallat.

4) Esquerra independentista defensa el manteniment al govern dels actuals
líders del partit i no vol que es prescindeixi de cap actiu humà, però
pretén una distribució equitativa i eficaç de les responsabilitats dins el
partit.

5) Esquerra Independentista dóna, evidentment, ple suport a la candidatura
d’Esquerra a les eleccions espanyoles del mes de març, i dedicarà tots els
seus esforços des d’avui mateix a treballar per aconseguir els millors
resultats possibles a aquestes eleccions.


Decidim:

Essent conseqüents amb les declaracions expressades, i amb la defensa d’un
model de partit que separi els càrrecs de govern i de partit, Esquerra
Independentista, com a moviment de base d’Esquerra Republicana de
Catalunya, per rellançar el projecte polític d’aquest partit, presentarà
una candidatura de màxim consens a la Presidència i a la Secretaria
General al proper Congrés Nacional d’Esquerra. Aquesta candidatura es
composarà d’un equip de persones que conformin una renovada unitat plural,
fonamentada en els principis de dedicació, consens, respecte a la
pluralitat i separació de càrrecs. Aquesta candidatura es farà pública
després de les eleccions espanyoles per tal de no interferir en la
campanya electoral.


Moltes gràcies per la teva atenció.

Salut!!

Països Catalans, 1 de desembre de 2007

Esquerra independentista, entre totes i tots fem Esquerra

Suport als companys del País Valencià.

29 de novembre 2007
Comunicat de premsa:

ULTRES FAN ESCLATAR UN ARTEFACTE EXPLOSIU CONTRA LA SEU D'ESQUERRA DE VALÈNCIA



Aquesta nit passada de dimecres a dijous uns desconeguts han col·locat un artefacte explosiu contra la seu d'Esquerra, al carrer de l'Erudit Orellana de València, que ha esclatat provocant danys de diversa consideració. L'artefacte ha trencat el vidre del pati i l'onada expansiva ha fet malbé els cotxes que hi havia aparcats a la vora. La presència de metralla indica que la intenció dels autors era la de fer el màxim mal possible i el fet que l'hagen fet esclatar sense avisar podria haver provocat desgràcies personals.

El president d'Esquerra-PV i diputat al Congrés, Agustí Cerdà, ha condemnat enèrgicament aquest atemptat i ha declarat que "l'extrema dreta blavera continua emprant l'únic llenguatge que coneix: el de la violència i el terrorisme". Cerdà ha comentat que "estem farts de tants atacs, de tantes agressions i de tanta violència contra els qui defensem unes determinades idees. Portem des de la transició rebent colps per part d'aquells que no volen que tinguem un país normal, un País Valencià orgullós de les seues arrels catalanes", però ha advertit tot seguit que "atacs com aquest no ens aturaran, al contrari: ens fan més forts per seguir treballant pel nostre país i pels seus ciutadans". El diputat republicà ha afegit que "espere que el senyor Camps i el PP facen una condemna pública, ells que aparentment tan preocupats estan pel terrorisme".

Cerdà ha volgut recordar que la violència espanyolista gaudeix d'una estranya impunitat a la ciutat de València. "Fa escasament dos mesos, el Bloc també va patir un atemptat similar. Anteriorment han sigut Ca Revolta, ACPV i els Casals Jaume I, el Comité d'Ajuda al Refugiat, etc. Esperem que les forces de seguretat detinguen els terroristes que han dut a terme aquesta
covarda acció i els assenten davant la justícia", ha sentenciat.



tot lo meu suport als companys del PV, que lluiten cada dia per un PV més lliure, més d'esquerres i més valencià.

No mos faran callar! Visca el País Valencià! Visca els Països Catalans!


notícia a vilaweb

Deltebre, la Catalunya Insòlita.

Crec que va ser a finals del 80, quan a l'entrada del poble se va posar un cartell que posava "Deltebre la Catalunya insòlita" molta gent va criticar-ho, i ho continua criticant. Primer de tot escrivim el significat d'insòlit pel diccionari

insòlit -a

[1650; del ll. insolitus, -a, -um 'desacostumat']

adj No acostumat, extraordinari. Es presentà en una hora insòlita. Això és una cosa insòlita en ell.


Encara que molta gent renegue uns per Deltebre, altres per l'història (La Cava i Jesús-i-Maria/Vila-Galan). Som un poble peculiar. Durant l'època anti-transvasament, teniem a 3 dels que donaven suport del nostre municipi, i per a més inri, després van tornar a ser escollits democràticament. Curiosament, ara que 2 de les 3 persones anteriors, continuen escollides democràticament i estan a l'oposició, s'abanderen com a defensores del nostre poble, oposant-se al POUM, que com a tota obra, segur que té errors, però ni la meitat que diuen les persones que s'oposen. M'agradaria saber que feien i on eren, quan centenars de persones d'este poble s'estaven manifestant per diferents llocs dels Països Catalans ( Barcelona, València, Mallorca, Tortosa ...) o d'Europa (Madrid, Zaragoza, Bruxelles-Brussels). Normalment com a opositors als POUM o PAIs (al País Valencià) hi ha organitzacions d'esquerres, ecologistes, sindicats, ... Al POUM de Deltebre s'oposen tot el contrari el sindicat transvasista ASAJA, gent vinculada a la construcció i immobiliària, PP i CiU. (imagineu-vos els motius ...)



per això seguim sent la Catalunya insòlita... lo que passa al poble no passa a cap banda.


PD: Aquest post serà el primer on aplicaré la censura, totes les crítiques que surten de to, on la falta d'educació sobrepasse els límits seran esborrats. Faré igual que Cuní, quan hi ha prou n'hi ha prou. Salut i democràcia a la resta de gent


PD2: per cert a tots els que us penseu demòcrates i no accepteu les regles del joc, a qualsevol mitjà de comunicació pots sortir com anònim, però el director del mitjà de comunicació guarda en secret les dades personals.

4 mapes històrics del delta

28 de novembre 2007
Navegant he trobat aquest 4 mapes històrics del delta (ministeri de cultura, arxius estatals)

sobre el 1700 (es veu clarament que posa illa de mar o port dels alfacs, és a dir abans del decret de nova planta.








del 1828






del 1848



del 1860

Artur Mas Rectifica No és partidari de l'autodeterminació

22 de novembre 2007
Mas no és partidari de l'autodeterminació si ha de dividir als catalansEl president de CiU i secretari general de CDC, Artur Mas, ha afirmat aquest dimecres en una ràdio que no seria partidari de convocar un referèndum d'autodeterminació a Catalunya mentre això suposi 'fracturar' la societat catalana. Mas ha dit que l'autodeterminació és 'el punt final del dret a decidir', al qual no cal posar 'un límit' concret. 'Tant de bo puguem arribar molt lluny' amb el dret a decidir, ha assegurat.

El líder de la federació nacionalista ha remarcat, en una entrevista a Catalunya Ràdio, que pretén aplicar el concepte del 'dret a decidir' quan 'hi hagi majories àmplies' i en els temes que 'més uneixen els catalans, i no en els que més divideixen', perquè això crearia 'dins de Catalunya problemes importantíssims de cohesió social i de convivència'. A més, ha avançat, que a l'estat espanyol 's'hauran d'acostumar a que Catalunya exercici més sovint el seu dret a decidir'.

Font: www.naciodigital.cat

la ministra "sociata" dels co*****

ara comença a xulejar


Madrid
Herrera acusa Álvarez de no tenir vergonya i la ministra es reafirma en l'"antes partía que doblá"
mida del text

El Congrés dels Diputats ha tornat a ser escenari d'un nou cara a cara arran del caos de Rodalies Renfe a Catalunya que ha servit a la ministra Magdalena Álvarez per insistir que no pensa dimitir. La titular de Foment i el portaveu d'Iniciativa-Esquerra Unida, Joan Herrera, han protagonitzat una dura discussió a la sessió de control a la cambra d'aquest dimecres en què Álvarez s'ha reafirmat en el ja famós "antes partía que doblá", i Herrera li ha dit que "los partidos i los doblados" són els que agafen el tren cada dia. El debat ha anat pujant de to fins que Herrera ha acabat acusant Álvarez de no tenir vergonya, i ella li ha demanat que ho retirés perquè era una expressió inapropiada.

La ministra de Foment, Magdalena Álvarez, ha tornat a protagonitzar a la sessió de control al Congrés dels Diputats una escena per espolsar-se responsabilitats en el caos de Rodalies a Catalunya. Ha estat al Congrés i, en aquest cas, a propòsit d'una pregunta del portaveu d'Inciativa-Esquerra Unida al Congrés. Joan Herrera ha demanat un canvi de prioritats apostant per Rodalies i ha lamentat l'actitud de la ministra a partir de la frase que va dir diumenge a Màlaga. Segons va assegurar, "'los partidos i los doblados' són els que agafen el tren cada dia, que han vist com vostè només es preocupava de l'AVE, que estan cansadíssims de veure-la inaugurar AVE i de veure com les Rodalies es van descuidar amb els governs populars i de Convergència i Unió, però també amb vostè".
Ràpidament, la ministra li responia que "no és antes partida que doblada", sinó "antes partía que doblá". I és que, segons ha dit, els andalusos tenen la seva pròpia manera d'expressar-se i ha continuat: "De la mateixa manera que es pot pronunciar Josep-Lluís, quan repeteixi el que jo dic, faci-ho tal com ho diem els andalusos."
El debat ha anat pujant de to fins que Herrera l'ha acusat de no tenir vergonya, una acusació que la ministra li ha demanat que retirés perquè, segons ella, era una expressió inapropiada. Enmig d'aquest ambient tens, Álvarez ha assegurat que mantindrà la seva política i ha assegurat que ha invertit més a Catalunya que a Andalusia.

Durant la sessió al Congrés, la titular de Foment també ha anunciat que el govern no canviarà el seu model ferroviari i ha manifestat que s'han realitzat grans inversions durant aquesta legislatura i que s'han reduït els temps dels trajectes per l'ampliació de l'alta velocitat.



au va ... i encara hague catalans que vulguen votar als PSC-PSOE

sóc republicà! i què?

20 de novembre 2007
... ho vaig escriure en fil al racó català

--sóc republicà perquè crec que cap persona està per sobre d'un altra pel sol fet de nèixer amb uns cognoms diferents a al d'una altra

-- sóc republicà perquè crec hi ha persones amb més talent i iniciativa que altres, i per tant amb aquesta inciativa hauria de per una banda satisfer a esta persona i per l'altra ajudar a la millora de les altres

--sóc republicà perquè crec que hi ha massa persones que viuen "del cuento" tant a classes "altes" com "baixes"

-- sóc republicà perquè només en un estat republicà garenteix les diferències polítiques.

-- sóc republicà perquè respecto i entenc que hague gent a la meua dreta i a la meua esquerra

-- sóc republicà perquè vull un serveis públics de qualitat i que l'empresa privada sigue el motor del país.

--sóc republicà perquè entenc que el meu veí vulgue un mercedes, però això no ha d'impedir que la veïna no arribe a fi de mes.

--sóc republicà perquè crec en el projecte integrador de la societat

--sóc republicà, perquè qualsevol mostra de religiostat hauria de ser privada.

--sóc republicà, perquè crec que les persones podem arribar a respectar-nos

-- sóc republica, per tant vull l'autodeterminació dels pobles, començant el meu.

La incompetent Magdalena Alvárez se fa un lifting

15 de novembre 2007
La "senyora" ministra de Foment, no en té ni idea de gestionar les obres a Catalunya, però si a les espanyes i gràcies al sou que rep es pot fer "obres" a la seua cara Com té una cara tant dura, no ha sofert cap esborranc.



crida nacional a ERC

rebut per correu

Rellancem Esquerra, construïm la majoria independentista

Us recordem que el proper divendres 16 de novembre a les 18 hores en el
Col·legi de Periodistes de Barcelona (Rambla de Catalunya número 10,
principal) es farà l'acte de presentació de la Crida Nacional a ERC
"Rellancem Esquerra, construïm la majoria independentista" amb la
participació dels impulsors -Hèctor López Bofill i Diego Arcos-, i els
primers signants.

L'acte està obert al públic, si hi vols donar el teu suport t'animem a
assistir-hi!

+ INFO: http://www.cridanacional.cat

Salut!!

Esquerra independentista, entre totes i tots fem Esquerra

+ info@esquerraindependentista.cat
++ http://www.esquerraindependentista.cat
+++ http://esquerraindependentista.bloc.cat

1 de Desembre-Som una Nació i diem PROU! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures!

10 de novembre 2007
Amb el lema "Som una Nació i diem PROU! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures!" la PDD convoca una manifestació unitària i plural

PDD - Comunicació

La Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) ha anunciat avui, en roda de premsa i via el seu portaveu Gerard Fernàndez, la intenció de convocar a Barcelona, el proper 1 de desembre, una gran manifestació nacional contra el desgavell de les infraestructures i xarxes viàries que pateix Catalunya i per exigir, d’un cop, a l’Estat Espanyol, el dret de decidir sobre el model de país que volem.

En aquest sentit, Fernàndez ha apuntat que un ample i transversal ventall d’agents cívics, socials i polítics de Catalunya donaran suport a una mobilització "esperada i que es palpa en les voluntats de moltes ciutadanes i ciutadans que estan farts del menyspreu i el passotisme amb que l’Estat Espanyol tracta el nostre país". La manifestació, que sortirà a les cinc de la tarda de Plaça Catalunya i avançarà fins a l’Estació de França recorrent Via Laietana, té per objectius proritaris plantar cara davant la greu damnificació que està patint la ciutadania catalana amb el caos viari; i exigir el traspàs de la xarxa de transports i d’infraestructures a la Generalitat, la publicació de les balances fiscals, i la recaptació i gestió de tots els impostos des de Catalunya

Per acabar, el portaveu de la PDD ha fet una crida a tota la ciutadania i a la societat civil catalana a sortir al carrer, l’u de desembre, per afirmar "LA NACIÓ CATALANA DIU PROU! TENIM EL DRET DE DECIDIR SOBRE LES NOSTRES INFRAESTRUCTURES!



Decideixo Decidir


En la manifestació, que sortirà a les cinc de la tarda de la plaça Catalunya i arribarà fins a l'estació de França, es reclamarà el traspàs de la xarxa de la rodalia a la Generalitat; la publicació de les balances fiscals i la necessitat que tots els impostos es gestionin des de Catalunya.

Els transvasistes d'ASAJA contra el POUM de Deltebre

09 de novembre 2007
Acabo de fer un caferet al de Nicanor, i Manel, m'ha passat el Pamflet del "sindicat agrari" ASAJA, coneguts pels que vam lluitar contra el transvasament de l'Ebre, perquè estaven d'acord, i van manifestar-se juntament amb el PP. Suposo que els lectors del meu poble tindran suficient criteri com per vore que si un sindicat groc, bé en este cas podríem dir sindicat blau (en honor als camises blaves feixistes, que ara estan al PP), està en contra del POUM ho està per motius que van més enllà de defensar els pagesos.

Un parell d'enllaços sobre este sindicat i la seua posició a favor del transvasament

enllaç 1
enllaç 2

lo pont ja està pressupostat

07 de novembre 2007


per a tots los demagogs que no s'ho creien. Per fi al 2008 començarà la fi del desgreuge caps als deltaics.

piqueu sobre la imatge si voleu veure-ho, però si no sempre podeu comprovar-ho al següent enllaç pressupostos de GISA

I si els catalans fossem jueus?

06 de novembre 2007
Imaginem que es disputa un partit Alemanya-Argentina, i que els alemanys perden, i resulta que l'arbitre és israelià, s'hagués atrevit l'entrenador a alemany a dir que l'arbitre (degut al seu origen), ha anat en contra de la selecció alemanya?

doncs això va fer Bernd Schuster, dient que el madrid va perdre perquè l'arbitre era català (notícia a la malla)

old tory - new labour same difference

02 de novembre 2007
com sabeu, sóc un apassionat d'escòcia, sobretot de la forma de treballar que tenen el seus independentistes, i he trobat aquesta imatge en un video, que adaptat a Catalunya seria PP (tory "conservadors") - PSOE (labour "progressistes") cap diferència.




les 10 raons per entrar en guerra

01 de novembre 2007
Durant la lluita anti-transvasista, a la URV, un grup d'ebrencs vam organitzar diversos actes, protestes, etc, però caldria destacar els 3 cursos que vam organitzar on vam portar diversos científics, tècnics, especialistes, polítics ... per exposar els motius de la lluita. Entre ells destacar al professor Mariano Choliz, de la Universitat de València, on ens va exposar com l'ús del llenguatge i la manipulació del missatge que feia el govern del Partit Popular, en acavar la seua xerrada, ens va posar els 10 punts que va escriure Arthur Ponsoby, a la 1a guerra mundial, per entrar en guerra. Alguns us sonaran molt.

1“. Nosaltres no volem la guerra”.

2“. L'enemic és l'únic responsable de la guerra”

3“. L'enemic és un ésser malvat”

4“. Pretenem nobles fins” (ocultin-se els veritables motius de la guerra)

5“. L'enemic comet atrocitats voluntàriament. El nostre són errors

involuntaris”

6“. L'enemic utilitza armes no autoritzades”

7“. Nosaltres sofrim poques pèrdues. Les de l'enemic són enormes”

8“. Els artistes i intel·lectuals donen suport la nostra causa”

9“. La nostra causa té un caràcter sagrat, diví, o sublim”

10“. Els quals posen en dubte la propaganda de guerra són uns traïdors”.


per sort la 8, ha anat canviant, però els mateixos articles, referits als catalans o bascos, també son utilitzats pels espanyols actualment

Carod al club d'Alber Om

31 d’octubre 2007
aquí trobareu el video

quina setmana!

24 d’octubre 2007
fa una setmana que no actualitzo el bloc, però quina setmana!

començarem amb la meua visió de la conferència nacional d'ERC

Va ser una tarda entretinguda, l'esmena de'n Carrretero va ser tombada, en canvi l'esmena de l'Uriel Bertran va arribar al 42%. Uns resultats més que probables. No diré que vaig votar, perquè no és cosa vostra.

Va ser bastant "impressionant" vore prop de 2300 persones votant i decidint sobre el futur del partit, cosa que a altres partits no arriben al nostre nivell intern.

Segon tema de la setmana, RENFE, que per anar des de Tarragona a Barcelona, va voltar per Vilafranca, ja que les obres de l'AVE van fer diversos esborrancs a la línia Gavà-Sants, que ha fet que molta gent tingués molts problemes durant estos dies per anar des del Baix Llobregat cap a Barcelona, i totes les línies que hi passen com la Tortosa-Barcelona, fent transbordaments i recorrent part del recorregut amb bus amb molts de retards.

Tercer tema el virus FIFA i la derrota blaugrana dissabte, i la incapacitat anit a la Champions de marcar a un rival com el Glasgow Rangers.

Quart tema, la trista notícia de que Pasqual Maragall pateix Alzheimer, i que s'ha donat de baixa del PSC-PSOE (això no és trist, ja que es pot dir que el van fer fora)

i lo quint tema a nivell local, felicitar al grup crator per haver-se classificat per a l'ebre-music.

"no me llames josé luís" ....

17 d’octubre 2007
senzillament genial l'intervenció de Josep-Lluís Carod-Rovira, anit

Cercle d'Estudis Sobiranistes

12 d’octubre 2007


cercle d'estudis sobiranistes

Discurs de Quim Monzó a la fira de Frankfurt

09 d’octubre 2007
senzillament genial



Senyores i senyors,

Com que de discursos no n’he fet mai (i no sé si en sabria) els explicaré un conte.

El conte va d’un escriptor que sempre parla molt de pressa i que per aquest motiu sovint s’entrebanca. Doncs a aquest escriptor, un dia li proposen de fer el discurs inicial de la Fira del Llibre de Frankfurt, l’any que la cultura catalana n’és la convidada.

Abans d’acceptar l’encàrrec, l’escriptor en qüestió —català i, per tant, gat escaldat— dubta. Pensa: “I ara ¿què faig? ¿Accepto la invitació? ¿No l’accepto? ¿La declino amb alguna excusa amable? Si l’accepto, ¿què en pensarà la gent? Si no l’accepto, ¿què en pensarà també la gent?”

No sé com van les coses a d’altres països, però els asseguro que al meu la gent té tendència a pensar moltes coses, i a treure moltes conclusions. Si un dia expliques que, quan vas a cal sastre, l’home, mentre et pren les mides, pregunta: “¿Cap a quina banda carrega vostè?”, i tu contestes que carregues cap a la dreta (o que carregues cap a l’esquerra), la gent treu conclusions. Si vas a la fruiteria i demanes pomes treu conclusions. Si demanes taronges també en treu.

Facis una cosa o facis l’altra (carreguis cap a la dreta o cap a l’esquerra, compris pomes o taronges) la gent té un alt nivell de clarividència. La gent és molt perspicaç i sempre dedueix coses, fins i tot ciutats que no són a cap mapa. Si fas un pas endavant, malament per no haver-te quedat quiet. Si et quedes quiet, malament per no haver avançat.

Però passa que l’escriptor en qüestió creu que no ha de demanar perdó a ningú per sentir-se part de la cultura que aquell any han convidat a Frankfurt; de manera que decideix acceptar. És evident que no l’hi proposaran pas —fer el protocol·lari discurs inicial— l’any que la cultura convidada a la Fira de Frankfurt sigui la turca, la vietnamesa o la n’gndunga. Així, doncs, diu que sí, que el farà, i tot seguit s’asseu a una taula, agafa un bolígraf i una llibreta i comença a rumiar què hi ha de dir.

Una mica, se sent perplex. Al llarg dels temps, la bonança de la història no ha estat al costat de la literatura catalana. Les llengües i les literatures no haurien de rebre mai el càstig de les estratègies geopolítiques, però el reben ben fort. Per això el sorprèn que un muntatge com aquest —la Fira de Frankfurt, dedicada a la gran glòria de la indústria editorial— hagi decidit convidar una cultura amb una literatura desestructurada, repartida entre diversos Estats en cap dels quals és llengua realment oficial (encara que n’hi hagi un i mig que ho proclamin; sempre i quan aquesta proclamació no molesti els turistes, els esquiadors de pas o els repartidors de butà).

Per això té dubtes a propòsit de la invitació a Frankfurt. ¿De cop i volta el món s’ha tornat magnànim amb ells, quan n’hi ha tants que els volen perpètuament perifèrics? Recorda, a més, que, en un altre muntatge literari —més nòrdic i bastant més pompós—, ara fa poc més d’un segle (el 1904) el jurat del premi Nobel de literatura va premiar Frederic Mistral. Frederic Mistral no era català. Era occità. Però la referència serveix —no sols perquè alguns catalans i alguns occitans se senten a prop— sinó perquè el premi va molestar tant els puristes de la Nació-Estat (“Soyez propre, parlez français!”) que —mai més a la vida— cap literatura sense Estat ha tornat a tenir un premi Nobel.

A més de la sensació de perplexitat, el personatge del nostre conte té una sensació de justícia. Potser “justícia” no és la paraula exacta. Alguna cosa semblant. Tot i que —com s’ha dit— als catalans els avatars polítics ens han anat d’una manera que no convida a gaire alegries, la literatura catalana és, clarament, una de les pedres fundacionals de la cultura europea. Cap literatura sense Estat d’aquesta Europa (que ara diuen que construïm entre tots), no ha estat ni és tan sòlida, tan dúctil i tan continuada.

¿Ha d’explicar tot això, en el discurs? Potser podria començar dient que la potència inicial que va fer que la literatura catalana tingués lloc preferent a Europa durant l’Edat Mitjana neix de Ramon Llull (Raymundus Lullus, Raimundo Lulio, Raymond Llull, Raymond Lully: com els agradi més). Ramon Llull era filòsof, narrador i poeta. Era mallorquí, d’aquesta Mallorca avui esdevinguda un "bundesland" geriàtricoturístic alemany. Nascut molt abans que els ‘tour operators’, els avions de baix cost i la ‘balearització’ dictessin les normes de vida d’aquelles costes, centennis abans de l’arribada de Boris Becker i de Claudia Schiffer, en ple segle XIII Ramon Llull va estructurar una llengua travada i rigorosa, la mateixa llengua en la que, de manera vibrant i corrompuda, encara parlem i escrivim ara.

Però l’escriptor té altres dubtes. Ja que ha de parlar a Frankfurt, ¿ho hauria d’amanir amb detalls que poguessin interessar els germanoparlants? ¿Hauria d’esmentar l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana, S’Arxiduc? ¿Hauria d’esmentar el senyor Damm i el senyor Moritz, fundadors d’algunes de les marques de cervesa que els catalans encara bevem ara? És evident que, si ho fes, li dirien frívol, i això encara l’impel·leix més a fer-ho. Ja posats, podria esmentar el senyor Otto Zutz, gran oftalmòleg —“diplomat a Espanya i Alemanya”— que ha acabat donant nom a una esplèndida discoteca de Barcelona i que, en vida, graduava la vista de molts barcelonins. D’alguns membres de la família del poeta Carles Riba, per exemple, segons es desprèn del que el seu nét —Pau Riba, també poeta i, a més, cantant— diu al text que acompanya el disc “Dioptria”.

Tampoc no sap si hauria de citar els més grans dels que han configurat el fil literari que ens du fins avui: Bernat Metge, JV Foix, Narcís Oller, Anselm Turmeda, Joan Brossa, Joanot Martorell, Llorenç Villalonga, Jordi de Sant Jordi, Jaume Roig, Josep Carner, Jacint Verdaguer, Isabel de Villena, Josep Maria de Sagarra, Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol, Joan Maragall, Eugeni d’Ors, Josep Pla, Joan Sales, Mercè Rodoreda...

¿O potser seria millor no citar-ne cap?

Citar tots aquests escriptors (la majoria desconeguts pel món literari que es belluga per Frankfurt) ¿no farà que els assistents a la cerimònia d’obertura de la Fira del Llibre s’avorreixin de sentir noms que els sonen poc? ¿No farà que mirin el rellotge i pensin: “Quin rotllo, aquest home!”? Per això, doncs, decideix que no dirà cap nom (tot i que, de fet, ja els hagi dit en el mateix procés de descriure els dubtes sobre si els ha de dir o no). A més, segons ha llegit, a la mateixa Fira del Llibre hi haurà instal·lada una exposició que parlarà d’això. Encara que —siguem sincers— ¿quantes de les persones que assisteixin a aquest acte inaugural visitaran després aquesta exposició amb un interès no merament protocol·lari? Siguem sincers i optimistes: ben poques. Tot i que es tracti d’una Fira del Llibre, i els escriptors més desconeguts haurien de ser els que més excitessin la set de lectura de les persones interessades a descobrir meravelles literàries, i no a seguir, simplement, el tam-tam comercial del que toca en cada moment.

Però, com més hi rumia, menys clar veu com hauria de ser el discurs. Ja que molta gent té del món una idea feta a partir de la geometria actual del poder políticocultural, potser podria explicar que, a Europa —esqueixat ja el llatí en llengües vulgars—, el primer tractat de Dret va ser el català “Consolat de Mar”, pel qual es van regir les relacions marítimes al Mediterrani. Potser podria afegir que alguns dels primers tractats europeus de medicina, dietètica, filosofia, cirurgia o gastronomia eren també escrits en llengua catalana.

Però, ¿tantes dades servirien gaire de res? ¿Què han dit altres escriptors en anteriors discursos inaugurals d’aquesta mateixa Fira? -L’escriptor busca aleshores alguns d’aquests discursos i els llegeix. En tots hi ha una gran exaltació de la cultura pròpia, i veu clar que, sempre, a qui no pertany a la cultura exaltada tots aquests discursos li sonen distants, com la remor de l’aigua que va riu avall sense que hi parem atenció.

Són discursos a l’estil d’aquell que, durant la dictadura franquista, va fer a Nova York, a les Nacions Unides, el violoncel·lista Casals. -Va ser un discurs que va emocionar els catalans amb la mateixa intensitat que va deixar indiferents la resta d’habitants del planeta: “I am a Catalan. Today, a province of Spain. But what has been Catalonia?...”:“Sóc català. Catalunya avui és una província d’Espanya, però ¿què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us explicaré per què. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides...”

També veu que altres escriptors que han fet discursos inicials a la Fira del Llibre hi intercalen poemes. Potser ell també ho faci. Podria, per exemple, llegir aquell travallengua que, un dia (en una fenomenal paròdia de discurs militar), va recitar el grandíssim Salvador Dalí, com si fos un poema excels:

“Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica
va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camatorts i becarics.
Si la polla no hagués sigut xica, pica, pellarica, camatorta i becarica,
els sis polls no haguessin sigut xics, pics, pellarics, camatorts i becarics”.

De fet, si tot discurs és part d’un ritual i, com en tots els rituals, el que importa realment és la forma, el protocol, l’americana, la corbata (o l’absència de corbata), ¿importa gaire què s’hi diu exactament? ¿En una cerimònia religiosa feta en una llengua morta (una missa en llatí, per exemple), importa gaire que part dels fidels no entenguin el text? Encara més: ¿cal dir res en concret? Els polítics són grans malabaristes, i per això els seus discursos són exemplars: plens de paraules-comodins que, amb gran mestria —per quedar com a gent responsable—, apliquen en el moment just encara que, de fet, siguin fum i prou: lletres que formen síl·labes que formen paraules per cobrir l’expedient.

Aquest músic fenomenal que és Carles Santos va gravar fa anys una peça esplèndida que consisteix en una barreja de declaració d’amor i discurs de polític. És un text on les vacuïtats i les promeses han estat substituïdes per una repetició constant de la paraula “Sargantaneta”, adobada amb adjectius exaltats. (“Sargantaneta” és el nom de la seva barca de pesca.) ¿No seria, doncs, un text ple de paraules-comodins, de “sargantanetes”, el discurs ideal per un acte com el de la inauguració de la Fira del Llibre? Un text tan abstracte i tan buit que, sense canviar cap frase, es pogués utilitzar també per qualsevol altra mena d’acte: literari, esportiu, cinegètic o filatèlic. Que tant servís per presentar un nou llibre de poesia lírica com per inaugurar una línia ferroviària. Un discurs tan ambigu que fos tot ritme —ritme, ritme!—, però que en el fons no digués res: absolutament res.

Tot això és el que l’escriptor que sempre parla molt de pressa, que per aquest motiu de vegades s’entrebanca (i a qui un dia li proposen de fer el discurs inicial de la Fira del Llibre de Frankfurt) dubta si ha de dir o no. Dubta també si —si ho diu— els que l’escolten hi pararan atenció. Dubta també si —si hi paren atenció— entendran què vol dir. Pensa també que, de fet, podria dir qualsevol altra cosa sense que en el fons canviés gaire res si, en tota la resta de detalls, compleix el cerimonial. La particularitat més important del qual cerimonial és, per cert, el temps. I això sí que ho té clar: quan arribi als minuts estipulats, mirarà el rellotge [mira el rellotge] i dirà:

—Res més. Moltes gràcies. Bona tarda.

Quim Monzó

web del CD La Cava

07 d’octubre 2007
Un bon amic ha creat la web del CD La Cava

entreu-hi!


cdlacava.com

una setmaneta en standby

06 d’octubre 2007
Fa una setmana del meu últim post, no he pogut escriure'n cap, he estat una mica ocupat, a vore si puc escriure'n almenys 2 la pròxima setmana.

penjaré l'acudit de tribuna catalana. per complir almenys amb un post setmanal


Desintegration tour! la desintegració de l'imperi espanyol!

30 de setembre 2007


podrien ser les pròximes dates 2008 Euskadi i 2014 Catalunya?

esperem que sí!


per cert la imatge és d'un disseny d'una samarreta que fa un temps es venia per internet.

un post diferent

29 de setembre 2007
Normalment, escric sobre política, però bé, tinc més aficions com és la música que reflexo als meus blocs El Dimoni Angelical sobre música en general, i sobre la música a nivell local que el tinc totalment abandonat, a vore si me poso a comprimir mp3 i penjar-los Arròs Rock Una de les meues passions és el Barça, el qual estos últims partits, mos ha pogut caure la baba veient a este xiquet, que se diu Messi, uns partits on ell ha estat qui ha marcat la diferència i ha estat capaç de marcar gols com este
.

No sé vatros, però jo no trobo faltar a Gintonic-dinho, a vore que fem esta nit contra el LLevant, que per fi se li ha reconegut la copa de l'espanya lliure del 37. Des d'aquest bloc felicitar a l'equip de la ciutat de valència, i als seus aficionats en especial al Força Llevant i la Penya Tòtil, penyes formades per anti-feixistes i alguns independentistes pro-països catalans.

Jo també sóc antimonàrquic (video de girona)

24 de setembre 2007
Tot i que hi ha moltes accions de les organitzacions de la EI (CUP, Maulets, Endavant, ...) de les quals discrepo, sobretot l'enaltiment del comunisme o certa confrontació amb el sistema, en aquest cas, els dono suport ja que ells a l'igual que jo, no volem tenir un rei, imposat per Franco, i a més que sigue un Borbó.

La monarquia cremada

22 de setembre 2007
No entenc per què és delicte cremar una foto d'uns personatges, si a vegades per falles passa el mateix. amb alguns ninots que recorden la família bourbònica.

però bé, aquí teniu la foto que aquests dies ha estat polèmica

Els Catalans, els jueus de l'estat espanyol

18 de setembre 2007
Divendres la nit al Rock'n'Riu, em vaig trobar amb un del poble, i em va comentar que sortia amb una alemanya, i l'experiència que havien tingut tant ell com ella per les espanyes. Des de atacs constants a les persones catalanes i l'independentistes, tota classe d'insults.

Diumenge van fer la genial pel·lícula "The Pianist" i en una escena, surt un militar alemany, dient "a los judíos os gusta mucho el dinero" quan estant en condicions d'esclavitud i els deixen comprar 4 coses i comerciar amb elles, curiosament frases similars i substitunt el mot jueu per català, s'empra molt a les espanyes, curiós tot i que no comparo l'holocaust jueu ni la brutal repressió que fa actualment israel sobre palestina. Em refereixo a que si a alemanya atacar o insultar als jueus és delicte, a l'Estat Espanyol no ho és insultar als catalans.

Encara vols ser espanyol? Jo no.

Independentisme en castellà?

13 de setembre 2007
No sé a vegades penso que l'única forma d'avançar cap a la independència seria començar a fer campanyes en castellà, perquè cada vegada crec que el sentiment catalanista i indepenendentista està estancat.

potser frases com aquestes, ajudarien a que en un futur referèndum guanyés el sí:

TU PAGAS AUTOPISTA, TU PRIMO ANDALUZ VA POR AUTOVÍA


A TU SOBRINO ANDALUZ LE PAGAN LA HIPOTECA CON TUS IMPUESTOS


A LOS NIÑOS EXTREMEÑOS, LES PAGAN LOS LIBROS CON TU DINERO.


MADRID POR SER CAPITAL TIENE MÁS METRO QUE BARCELONA, ¿DÓNDE TRABAJAS?



no sé i altres frases per l'estil, i que acavés amb una frase en lletra més petita

¿todavía quieres ser español? por tu bien y el de tus hijos, Independencia para Catalunya!

293 anys d'ocupació borbònica

10 de setembre 2007


Demà 11 de setembre es commemora la derrota de les tropes catalanes, davant les franco-espanyoles borbòniques. Es commemora que som un poble ocupat i que les nostres institucions van ser arrebatades. per això tal dia com avui hem de lluir la nostra bandera ja sigue la senyera o l'estelada. Els ocupants han de saber que encara que hem esta ocupats i vençuts militarment, des de fa 300 anys, continuarem lluitant per la nostra terra i la nostra bandera.

VISCA CATALUNYA LLIURE!

Un parell d'agressions als catalans per part de les espanyes

07 de setembre 2007
Tema 1: El govern andalús pagarà hipoteques als que cobren menys de 3000 euros
Com sempre el populisme de Chávez i no em refereixo al semi-dictador que tenen els veneçolans, fins i tot un La Vanguardia que d'independentista no té res fa aquesta vinyeta





Tema 2: Ens prohibeixen el Catalunya-EUA

notícia a l'avui



qui vol continuar sent espanyol?


jo ja fa temps que no. espero que tu no tardes massa.

e- noticies terres de l'ebre, de vacances perpetues

05 de setembre 2007
estava mirant l'edició de e-notícies de les terres de l'Ebre, i veig que no s'actualitza fa gairebé 2 mesos. Com si no hagués passat res, ni de la gasificadora a Vinaròs, ni res sobre les festes majors.

de les 10 notícies que hi ha penjades 3 tenen referència a CiU, 1 la presentació del PRC, partit fet per una ex-ERC a Tortosa, una sobre la cria de pops (quina gran transcendència!), i una altra sobre una carretera entre Amposta i els Freginals, feta per la diputació, les altres diguem que les trobo una mica més

un mail que he rebut

04 de setembre 2007
sóc l'administrador el bloc d'esquerra -deltebre (durant les municipals)
i he rebut aquest correu

Joan Grimal i Molins ha escrit: No és pas el meu desitg formar un nou pais a on les tortures siguin tradicions. Per tant refuso a la posibilitat d´una independencia catalana que inclogui les Terres del Ebre. Sempre, però, us podeu afexir a la Comunidad Valenciana, que de ben segur hi sereu ben rebuts. A la Selva ens avergonyim de tenir-vos dins l´actual Catalunya.
Joan Grimal i Molins, ex-votan d´erc i actual militant del Pacma.


jo crec que és un multi-culti regionalista de la catalunya vella.

sé que lo tema dels bous és complexe, perquè jo los defenso com a part de la cultura ebrenca i per tant de la nació catalana, però alhora demano la reducció del seus actes, ja que ami els bous només m'agraden al plat.

El món ho ha de saber

03 de setembre 2007
Em sumo a la campanya enceta per Xavier Mir

Un bloc interessant

29 d’agost 2007
Navegant per aquí i per allà he trobat el bloc de l'independentista històric Jaume Renyer, amic de Carod-Rovira, una persona que ha lluitat tota la vida per la independència del Països Catalans.

bloc d'en jaume renyer

més sobre Escòcia

27 d’agost 2007
un altre vídeo independentista sobre Escòcia

Tots al llunàtica

26 d’agost 2007

www.llunatica.cat

lo sènia, no és una frontera!

20 d’agost 2007
Per definir una frontera, els estats espanyol i francès marquen els Pirineus com a frontera "natural", però tant Euskal Herria com els Països Catalans tenim una part de la nació a banda i banda dels Pirineus, lo mateix passa amb el sènia, frontera imposada des d'Espanya per dividir els Països Catalans, curiosament, una frontera més antiga com és la del Bisbat de Tortosa es salta aquesta "frontera" tot i que des de la conferencia episcopal espanyola, s'ha volgut eliminar aquest bisbat, i separar-lo a nivell provincial.

Fa poc que he descobert a Pepe Gimeno, el Botifarra, "cantaor", que perfectament la seua música podria estar en un disc del Quicos, la cultura musical, demostra que si una música feta a la comarca de la Costera i d'altra feta al Baix Ebre (de Xàtiva a Tortosa uns 265 km, i 15 € de peatge), demostra que encara que els partits polítics no vulguen creure ens uns Països Catalans com nació-estat, ara per ara encara resistirem com a nació cultural.

ja sóc www.roquet.cat

18 d’agost 2007

he adquirit els següents dominis www.roquetdelta.com i www.roquet.cat, i com m'agrada tant el .cat, doncs utilitzaré ara aquesta adreça per promocionar el meu blog.

Els Països Catalans de dol.

12 d’agost 2007

Ha mort Lluís Maria Xirinacs


Els Països Catalans, estem de dol



Aquestes han estat les seves últimes paraules, deixades escrites

En ple ús de les meves facultats
marxo
perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em troba
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies!


ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007

Humor gràfic

11 d’agost 2007
no tinc temps últimament per escriure algo, tot i així us deixo l'humor gràfic de tribuna.cat

coneixent deosdads

04 d’agost 2007
després d'una setmana dura, ja que he estat pels matins a constantí i les tardes a la planta de santa perpètua, anit va ser especial, més que especial curiosa, ja que em vaig quedar a sant cugat, al pis de man germana, però lo curiós és que haviem quedat amb 3 Deosdads més Albert, Cristina i Núria, uns cosins segons que no coneixem.

Va ser l'Albert que mitjançant l'skype va contactar amb man germana, i d'allí pel msn el vaig conèixer jo. La veritat va ser molt, molt curiós i explicant-mos coses de part de familia que ens toca a cadascú i les diverses anecdotes sobre el nostre cognom Deosdad, del qual tots som família, i bastant pròxima.

Un altra curiositat sobre esta branca Deosdad és que son pericos, quan tots els de la banda "ebrenca" som culers (los bessonets en son un exemple) almenys no son merengues com el meu fillol.

...

un fil personal, que feia dies que no posava.

salut

Escòcia-titis

29 de juliol 2007
És típic del moviments independentistes enmirallar-se en altres, per exemple a euskal herria s'enmillaren en irlanda, a irlanda en els processos com algeria, a galiza molta gent es fixa amb els catalans, a catalunya i als països catalans, molta gent li agrada tot lo relacionat a euskal herria, jo tot i que els considero pròxims, ja que tenim els mateixos rivals Espanya i França. Jo tinc certa passió per escòcia, ja vaig parlar-ne fa temps en un altre fil.

ja continuaré parlant sobre escòcia

Agenda bouesia de la setmana

26 de juliol 2007
El festival d'estiu ja arriba a la seua fi amb:
dijous 26 juliol
A les 19:00 al cafè universal Boucoctel Silenciós (experiment sobre el silenci)
a les 22:00 Preludi a la cirera, dansa amb Lenka Bartunkova, musica d'Oriol Amat i veu de Miquel Angel Marin
a les 23:00 Cinema Mut amb "El circ" de Charles Chaplin i música de Carles Robert

Divendres 27 de juliol

a les 18:00 Bourevista Caminada, des de la Plaça Mossen Gabriel
a les 22:00 Bouvideo, Documental sobre el Teixidor a l'EspaiDelta
a les 01:00 Charles Boudelaire al Bar Clàssic, recital de poesies d'Andreu Subirats


dissabte 28 de juliol
a les 12:00 (migdia) presentació del llibre "Lo clarinet és l'aixada", de Miquel Angel Marin, al Delta Hotel
a les 19:00 Regsexcital de Bouversos, recital de poesia a la plaça colisseum
a les 23:00 Pau Riba + 1000 simones a la plaça colisseum

the catalonians

24 de juliol 2007
Un text interessant publicat al 1909


The Catalonians,
By Bart Kennedy.
THE trouble in Spain is racial.
The Catalonians are utterly different from any other
Spanish people. The Andalusian and the Catalan are
at opposite poles. And the Castilians-the men of the
centre of Spain-and the Basques are also very different
from the turbulent, energetic Catalonians.
The language of the Catalonian is also different from
the true Spanish-the Castilian. As I tramped through
the mountains to the north-east, on my way to Saragossa,
this was borne in upon me. I had to revise
my stock of Spanish words. Viente (twenty) transformed
itself into ?bin.? Cinco (five) was ?sin.?
Ochenta (eighty) was ? weetantey.? And there were
other differences of a radical and puzzling nature. And
the accent of the people was distinctly Gaelic. Imagine
Gaelic spoken in a rough and guttural way and you
will have some idea of the way Catalan sounds.
I found them to be a rough, sudden, hurry-up people.
And while I was amongst them I often longed to be
back South amongst the calm and easy, come-day goday
Andalusians. There was an electric energy about
the Catalonians that was calculated to upset a person
of easy thought such as myself. They were workers
of a swift, abrupt character.
And that is another trouble springing out of the
difference of race. The Catalonian works, and he
knows he works. And he knows that the rest of the
people of Spain won?t work. And therefore is it that
he would like to be separated from the toil-shy
Spaniards. He wants all the fruits of his labour for
himself.
I may say that in Andalusia no one works. Or if
they do, they do it in such a secret, unobtrusive manner
that it escapes the observer. I was nine weeks in
Granada, and during all that time I never saw anybody
doing anything. When next I am born again I sincerely
trust that it will be in dear old Granada, where
people neither toil nor spin-but somehow manage to
reap. The Andalusian is a lovable, easy character with
a supreme gift for polite lying.
And his spirit rules Spain.
And there you are. The Catalonian doesn?t Iike it
-and he won?t have it.
The merry mine-owner, who dearly loves other people
to go out and do a bit of fighting for his mines, is
only the ostensible cause of the trouble. For once this
sturdy and lofty patriot is not in the wrong. I mean
the root of the trouble is not really in him. He is
but the feather showing the way that the wind blows.
And the wind is blowing in the direction of Catalonia
for the Catalonians.
This talk of the wish to form a republic because a
republic is such an angelic form of government-and
t?hi?s talk of the evils of clericalism-and this talk of the
double-dyed and double-barrelled ruffianism of the
merry mine-owner is-well, it is merely talk. The real
question is one of difference of race. And there is the
beginning and the end of it.
A race who dearly loves work is disagreeing with a
race who dearly loves rest-and plenty of it. And in
the opinion of a plain and humble thinker such as
myself it would be well were they separated. Oil and
water can?t mix.
History isn?t quite clear as to the stock from which
the Catalonians sprung. They are certainly not a
Gothic race. They possess neither the fairness of look,
nor the stature of the old barbarians. They are dark,,
middle-sized, alert, and tempestuous. A quick, hard
race of fighters.
They have neighbours, though, who are certainly
Goths. I mean the, people of Andorra-the Andorranos.
The men of Andorra are the finest looking men
in the world-tall and broad and powerful, with blue
eyes and fair complexions. They don?t care much for
the Catalonians. They are distrustful of their energy.
When I was in Andorra I heard a long argument between
a Catalan -and some Andorranos. The Catalan
was trying to explain how advantageous it would be
to Andorra if it were under the wing of Catalonia. But
the Andorranos could not see it. And they expressed
their blindness, so to speak, with much energy.
To put the case simply, it is this : An ancient, easy,
conservative race has the misfortune to be living, if I
may .so put it, in the same house with a restless, turbulent,
rushful, pushful, hurry-up race. True, there are
some advantages accruing to the ancient, easy race
from this mismated marriage. For the restless, turbulents
work. In fact, they positively adore toil. And
the present way the world is run a little toil is necessary
to make the wheels go round. The calm and easy
people don?t like the turbulents. But they put up with
them, because they love whathey don?t love-toil.
Speak to an Andalusian of a Catalonian, and you will
see a gentle, pitying smile come into the Andalusian?s
face. He looks upon the Catalonian as one would look
upon the dark and benighted. He feels as the tramp
feels towards the honest worker who likes to work hard
for thirty shillings or a pound a week.
Speak to the Catalonian of the Andalusian and there
will come into his hard, energetic face a look of fierce
cantempt. And he will tell you many rude things concerning
the Andalusians with volcanic abruptness. He
will go on about his lack of energy and push.
As I meandered up through Catalonia I heard a good
deal of this. By that time I had been long enough in
Spain to acquire a stock of what you might call green,
or living, Spanish, and by the aid of that and gestures
I was able to converse with these rugged and serious
men.
Serious? Yes, they are serious. There is nothing of
a gay. and light and airy nature about them. They
never seem to have time to make a joke. I remember
trying to make a joke with a Catalonian in Saragossa,
and for a moment I thought there was going to be war.
I had made ,a joking remark about some soldiers who
were passing, and he gave me a snap-your-head-off
glare. It was with difficulty that I soothed him and
made him understand that though I was a foreigner I
was one .of the best.
The truth of the matter is that the Catalonians do
not consider themselves Spaniards at all. And as a
matter of fact they are not. Any observer who goes
through the length of Spain would be forced to this
conclusion.
Through the centuries there has been friction-if not
about one thing, about another-between them and the
rest of the people of Spain. There is a story to the
effect that when Columbus landed in Barcelona with
presents for Spain the municipal authorities were so
vexed that they would allow no record to be made o f
his landing.
How the trouble is to be really composed it is difficult
to see. For it springs inherently from a racial difference.
The political differences and the war in Morocco
--arising out of the dispute about them ines--only mean
that any stick is good enough to beat a dog. If it was
not this, it would be something else.
In the end Catalonia must become a separate State.

en un futur debian amb beryl

22 de juliol 2007
Una de les meves aficions és el software lliure, i per tant utilitzo moltes vegades Linux, he passat per diverses distribucions i versions suse, catix, ubuntu, kubuntu, ara mateix tinc instalat el linkat al portàtil, però aviat m'instalaré la debian eth amb el beryl, mireu que se pot fer i no se necessita un gran ordenador ni windows vista.





youtubing ... un video "guapo"

21 de juliol 2007
fent lo gos pel youtube he trobat aquest preciós video.


Contra la censura! Felipe VI follant-se la Leti

20 de juliol 2007


Portada censurada per la "justícia" espanyola.

Agenda bouesia del dissabte 21 i diumenge 22

17 de juliol 2007
Aquest dissabte podrem gaudir del concert de jazz dels Misty Cats a la Plaça Mossen Gabriel a les 22:30 i després amb la música mediterrania del Trio Meditarra.neo

El diumenge amb el circ petit de Los Poverini a la Plaça del Barracot a partir de les 20:30 de la tarde

Setmana ocupada

14 de juliol 2007
He passat una setmana molt ocupada a la faena,
i per tant no he pogut escriure cap post, ni posar l'agenda de la bouesia de la setmana, espero poder fer-ho la setmana que ve.


salut!

Així et veu Espanya.

un video molt bo

Agenda bouesia del dissabte

04 de juliol 2007
tal com vaig dir posaré cada setmana l'agenda de la Bouesia, Festival d'Estiu de Deltebre
este dissabte Els francolins, banda de flabiols i tamborins, acompanyats d'un quintet de metall, a les 23:00h a la plaça D. Elena Errea (Jesús i Maria).

rectificar és de sabis

03 de juliol 2007
tal com diu josep-lluís carod-rovira, ERC ens vam equivocar al votar no a l'Estatut (notíca raco català)

va ser un fracàs i no vam saber convèncer a la gent. Lo més curiós és que ja estan tots carregant contra carod, curiosament la majoria de militants i simpatitzants que ho fan, provenen de la catalunya vella, les zones on mane qui mane, saben que tindran inversions, mentres els pobrets del sud, mos haurem de conformar en les molles. I si son del sud, seran els BB, bohemis burgesos, que tot i que van d'esquerres, les seues families son de classe mitja-alta o alta. I només per aparentar "més guais" es declaren anti-carod.

Sé que rebré crítiques per este post, sobretot de companys i companyes de militància, però ara per ara l'únic dirigent del partit que s'ha mostrat interessat en la meua terra, el meu poble i que alhora defensa el meu país és Josep-Lluís Carod-Rovira, i és per això perquè li donaré suport sempre.


PER CATALUNYA, PER LES TERRES DE L'EBRE I PER DELTEBRE, SEMPRE AMB CAROD!

pel poble i a la bouesia

30 de juny 2007

Ja és lo segon any que comença este festival cultural a Deltebre, i tot i que és molt bó, resulta que no han sabut promocionar-lo com cal, ni plana web ni informació a altres mitjans. un llàstima la veritat perquè este festival, intenta posar el nom de Deltebre, en un àmbit cultural, que per ara cap govern s'havia preocupat, potser perquè els anteriors la cultura era secundari o potser perquè ni part dels seus membres en tenen.

Este festival que té com a director a Miquel Angel Marin, possiblement el músic del poble que ha arribat més lluny. Un músic que ha fet desde flamenc, música per a
películes de cinema mut i com no tocar amb orquestres de gran renom europeues.

Espero que per a l'any que ve hague una millor organització del festival, i que no serveix de res fer un festival d'una qualitat excel·lent, sinó té una promoció, perquè és l'única forma d'assegurar un bon èxit.

cada dijous penjaré un post amb les actuacions de la setmana.

Anunci Acampada Jove 2007

22 de juny 2007



acampada jove 2007

15 anys de la mort de joan fuster

21 de juny 2007

gràcies a wu-ming, independentista de vilafranca del penedés (vilasectària), per informar al racó català

per saber més d'aquest gran home

escriptors catalans

article wikipedia

3a festa de l'orgull gai

Tal com informa el meu amic Marc Ferreres, teniu l'enllaç on explica tot sobre la 3a festa de l'orgull gai a les Terres de l'Ebre

una mica de poesia

18 de juny 2007
ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE - Salvador Espriu


Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: «Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret»,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.


ASSAIG DE PLAGI A LA TAVERNA-Joan Oliver (Pere Quart)

Al sempre admirat Salvador Espriu, si cal, amb disculpes.

Oh, que avingut estic amb la meva
petita, esclava, poc sortosa terra
i com em recaria d'allunyar-me'n,
sud avall,
on sembla que la gent és bruta
i pobra, accidiosa, inculta,
resignada, insolvent!
Aleshores, a la taverna nova, els companys dirien
fotent-se'n: "Com qui s'agrada de la lletja,
així el lluç que pica un ham sense esquer",
mentre jo, encara prop, pensaria
en les velles fretures i confiances
d'aquest meu tossut poble.
I, ja tot sospesat, recularia
per a restar aquí fins a la mort.
Car, fet i fet, tampoc no sóc tan ase
i estimo a més amb un
irrevocable amor
aquesta meva -i nostra-
bastant neta, envejada, bonica pàtria.


i hi havia una 3a versió que deia que es quedava al mig, però no l'he trobat

El Punt. Aspa (ERC) és proclamat alcalde de Deltebre amb la presència de Carod-Rovira

17 de juny 2007

El candidat d'ERC a Deltebre, Gervasi Aspa, va ser proclamat ahir alcalde després d'haver aconseguit ser la força més votada i triplicar el nombre de regidors en les darreres eleccions municipals passant de tres a vuit. Amb tot, ERC ha pactat amb el PSC, que té dos regidors, per garantir «l'estabilitat de govern» durant el proper mandat. Així, Aspa ha arribat a l'alcaldia amb els vots del seu grup i els dels PSC, però també va comptar amb el vot per sorpresa d'algun regidor a l'oposició. «El 27 de maig va ser un dia històric perquè va ser la primera vegada que ERC guanyava unes eleccions a Deltebre», va dir Aspa un cop proclamat alcalde als assistents a la sala de plens del consistori, que ahir estava plena de gom a gom. Aspa va assegurar que s'ha «pres nota» de la voluntat expressada pel poble a les urnes i que intentaran respondre amb «esforç i honestedat». Així mateix, Aspa va afirmar que el nou equip de govern treballarà per un Deltebre «positiu, innovador i respectuós amb l'urbanisme, que ha de ser àgil i senzill, al servei de la gent». Així mateix, el nou alcalde de Deltebre va aprofitar la presència del president d'ERC i vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, per demanar ajut a l'administració per l'extensió del terme municipal i el creixement de població.

Per la seva banda, Carod-Rovira, que es va mostrar satisfet dels resultats obtinguts per ERC a les Terres de l'Ebre, va explicar que havia volgut assistir al ple de constitució de l'Ajuntament de Deltebre perquè «ha estat el municipi on ERC ha fet un creixement més espectacular», però també per la seva «vinculació personal» amb el nou alcalde i Deltebre, el seu «lloc habitual d'escapada».

Carod assisteix a la presa de possessió de Gervasi Aspa com alcalde de Deltebre

16 de juny 2007
El president del partit i vicepresident de la Generalitat de Catalunya ha asstit aquest migdia al presa del càrreg com alcalde de Deltebre, de Gervasi Aspa. Una mostra més de la confiança que té Carod en Gervasi i l'estima que té pel poble de Deltebre.

Gervasi Aspa ha estat investit amb 11 vots a favor i 6 en blanc. Esquerra amb 8 regidors que ha arribat a un pacte de govern amb el PSC que en té 2, ha rebut també el suport de Jordi Casanova ex-alcalde, ex-psc i que es quedarà a l'oposició.


Com anecdota curiosa és que als habitals "ho prometo per imperatiu legal" dels regidors d'erc, s'ha sumat el jove Lluís soler de CiU, mentre que els seus companys han dit que juraven lleialtat al rei i a la constitució.


Durant el discurs Gervasi s'ha referit al futur i ilusió que té l'equip de govern, per transformar Deltebre i construir un Deltebre en positiu.



no puc passar imatges del mòbil al pc, però poso unes fotos d'un altre acte on surten junts





video promocional de l'acampada jove 2007

13 de juny 2007



acampada jove 2007

Prou feixisme!

12 de juny 2007




feia dies que buscava este video i per fi l'he trobat

STOP FEIXISME!

catalunya 5- espanya 3

11 de juny 2007

si xiquets i xiquetes, catalunya s'ha imposat per 5 a 3 al mundial de futbol sala que es juga a Rússia. Estic content perquè amb aquesta selecció juga un amic meu.

i vos deixo el comunicat de premsa de la federació catalana de futbol sala

Catalunya venç Espanya (5-3) a la Copa del Món amb una gran remuntada

Xavi Sánchez ha marcat els cinc gols de l’equip català

La selecció catalana de futbol sala ha guanyat en el seu debut a la I Copa del Món, que se celebra a Yakutsk (Rússia). Ho ha fet en un partit contra Espanya i gràcies a una remuntada espectacular. L’estrella del partit ha estat Xavi Sánchez, autor de tots els gols.

El d’aquest dilluns ha estat el primer partit que la selecció catalana de futbol sala jugava a nivell mundial, a la vegada que el que donava el tret de sortida a la I Copa del Món d’aquest esport.

Després de la cerimònia inaugural, amb coreografies folklòriques i discursos de les autoritats locals i de la Unió Europea de Futbol Sala (UEFS), els assistents al pavelló “50 anys de la victòria” han quedat desconcertats quan, després que sonessin els himnes de Yakutsk i el de Catalunya, l’equip espanyol ha amenaçat amb plantar el partit si no sonava el seu. Finalment, al cap d’un quart d’hora i amb els jugadors havent de formar altra vegada sobre la pista, ha començat la competició pròpiament dita.

El conjunt català, però, ha jugat una primera part fluixa i amb molts moments de nerviosisme i imprecisions que podien haver costat cares. Els catalans controlaven la zona del mig camp però no aconseguien travar jugades de perill. Per la seva banda, el combinat espanyol ha vist que entrant pel centre era per on feia més mal i ha insistit durant els 20 minuts per aquesta zona. L’actuació del porter, Gerard Cabré, ha impedit que els atacs de l’equip espanyol, sobretot dels peus de Fermín de la Paz, acabessin al fons de la porteria. Un gol anul·lat per falta i un parell d’ocasions cap al final de la primera part han estat les úniques accions de perill del conjunt català, arribant al descans amb 0-0.

La segona part ha estat tota una altra història. Els jugadors catalans han sortit molt més concentrats, a la vegada que l’ambient a la grada ha anat a més, amb crits de suport a ambdues seleccions. Dos xuts forts de De la Paz, refusats per Cabré, han fet perillar la porteria catalana altra vegada. Poc després, a més, Catalunya ha vist com Juan Carlos Nieto era expulsat per doble amonestació. Finalment, una falta al límit de l’àrea, molt protestada pels catalans, ha permès Espanya d’avançar-se en el marcador. Al cap de mig minut, però, els àrbitres han xiulat un penal a l’àrea espanyola. Xavi Sánchez ha enganyat el porter i el seu gol per l’escaire suposava l’empat del partit i el primer del seu marcador particular.

A partir d’aquest moment les ocasions dels jugadors catalans s’han anat succeint amb molta més freqüència, a la vegada que el combinat espanyol intentava, aquesta vegada, penjar pilotes des de la defensa cap a De la Paz, el seu jugador més destacat. La intensa activitat d’aquest jugador en camp català ha propiciat, precisament, que Espanya aconseguís que els àrbitres xiulessin un doble penal. El mateix De la Paz ha estat l’encarregat de xutar-lo i ha marcat.

Amb l’1-2, Catalunya ha disposat de les ocasions més clares per empatar, però cada vegada ho ha impedit el porter espanyol. Un xut de Toni Matamoros a menys d’un metre de la porteria i que ha refusat el porter ha desesperat tota la banqueta catalana. Catalunya apretava més i buscava l’empat amb ganes, però un altre doble penal assenyalat en un xoc entre Sánchez i De la Paz ha fet que Espanya marqués l’1-3.

Quan les coses estaven més difícils, i a menys de quatre minuts per al final del partit, el conjunt català no s’ha rendit i ha jugat al límit. Una bona combinació en atac de Catalunya ha acabat amb un altre gol, aquest per l’escaire, de Xavi Sánchez. Al cap de 40 segons, aquest mateix jugador s’ha emportat la pilota d’un rebot al mig del camp, s’ha dirigit cap a la porteria i ha marcat l’empat, que ha provocat l’eufòria dels jugadors i que ha estat molt celebrat també entre el públic.

Quedaven dos minuts i Catalunya es veia en cor de remuntar. De nou, un doble penal a favor dels espanyols, xiulat amb retard després de les protestes d’aquests, podia sentenciar el partit, però aquesta vegada Cabré ha endevinat el xut de De la Paz i l’ha aturat. Després d’una clara ocasió per Catalunya, a 1:04 del final Xavi Sánchez ha engaltat un fort xut elevat per l’escaire esquerre de la porteria espanyola i ha avançat, per primer vegada, Catalunya al marcador. Finalment, i a falta de 20 segons, el mateix Sánchez ha posat el 5-3 al marcador.

L’entrenador de la selecció catalana, Juan Antonio Fernández, ha reconegut la mala primera part que ha jugat el seu equip i ha explicat que la mitja part ha servit per recomanar als jugadors “que es calmessin, que toquessin la pilota, que juguessin per les bandes i fessin córrer l’adversari”. Fernández s’ha mostrat satisfet per “les ganes de remuntar i el fet de creure, fins al final, en la victòria” que han demostrat els jugadors, i ha destacat “el magnífic ambient del públic, que ha gaudit fins a l’últim moment amb la remuntada”.

Catalunya jugarà demà el seu segon partit del torneig, aquesta vegada contra Argentina, un equip que el seleccionador català qualifica de “també molt guerriller”, per la qual cosa espera un encontre complicat i assegura que “qui controli la velocitat del joc serà qui s’acabi emportant el partit”.

Gervasi Alcalde! 70 anys després tornarem a tenir un alcade republicà a Deltebre

09 de juny 2007

Bé, no exactament perquè llavors pertayiem a Tortosa, i erem 2 pedanies, ara som un municipi.

extret de "el punt"
ERC pacta amb el PSC a Deltebre per «garantir un govern estable»

Els socialistes es quedaran Promoció Econòmica i Serveis

ACN R.R.. Deltebre
Tot i quedar-se només a un regidor de la majoria absoluta, ERC ha optat per un govern estable a Deltebre a través d'un pacte amb el PSC. Tots dos partits sumen 10 regidors (8 i 2, respectivament) i ahir van subscriure un acord que encara no s'ha acabat de concretar, però en principi han avançat que el PSC es quedarà amb Promoció Econòmica i Serveis.
Després de 24 anys, Deltebre tindrà un «govern d'esquerres i progressista». Així ho manifesta l'Ajuntament de Deltebre en una nota que va fer pública ahir. El candidat d'ERC i futur alcalde, Gervasi Aspa, va assenyalar que fruit del pacte amb el PSC queda garantit un govern estable per al municipi: «Ens permetrà encarar el mandat amb molta tranquil·litat i ens assegura una estabilitat molt bona», va apuntar. Per la seua banda, el cap de llista del PSC, Francesc Callau, va destacar la voluntat del seu partit de fer «un Ajuntament més participatiu i obert a la ciutadania». Així, es preveu que el PSC es quede amb les regidories de Promoció Econòmica (sota la responsabilitat del mateix Callau) i Serveis (que assumirà el número 2, Salvador Bertomeu).

Entre les prioritats del futur govern de Deltebre hi ha impulsar un pla de xoc per netejar el municipi i l'aprovació del pla d'ordenació urbanística municipal (POUM).

El pacte entre socialistes i republicans arriba després d'una legislatura complicada, en la qual ERC ha governat amb CiU i el regidor independent expulsat del PSC, Jordi Casanova. Això ha fet una mica tenses les relacions dels republicans amb el PSC (a l'oposició). Ara bé, les relacions entre ERC i CiU tampoc han estat gaire bones els últims mesos. Això ha fet que ERC, que ha aconseguit uns resultats espectaculars aquestes municipals (ha passat de 3 a 8 regidors) s'haja decantat finalment pel PSC.